Conveni per a 4 anys (2015-2018), que aporti tranquil·litat i estabilitat a les plantilles del sector, després dels durs anys de reestructuració viscuts.

Increments salarials nets entre el 2,5% i el 3,5% i revisions posteriors a l'alça en funció del PIB i increment de la part lineal del plus conveni fins als 400 euros.

Préstecs Habitatge: Fins a 7 anualitats (mínim de 250.000 revaloritzables) al 50% de l'Euribor (topalls de 4,5% i 0). Fins a 35 anys de termini.

Atencions diverses: 25.000 ? i 10 anys de termini. Bestretes: 9 mensualitats.

Previsió Social: Incrementar l'aportació mínima per jubilació al 5% del salari i 1.200 ? anuals. Estendre el complement d'orfandat fins als 25 anys.

Formació: Limitació de la càrrega lectiva i reconeixement de l'Ajuda per màsters, postgraus i idiomes.

Salut Laboral: avaluació dels riscos psicosocials i posada en marxa de mesures correctores. Reconeixement de la plantilla com a usuària de pantalles de visualització de dades.

Faltes i Sancions: Revisió del sistema en profunditat, millorant les garanties per a les persones afectades per un expedient sancionador.

Després d'un discurs ploramiques que pinta un panorama del sector que poc té a veure amb un entorn de sortida de la crisi, la patronal manifesta que l'actual conveni només genera "esllavissades de costos, rigidesa i inequitat", conté elements ineficients i desmotivadors per a les plantilles i no s'ajusta a les necessitats actuals de les empreses.

Amb bastant poc pudor (i amb referències a la pèrdua de la ultraactivitat del conveni que permet la Reforma Laboral si no s'arriba a un acord), la patronal advoca per un "canvi de model de relacions laborals" al voltant d'una plataforma que contempla:

Les seves propostes es troben a les antípodes de la justa normalització de condicions que mereixen els treballadors i treballadores del sector, després d'haver fet un evident exercici de responsabilitat i sacrifici en els últims anys, assumint una crisi que no han provocat ells, sinó la mala gestió dels seus directius. Si la sortida de la crisi es comença a notar en els comptes de resultats de les empreses, també s'ha de notar en les condicions d'unes plantilles exhaustes i molt pressionades.

CCOO no permetrà que ens prenguin el marc de condicions bàsic del nostre conveni ni que ens canviïn drets pactats i regulats durant anys de negociació per models de desregulació i arbitrarietat.