Archivado en Comunicats

Comunicat de l'Agrupació d'Estalvi de Catalunya

AVARICIOSOS I CÍNICS


Les Direccions no n’han tingut prou de mostrar la seva cara més avariciosa i han afegit unes dosis de cinisme en faltar a la veritat sobre les propostes que hi havia al damunt de la taula. Per això us volen explicar exactament quines han sigut les propostes que hem fet:


pdf
print
pmail

- Recuperar ½ hora el mateix dia 5 (treballant fins a les 15 h enlloc de les 14,30) i les altres 3 hores acordant-ho amb el cap de cada centre de treball.

- Recuperar les hores a través de Formació u altres actes presencials a que ens convoquen, fora del horari del Conveni, durant l’any (canvis informàtics, explicacions de nous productes, cursets, actes institucionals, fires, captació loteries premiades, inauguració oficines, etcètera.

- Recuperar treballant sense obrir al públic la tarda del dimecres 4

- Recuperar treballant sense obrir al públic alguna altra tarda de 2006.

- En tots els casos es podia haver treballat el dia 5 fins a les 15 hores i així ja teníem mitja hora recuperada.

 
O sigui que hi ha hagut prou flexibilitat per la part sindical, ja que les Direccions catalanes tenien on triar com recuperàvem unes hores que no els devem ni els deurem.

Si les Direccions estaven disposades a tancar la tarda del dia 5, vol dir que consideraven que no hi havia cap perjudici ni cost econòmic. Per tant, l’única causa de no fer-ho és el seu rebuig en la  forma de compensar les 3 hores i ½, tot i que els hem ofert prou alternatives.

Si  una majoria de Direccions han pogut assumir sense problemes  - gairebé totes a canvi de res - no obrir, ni treballar, la tarda del dijous 5,  ¿ perquè no ho podien fer les catalanes ?. Els ha pogut l’avarícia.

¿ En quines condicions hem d’anar a negociar ?

Mentre que els sindicats hem modificat la nostra proposta inicial, oferint-los diverses alternatives, les Direccions de les caixes catalanes no han modificat gens ni mica la seva. Tothom pot entendre que això ja no és una negociació i ens ha de servir per reflexionar, més enllà d’aquesta situació concreta, sobre quins personatges tenim davant quan anem a negociar, quan costa aconseguir millores i el valor que tenen.

Qui ha de representar els treballadors, i en el seu cas defensar-los, ha de ser flexible però no pot ser feble. El Dijous Sant va ser un exemple semblant al que ens ocupa. Si en el seu moment no ens haguéssim mantingut ferms, l’hauríem hagut de canviar per un altre dijous que ara treballaríem cada any. En canvi, el vam aconseguir a canvi de res i per sempre.

Cal, doncs, no oblidar aquest tracte de menyspreu de les nostres Direccions totes aquelles vegades que ens demanaran que hi “posem el coll de franc” durant aquest any que acaba de començar.

5 de gener 2006 – com. 2/06 (veure en PDF)