Uncop ratificat el Conveni, ara toca el 2%

Archivado en Comunicats, socio economic

Uncop ratificat el Conveni, ara toca el 2%


Després de la ratificació per part de CCOO i CSICA, el passat 27 de gener, el Conveni tornarà a tenir validesa legal, per la qual cosa les caixes han de fer efectiu l'increment salarial.

 



pdf
print
pmail

La demora, provocada per la impugnació de CIC, sembla que ha ajudat a animar a algunes entitats -amb problemes?- a projectar ombres de dubte sobre quins són els termes salarials acordats. No obstant, la cosa està clara, són els mateixos que aquests últims anys – l’IPC previst pel govern: el 2% per a 2009.
També ha contribuït a generar dubtes un cert clima d’incertesa general que pretenen instal•lar les diverses veus empresarials vinculades a la CEOE i a les quals CCOO i UGT –que som els sindicats presents en la Taula de Diàleg Social i l'Acord Nacional de Convenis- ja hem contestant dient que no acceptarem un replantejament de les pujades salarials pactades en els convenis.   
Seria difícilment entenedor per les plantilles de les caixes, a les quals s’exigeix un major esforç davant la situació que estem vivint, que s'intentés regatejar ara amb el seu salari mentre que els bonus dels directius “volen” per sobre de les terrenals discussions sobre quin és l'IPC previst.
Les regles de joc de les quals ens hem dotat han valgut per a aquests anys que l'IPC final ha superat àmpliament l'increment percebut inicialment, diferència que hem recuperat posteriorment gràcies a la clàusula de revisió salarial, i també valen ara –perquè són les mateixes, no les hem canviat- quan la previsió de creixement dels preus pot assemblar-se a la realitat.
Qui trenqui les regles haurà d'assumir la seva responsabilitat en la pèrdua de la confiança que això suposaria i en la conflictivitat que es derivés del seu incompliment. No estan les caixes –unes més que unes altres- perquè les assenyalem amb el dit i correspon als seus gestors, perquè és la seva responsabilitat, prendre les mesures adequades per a redreçar el rumb amb transparència i professionalitat; sense trampes.
Hi ha mecanismes suficients per a atendre aquelles situacions particulars que requereixin un tractament específic. Però posar sota sospita a tot el sector pot acabar sent un mal negoci, començant per la fallida (irreparable?) del fet diferencial que ha estat durant aquests anys el principal actiu que ha permès a les caixes arribar a una quota propera al 50% del sistema financer d'aquest país: les seves plantilles.
CCOO complim els nostres compromisos i esperem que els nostres interlocutors actuïn amb la mateixa seriositat.