BAIXES INCENTIVADES A SA NOSTRA

Secció Sindical Grup BMN Illes Balears

La primavera de 2010 les direccions de les caixes de Penedès, Granada, Múrcia i Balears ens convocaren a tots els sindicats amb representativitat en alguna d’elles per ...

La primavera de 2010 les direccions de les caixes de Penedès, Granada, Múrcia i Balears ens convocaren a tots els sindicats amb representativitat en alguna d’elles per informar-nos que estaven en procés de constituir un Sistema Institucional de Protecció (SIP) i que ens emplaçaven formalment a constituir una mesa de negociació que regulés el procés laboral d’integració.

Així, el 2 de juliol de 2010 es constitueix la Mesa de Negociació integrada per la part social per UGT (6 representants), CCOO (5), UOB (2), SECPenedès (2), SIC Murcia (2), SELGranada (2), CGT (1) y ACCAGranada (1).

El 13 de juliol UOB manifesta que no reconeix la Mesa Laboral de Negociació, la constitució de la qual signà el 2 de juliol. A partir d’aquí s’absenten de les negociacions i públicament es posicionen en contra de qualsevol ERO, doncs significaria “la pena mort laboral”.

El 14 de setembre tots els sindicats amb representació en el SIP, excepte UOB i CGT firmen l’Acord Laboral. Aquest acord preveu desvinculacions (obligatòries per a l’Empresa) per als llavors majors de 55 anys, que mantindrien aportacions als seus Plans de Pensions, i la possibilitat de sol•licitar una baixa incentivada (voluntària per a l’Empresa) indemnitzada amb 45 dies per any treballat, sense aportacions al Pla de Pensions. Ambdues modalitats d’extincions s’instrumentarien mitjançant un ERO. A Sa Nostra li corresponen 239 places d’un total de 1.049. 146 reuneixen el requisit d’edat establert per a la primera modalitat, més coneguda com a “prejubilació”.

Malgrat dedicar tota la tardor de 2010 a criticar l’Acord que significava “la mort laboral” de tants companys i companyes, davant la TOTAL I VOLUNTÀRIA adscripció dels possibles “comdemnats a mort” al Pla de Desvinculacions, UOB acabà per ratificar¹ l’Acord del 14 de setembre de 2010, que quedà incorporat al Pacte d’Empresa signat el 31 de desembre de 2010.

Obviant l’estricte sentit del verb ratificar, aquell Pacte d’Empresa hi introduí una substancial modificació en els acords de Madrid, segurament involuntària, tal com va ser no diferenciar entre els nascuts abans i després del 31-12-1955 i en conseqüència no deixar escrit que allò previst en l’annex 3 (aportacions de pensions) es referia únicament als “prejubilats” majors de 55 anys. És del tot il•lògic pensar que, per estalviar costos, una empresa pacti voluntàriament i a plena consciència un ERO que contempli fer aportacions de pensions fins els 65 anys d’edat a treballadors joves que sol•licitin abandonar-la.

Constitueix una “veritat a mitges” la insistent afirmació de UOB de què aquest annex va ser inclòs a petició de BMN. El que sí va ser una petició empresarial va ser instrumentar els compromisos de pensions pels majors de 55 anys, derivats del Acord del 14-09-2010 mitjançant un Pla de Pensions Assegurat (PPA). El cert és que a algú amb altes responsabilitats dins de l’organigrama de Sa Nostra, amb suposats grans coneixements en matèria d’assegurances, se li va passar per alt fer aquesta diferenciació d’edat. I aquí està la gènesi de l’actual conflicte. El Pacte d’Empresa del 31-12-2010 i tots els seus annexes varen ser votats favorablement en el sí del Comitè Intercentres per UOB i UGT i formalment firmats per la presidenta d’aquest òrgan i pel Director de l’Àrea de Persones.

Ens els mesos següents es van anar produint les desvinculacions de tots aquells que reunien els requisits d’edat, fins a un total de 146 i 19 derivades de la clàusula 9a (baixes incentivades, sense aportacions de pensions). D’entre aquests darrers companys i companyes, alguns es posaren en contacte amb aquesta secció sindical interessant-se per les condicions de la seva sortida i cap d’ells tenia en cap moment la sensació de què li corresponia seguir rebent aportacions al Pla, doncs només s’interessaven per la quantitat a percebre, com quedarien els seus préstecs, o com podien mobilitzar els drets consolidats del seu Pla, però mai de com serien aqueixes hipotètiques futures aportacions.

El problema sorgeix quan algú, a Granada, va adonar-se del contingut real de l’annex 3 del Pacte d’Empresa subscrit a Sa Nostra. BMN no està disposat a assumir el sobrecost que implica fer aportacions de pensions fins els 65 anys que una lectura estricta de l’annex implicaria i suggereix reinterpretar-lo en el sentit de reunir els firmants i aprovar un document que indiqués quelcom semblant a “que en tot moment els negociadors treballaven en la hipòtesi de què les aportacions al PPA serien únicament pels nascuts abans del 31-12-1955 i que no es va fer aquesta distinció per una errada, que ara queda subsanada”. Així de fàcil i així de simple. I fins que això no es recondueixi, BMN anuncia que no acceptarà cap baixa incentivada de cap persona procedent de Sa Nostra.

No sabem per quins motius UOB es nega a fer aquesta reinterpretació i pretén encolomar aquest assumpte a la resta de la representació laboral (CCOO y UGT), primer convocant un Comitè Intercentres per reinterpretar l’annex 3 i permetent amb la seva abstenció que s’aprovi per majoria simple la reinterpretació. El seu argument de què s’abstenen per no votar a favor d’una il•legalitat és falaç: si l’acord és il•legal, el que li cal és votar NO i així evitar la il•legalitat, d’altra manera l’estan afavorint.

Manipulen la informació quan diuen que l’Empresa ha manifestat que a la Comissió d’Interpretació li bastaria amb dos vots de la part social: el que ha manifestat BMN és que per seguretat jurídica necessita el vot favorable de la majoria qualificada, sent imprescindible així el vot de la UOB. Però lluny d’acatar democràticament el mandat del Comitè que han propiciat, quan es convoca la Comissió d’Interpretació, manifesten que NO votaran a favor, mantenint així bloquejada la situació.

Ara, després de haver culpabilitzat la resta del món del bloqueig de la situació, llegim que es comprometen a reinterpretar en la Comissió sempre i quan es sol•liciti a les persones afectades la renúncia individual a les aportacions. Què passa amb els que ja s’han desvinculat? També se’ls reclamarà a les que ja s’han desvinculat, si tenim en compte que ha estat l’advocat d’UOB qui s’ha posat en contacte amb elles per, precissament interposar una demanda reclamant les aportacions? Treballa la UOB amb els ulls girats cap als 19 que ja no hi són, oblidant el conflicte que crea a la resta de la plantilla?

És lícit demanar quelcom més pels que ja es donaven per satisfets, fotent les aspiracions de tants altres que també es conformarien amb el que la clàusula 9a preveu?

¹Ratificar: Confirmar, fer més ferm (sobretot referint-se a una opinió, a una asserció, a una llei o contracte). DCVB.
¹Ratificar: Aprobar o confirmar actos, palabras o escritos dándolos por valederos y ciertos. RAE.

• Acuerdo en materia de permisos y ausencias en horario de trabajo en Rural Servicios Informáticos, S.C.

• 06-07-12 Para CCOO es imprescindible que se sepa cómo hemos llegado hasta aquí

• No a la política de absorciones

• La CE respalda las alegaciones de CCOO Servicios contra las prolongaciones de jornada

• Calcula les teves retencions d'IRPF de l'any 2005

• Ampliación permiso de paternidad