Archivado en

JUBILACI脫 (TRADUCCI脫 AUTOMATICA)

Els convenis col路lectius podran fixar l'edat de jubilaci贸 for莽osa


Els convenis col路lectius podran fixar l'edat de jubilaci贸 for莽osa a una edat diferent als 65 anys actuals. Aquesta 茅s una de les principals q眉estions que abordaran avui Govern, patronal i sindicats en el proc茅s de concertaci贸 social que es repr猫n formalment en tres taules de negociaci贸.


pdf
print
pmail











SECCION SINDICAL FRATERNIDAD MUPRESPA


VISITANOS SI QUIERES ESTAR INFORMADO


www.comfia.net/fraternidad





Patronal i sindicats podran pactar la jubilaci贸 a trav茅s

de la negociaci贸 col路lectiva amb una edat diferent a l'oficial fixada

en 65 anys. L'objectiu 茅s que els interlocutors socials puguin pactar

pol铆tiques de

rejuvenecimiento
de plantilles fixant una
sortida for莽osa per sota

de l'edat oficial.

Aquest ser脿 un dels principals temes que es negociaran avui en el marc de la

concertaci贸 social, que es repr猫n entre Govern, patronal i sindicats. Els

agents socials van decidir obrir tres taules de negociaci贸 per a abordar les
q眉estions

m茅s urgents del mercat laboral.

La sent猫ncia del Tribunal Constitucional prohibint als convenis

col路lectius fixar la jubilaci贸 dels treballadors a una edat distinta dels

65 anys ha for莽at a patronal i sindicats a negociar un canvi de la

normativa. Per aquesta ra贸, l'equip del ministre de Treball, Jes煤s

Caldera
,

presentar脿 als agents socials un esborrany sobre el reglament que

desenvolupa la llei d'ocupaci贸. Es tracta d'un problema que afecta a 1,2 milions


de treballadors que havien pactat amb les seves empreses portar a terme
processos de


prejubilaci贸
, per貌 que han quedat paralitzats
davant la buidor jur铆dica que ha

provocat la sent猫ncia.

La nova normativa haur脿 de ser compatible amb altres lleis com la de

la Seguretat Social, de forma que els processos de

prejubilaci贸
no danyin la

recaptaci贸 del sistema p煤blic. A m茅s, l'avan莽ament for莽贸s de l'edat

de jubilaci贸 sol es podr脿 realitzar quan hagi causes que ho justifiquin.

La segona taula de treball dels agents socials abordar脿 l'extensi贸 de

l'脿mbit d'aplicaci贸 dels convenis col路lectius. 脡s a dir, que els sectors o

empreses que no tinguin conveni podran sol路licitar a una comissi贸 tripartitda
l'aplicaci贸

d'altres convenis de sectors o empreses afins. Amb aquesta mesura

es pret茅n ampliar l'脿mbit de la negociaci贸 col路lectiva a tots

els treballadors, sobretot als de les petites empreses, molts dels quals

no tenen conveni, pel que els sindicats consideren que tenen majors

dificultats que els treballadors de les grans corporacions per a defensar

els seus drets laborals.

La tercera taula de negociaci贸 abordar脿 la trasposici贸 a la normativa

espanyola de la directiva comunit脿ria sobre societats an貌nimes europees. Es
tracta

d'una norma que permet la creaci贸 de societats de car脿cter europeu i

en les quals es preveu la participaci贸 dels treballadors en els seus consells
d'administraci贸

Encara que aquesta directiva recull una s猫rie d'avantatges per a les

empreses que es vulguin acollir a ella, la patronal ha mostrat la seva oposici贸
a la

participaci贸 dels sindicats en els consells d'administraci贸. La

CEOE


considera que aquesta representaci贸 pot convertir-se en un desavantatge per a
les

empreses. La normativa comunit脿ria indica el termini m脿xim per a la seva
trasposici贸

a l'octubre, encara que no podr脿 realitzar-se fins l'any que ve at猫s que el
govern

del PP no havia abordat la seva adaptaci贸, segons fonts ministerials.

El bon clima d'enteniment que existeix en la concertaci贸 social fa

preveure que els interlocutors socials prorrogaran l'acord

Interconfederal



sobre negociaci贸 col路lectiva per a l'exercici 2005. Aquest pacte, signat fa

dos anys, tracta de garantir la moderaci贸 salarial fixant increments entre

el 2% i el 3%. A canvi s'introdueix una cl脿usula salarial que garanteix el poder


adquisitiu dels salaris.

Encara que es tracta d'un acord bilateral entre patronal i sindicats i, per tant


est脿 fora del proc茅s de concertaci贸 social, ambdues negociacions es

portaran a terme en paral路lel. Els dirigents sindicals reconeixen que en

la mesura que les reformes laborals vagin avan莽at amb consens es facilitar脿

l'acord sobre moderaci贸 salarial.

Altra q眉esti贸 urgent que ser脿 abordada pels agents socials s贸n els

pressupostos generals de l'Estat per al 2005. Concretament el 13 de

setembre es reunir脿 la taula de la Seguretat Social, on s'abordaran entre

altres q眉estions el futur del super脿vit que tindr脿 el sistema p煤blic de

pensions aquest any i que segons els primers c脿lculs podria superar els 6.000


milions d'euros. Aix貌 representa entorn del 0,7% del PIB. En principi,

aquest diners es destinar脿 a enfortir el fons de reserva i millorar les

pensions m茅s baixes.