Sense conveni no hi ha drets.

Negociació Conveni

Sense conveni no hi ha drets.

La plataforma de Conveni de l'ACARL, de les 14 caixes, està encaminada a la desaparició de la major part dels drets vigents. És així de cru i així de cert. Ens volen tocar la Nòmina i els drets. La major part dels Acords d'empresa són desenvolupament del Conveni. El nostre salari, la concreció de la jornada i pràcticament totes les nostres condicions laborals estan regulades en el Conveni Col·lectiu. Aconseguit a través d'anys de millores, volen eliminar-ho d'una vegada, convertir-nos en un sector low cost.

Este artículo se publicó originalmente en CATALUNYA (CCOO Serveis Catalunya) ,

Aquests són els seus plantejaments: s'eliminarien els triennis, paga de beneficis i el plus conveni, s'ampliarà la mobilitat geogràfica, es desregularien els horaris, i un llarg etc. que afecta a tot el Conveni. Pretenen eliminar la seguretat de drets bàsics per introduir arbitrarietat, inseguretat i retallada de condicions per tots i totes.

L'intent en marxa d'imposar la jornada partida a Bankia és una mostra clara d'aquestes pretensions, de la gravetat de la desregulació que busquen. De moment és una provocació contra el principi de bona fe en la negociació del Conveni. CCOO estem combatent en la Mesa aquests plantejaments, i proposant un Conveni de normalització, de recuperació. Serà necessària també la major claredat sindical en aquest rebuig, i el màxim recolzament de la plantilla. El que passa per prendre consciència, ja, del que ens estem jugant.

Però estem bé o estem malament?

La seva ambició per acabar amb els drets laborals no es justifica amb la situació del sector, sinó amb un impuls ultraliberal de les direccions de les entitats, de les que menys haurien de tenir-ho, el compromís social de les Caixes!, o que quan ha fet falta han tirat mà dels recursos públics -aquí no són ultraliberals- per cobrir dèficit o facilitar la seva concentració. Sense anar més lluny, el propi Informe de la CECA 2014 demostra aquesta contradicció:

S'incrementa la solvència del 10,5 al 12,2% en el 2014 i els Fons Propis en un 7,4%
S'augmenten les provisions i el sanejament en uns 136.000 milions.
Es redueix la morositat al 12,5%, situant-se per sota de la mitjana del sistema i baixen els crèdits dubtosos un 9% (2.500 milions de ? menys en dotacions que en 2013)
Els resultats s'incrementen en un 111,4% respecte als del 2013, i el ROE millora 8 punts respecte al 2013 situant-se en el 6,7%
La ràtio d'Eficiència baixa al 50,8% (6,7 punts menor a la del 2013) "gràcies a la contenció de despeses i a la molt forta i sostinguda reducció de la nostra capacitat instal·lada".
Es va reduir el 36,7% de les oficines i el 33,4% de la plantilla (en SSCC la reducció del BackOffice ha estat del 44%), la qual cosa suposa 41.455 ocupacions menys.
Es van reduir les despeses de personal un 22% i els de explotació un 18%.
Es triplica el volum d'actius respecte al 2009 (91.500 milions de ? més).
Literalment: "el sector que surt de la crisi és avui més forta, més transparent, més capitalitzat, més eficient i més digital", "amb menys capacitat instal·lada, millor ràtio d'eficiència i major rendibilitat".

Reclamem a l'ACARL, i a cadascuna de les nostres Caixes que tinguin en compte la professionalitat de la plantilla, els sacrificis realitzats per sortir de la crisi. La motivació i el compromís de la plantilla ?i no el contrari- és condició imprescindible per *apuntalar la recuperació del sector, de la funció social que hem de complir, en aquest nou escenari.