Prejubilacions, la no cobertura de baixes per maternitat, l’extinció de contractes, l’acomiadament de treballadors amb poca antiguitat, amb grading baix, prejubilacions, el no reingrés dels excedents voluntaris...

Un ERO encobert?

La revista FINANZAS va publicar el mes de desembre que «fonts directes del Banc de Sabadell» els havien comunicat que s’havia paralitzat el Pla Òptima i s’havia posat en marxa un pla de reducció de costos «que afectarà també al personal del banc». Aquest pla inclourà «prejubilacions, NO cobertura de baixes per maternitat i extinció de contractes». A més a més, en la reunió de directius del mes de desembre van tornar a dir que pretenien una reducció de plantilla d’un mínim de 500 persones, que per aconseguir-ho farien servir, entre altres mesures, l’acomiadament de treballadors amb poca antiguitat, als empleats amb grading baix i a prejubilacions (fraudulentes: amb acomiadament). En aquest article també diuen que el pla «no s’ha comunicat als sindicats».

Tot apunta a què haurien de comunicar-nos un Expedient de Regulació d’Ocupació, perquè només un ERO permetria al banc fer aquest pla d’acomiadaments dins d’un marc legal. La pregunta és: té Banc Sabadell una situació econòmica pitjor a la de la resta del sector que l’obligui a adoptar mesures com un ERO encobert?

Per sort, no és aquesta la situació. La realitat és més vulgar i recurrent: els membres de la Comissió Executiva d’aquesta empresa, amb la mateixa falta d’enginy empresarial i manca de responsabilitat social corporativa que ha caracteritzat la gestió dels recursos humans en els últims anys (tant és qui sigui el titular de la Direcció General o de Recursos Humans), pensen que si en les èpoques de bons resultats han reduït salaris i beneficis, en un període com el d’ara poden acomiadar treballadors sense cap problema, o prejubilar amb acomiadament i no renovar l’Acord Col·lectiu de Prejubilacions (va vèncer el desembre de 2008 i el senyor Vela ens ha comunicat que no veuen la necessitat de renovar-lo). També pensen que poden incomplir l’Acord de Conciliació i no cobrir les baixes de maternitat. No cal ésser gaire espavilat per veure que aquesta empresa amb una plantilla femenina del 45% mai ha considerat important ni la conciliació, ni la igualtat –penseu que encara no tenim un Pla d’Igualtat–.

Creuen que està molt bé aplicar una política de contractació consistent en fer més precària l’ocupació, extingir contractes per passar els treballadors a una ETT, utilitzar sistemàticament el contracte temporal d’interinatge per no donar estabilitat als treballadors, crear les empreses de serveis per subcontractar empleats amb salaris més baixos –és el cas de BSIS– i, és clar, rebaixar el salari quan decideixen canviar el model organitzatiu, la qual cosa succeeix cada vegada que aterra un nou Director General. Ara, per exemple, han tret unilateralment per “l’article 29” (ja sabeu que no existeix) el plus C.10 als empleats de Banca d’Empreses, per aquest fet hem interposat, amb UGT i CIGA, un conflicte col·lectiu davant l’Audiència Nacional.

No ens han informat de res del què podem llegir a la premsa i és que, junt amb les objectius alegals que hem explicat, el nou model d’interlocució laboral és el d’obviar els sindicats, un model que no és un paradigma d’un comportament responsable i democràtic, tanmateix desgasta molt poc al director de Recursos Humans i de Relacions laborals.

COMFIA-CCOO sempre hem mantingut una actitud responsable vers aquesta empresa amb la finalitat de preservar i millorar l’ocupació i les condicions  dels treballadors. No permetrem que les “veus” de la crisi financera sigui el paraigües que permeti als gestors d’aquesta empresa acomiadar treballadors, fer més precaris els llocs de treball, practicar la cessió il·legal de treballadors, incomplir els acords col·lectius o rebaixar el salari.

Si el model d’interlocució i els objectius de l’empresa són els que denunciem en aquest comunicat, nosaltres també canviarem el nostre model d’actuació i cercarem altres interlocutors que ens ajudin a fer entendre a la Direcció de Banc Sabadell que NO TOT VAL EN TEMPS DE CRISI.

Gener 2009