No sortirem de pobres (II)

Archivado en Comunicats, Salari

No sortirem de pobres (II)


En el Consell d’Administració d'aquesta setmana s'han aprovat una sèrie de plusos i millores a un cert nombre d’empleats i empleades.


pdf
print
pmail

En la nostra nota "No sortirem de Pobres" (Intranet 03.02.06) ja donàvem unes pinzellades del que suposàvem que seria el camí que la nostra Direcció seguiria per intentar calmar el creixent descontentament existent entre tota la plantilla.

En el Consell d’Administració d'aquesta setmana s'han aprovat una sèrie de plusos i millores a un cert nombre d’empleats i empleades.

En primer lloc, a aquells que surtin beneficiats per la decisió del Consell els felicitem. És una justa i mínima recompensa al seu treball, però el que no ens sembla raonable, és que aquesta millora no abraci totes les situacions injustes.

Aquesta vegada les pujades han afectat a més gent (sembla ser que més de cent), bàsicament d'oficines. Responsables d'oficines amb nivells molt baixos. Més plusos que no pas nivells. En definitiva no passa de ser la regularització d'una classificació d'oficines escarransida i que no compleix les expectatives d'una carrera professional raonable.

També hi ha hagut alguna modificació en la quantificació de la recompensa pel compliment d'objectius (s'incrementaran per als qui arribin al màxim i es penalitzarà els qui es quedin per sota del mínim). Molt raonable si no fos pel problemàtic que resulta el tema dels objectius, ple d'arbitrarietats tant en establir-los com al computar-los.

Les principals mancances del sistema són:

a.- La subjectivitat de la Direcció per tal d'atorgar, o no, aquestes millores.

b.- Està sustentat, quasi exclusivament, en la consecució dels pressupostos assignats, qüestió totalment subjectiva i plena d'insuficiències i mancances.

c.- Solament contempla, i parcialment, els càrrecs de delegat/es. Suposem també que a responsables de seccions internes. Però deixa fora a la resta de la plantilla. Que no som un equip i tothom compta?

d.- La Direcció no vol cap acord amb la Representació Laboral, ni tan sols vol parlar, ni escoltar les nostres peticions ni el nostre parer.

e.- La Direcció, i això és potser el més important, amb aquesta actuació no s'obliga a res en el futur. Tan sols vol crear expectatives, que es compliran, o no, en funció de les seves pròpies necessitats.

En definitiva, la Direcció no vol un acord a mig o llarg termini amb la Plantilla. Ni que aquesta sàpiga quina pot ser la seva projecció professional i econòmica dins de l’Entitat. Com sempre, ens vol tenir a la seva arbitrarietat. O sigui, el nostre nivell salarial present i futur anirà en funció de les necessitats de la Caixa, independentment dels nostres esforços i de com sigui d'injusta la nostra situació particular.

En un món econòmic cada dia més competitiu, cada cop més exigent, on es necessita la nostra màxima professionalitat i se'ns demana el màxim, l’Entitat fa el mínim esforç i no vol assumir cap mena de compromís futur respecte la plantilla.

Per a CCOO, la Direcció està perdent un altre cop l'oportunitat de millorar realment les relacions laborals i de crear un vincle d'il·lusió per a tothom. Només una visió miop i a curt termini del negoci pot justificar aquesta decisió.

Mataró, 23 de març del 2006