COMFIA-CCOO RECORRERÀ EL DECRET SOBRE QUOTES PARTICIPATIVES

Archivado en Comunicats, socio economic

Caixes d'Estalvi

COMFIA-CCOO RECORRERÀ EL DECRET SOBRE QUOTES PARTICIPATIVES


COMFIA-CCOO presentarà recurs contenciós-administratiu contra el decret sobre quotes participatives que prepara el Govern i que, probablement, serà aprovat demà en el Consell de Ministres.Considera que el projecte de Reial decret atorga drets polítics al Sindicat de Quotapartíceps que la Llei Financera nega a les quotes participatives.


pdf
print
pmail
El projecte de Reial decret s'excedeix de l'habilitació que li proporciona la Llei Financera de regular reglamentàriament el funcionament del sindicat de Quotapartíceps atorgant-li drets polítics que només poden residir en les Assemblees Generals de les Caixes d'Estalvi.

La Llei 44/2002 de 22 de novembre de Mesures de reforma del sistema financer, coneguda com Llei Financera, taxa els drets econòmics de les quotes participatives: participació en el repartiment de l'excedent de lliure disposició de la caixa, la subscripció preferent de quotes participatives en noves emissions, obtenció del seu valor liquidatiu en cas de liquidació i la percepció d'una retribució de caràcter variable a càrrec de la part de l'excedent de lliure disposició que els correspongui i rasa amb un taxatiu "Les quotes manquen de tot dret polític" tan controvertit assumpte.

El Ministeri d'Economia pretén, a pesar del definit en la Llei, aprofitar el desenvolupament d'aquest Reglament per a introduir una sèrie d'aspectes que es configuren com un cos de drets polítics per al Sindicat de Quotapartíceps clarament contraris a l'esperit i lletra de la Llei, atribuint-li, a més, drets que la Llei de Societats Anònimes residencia en les Juntes Generals d'Accionistes.


CONTRAVENINT LA LLEI, EL REGLAMENT CONCEDEIX DRETS POLÍTICS AL SINDICAT DE Quotapartíceps.

Atorga drets d'informació al facultar al Sindicat de Quotapartíceps per a requerir informes a l'Assemblea (A.7.2) o a l'establir l'obligatorietat que el Consell de la Caixa es reuneixi, almenys una vegada a l'any, amb l'assemblea de Quotapartíceps per a adonar-los de diversos aspectes de la gestió de la Caixa (A.7.3).

Atorga el dret de veto al Sindicat de Quotapartíceps en matèria de supressió dels drets de subscripció preferent (A.10.2.c) i en matèria d'amortització anticipada de les quotes, imposant-se a la decisió que pugui prendre en aquesta matèria l'Assemblea General de la Caixa (A.12.1).

UN REGLAMENT QUE GENERA MÉS DUBTES QUE LES QUALS RESOL.

El Reglament té, segons el parer de COMFIA-CCOO, una molt baixa qualitat tècnica, generant dubtes en aspectes fonamentals per a la gestió d'aquests instruments com són el càlcul del valor econòmic de la Caixa (A.4) al no arbitrar solució alguna en el cas que existeixi "discrepància substancial" entre l'auditor i la Caixa en l'estimació del valor de la mateixa i de l'import de la prima d'emissió o pel que fa als supòsits de fusió (A.13.3), obligant a efectuar un bescanvi a pesar que les Assemblees de les Caixes fusionades podrien decidir l'amortització prèvia i anticipada de les quotes participatives, ignorant la *posiblidad que una de les caixes fusionades no tingui emeses quotes participatives o bé que el mateix inversor tenint quotes participatives en diverses de les Caixes que es fusionin i excedint dels límits prevists en la Llei pugui reclamar "que el valor econòmic de (els seus) drets...no sofreixi alteració" com, temerariàment, afirma l'esborrany de Reial decret.

L'OBRA SOCIAL, LA GRAN DAMNIFICADA.

COMFIA-CCOO considera que la gran damnificada per l'emissió de quotes participatives en les Caixes serà l'Obra Social a l'establir-se en el Reial decret un mínim de retribució per a les mateixes que no pot ser inferior a l'atribuït per a l'Obra Social amb el que les dotacions de la Caixes que emetin quotes participatives es veuran, pel que fa a l'Obra Social, "capsulades" en un esquema rígid que les impedirà a llarg termini donar una resposta flexible, immediata i eficaç a les necessitats de la societat.


"ÉS COM PREGUNTAR-LI AL GUINEU SOBRE LA MILLOR MANERA DE CRIAR A LES GALLINES"

Amb aquesta frase, José María Martínez, Secretari General de Caixes d'Estalvi de COMFIA-CCOO, expressava la seva perplexitat davant l'informe del Consell d'Estat i davant el fet que el Ministeri d'Economia hagi donat trasllat a l'AEB l'esborrany de Reial decret perquè efectuï les seves consideracions davant el Consell d'Estat i una perplexitat encara major al comprovar que aquesta alta institució de l'Estat fa seva la pretensió de la Patronal Bancària que, a pesar de l'establert en la Llei, la constitució del Sindicat de Quotapartíceps sigui obligatòria i a pesar també que cap caixa d'estalvis de les consultades ni la CECA, hagin realitzat cap observació en tal sentit.

Deuria resultar obvi per al Consell d'Estat i ens costa treball pensar que no ho és, les raons que mouen a l'AEB, és a dir dels bancs espanyols, en aquest assumpte. Els bancs espanyols estan interessats a invertir en quotes participatives i, primer, influir en la gestió de les caixes per a reivindicar després més drets polítics a través dels Sindicats de Quotapartíceps valent-se dels quals, ja "de mà", els atorga el Ministeri d'Economia en el seu esborrany de Reial decret excedint-se clarament de l'habilitació legal que els proporciona la Llei 44/2002.

Les quotes participatives es configuren així per a la banca en un veritable "cavall de Troia" de la privatització de les Caixes d'Estalvi.

LES QUOTES NO DEUEN NEGOCIAR-SE EN BORSA.

COMFIA-CCOO segueix considerant que les quotes participatives deurien cotitzar en un mercat estructurat distint a la Borsa com pot ser el *AIAF. L'interès de l'AEB que troba novament eco en el Consell d'Estat, que les quotes es negociïn en Borsa obeeix, sens dubte a la major capacitat que tindran els bancs d'orientar l'evolució de les cotitzacions d'aquests instruments en aquest mercat, *máxime quan, gairebé amb seguretat, serà "estret i poc profund".

Estem segurs que al Recurs que avui anunciem se sumaran altres procedents de les Comunitats Autònomes que veuran menyscabada per aquest Reial decret la seva capacitat normativa i, en alguns casos, rectificat el desenvolupament de la Llei Financera efectuat per les diverses Assemblees Regionals.