Archivado en Campa√Īas, Negociacion Colectiva

Prou coaccions en el BBVA-Catalunya

Desajustats: una resposta unitària a l'arbitrarietat


El passat dimecres, 23 de juny, els delegats i delegades de CCOO, CGT, UGT i SCAT del BBVA a Catalunya vam estar concentrats davant de dues oficines del banc a Terrassa.


pdf
print
pmail
Primer a l'oficina 1376, on treballa un company que va rebre una carta amenaçadora del banc per la seva condició de "desajustat". Després vam anar a la seu de la Direcció de Zona.

Amb aquestes accions volíem complir tres objectius:
  • Mostrar el nostre suport i solidaritat al company amena√ßat, fent palesa la nostra disposici√≥ a actuar contra les arbitrarietats.

  • Adre√ßar-nos directament als diversos nivells de la "cadena de comandament" implicats en el resultat final, la carta amena√ßadora.

  • Transmetre al banc, a trav√©s d'una acci√≥ amb dimensi√≥ ciutadana, el missatge clar de quina √©s l'actitud sindical davant de les arbitrarietats (sistema de catalogaci√≥) i les amenaces (cartes als "desajustats").
Les concentracions, que van ser seguides per diversos medis de comunicaci√≥, van anar acompanyades del repartiment de fulls informant a la ciutadania de l'exist√®ncia d'un clima de coaccions al BBVA i d'entrevistes amb la direcci√≥ de l'oficina 1376 i amb el cap de Zona, a qui vam lliurar en m√† la carta, signada pels quatre sindicats, que reprodu√Įm amb aquest comunicat. Posteriorment, hem lliurat la mateixa carta a Recursos Humans. La lectura de la mateixa √©s molt informativa respecte a la possibilitat de que qualsevol treballador, per molt que s'esforci en complir amb escreix les seves obligacions, pugui ser v√≠ctima de la marginaci√≥ i d'un injust etiquetatge.
Amb les entrevistes hem volgut aclarir de forma directa i personal que la participaci√≥ en el tenebr√≥s proc√©s de "desajustament" no √©s una conducta innocent, ni pot excusar-se en "l'obedi√®ncia deguda". L'obedi√®ncia no pot emparar conductes que tinguin com resultat posar en perill el lloc de treball d'un company, quan el veritable problema √©s la manca de plantilla o, pitjor, la pretensi√≥ del banc de que els seus treballadors acceptem un r√®gim de semi-esclavatge: "dedicacions exclusives" que impliquen la ren√ļncia a la vida personal i familiar, "proactivitats" que obliguen a fer la feina que et toca i la que no o "adaptacions a l'entorn" que volen convertir persones amb dignitat en peces d'una maquin√†ria embogida.

Les entrevistes han servit tamb√© per posar de manifest aspectes surrealistes de la "cadena de comandament". El cap de Zona, m√†xim responsable de totes les oficines de la seva √†rea, no coneixia el text de la carta amena√ßadora rebuda pel company. La directora de l'oficina 1376 porta pocs mesos en aquesta funci√≥, per√≤ va ser una de les encarregades de fer arribar la carta al company. Tots dos confirmen que aquest t√© una bona actitud, que l¬í√ļnic problema √©s la ¬ďmanca d¬íagilitat¬Ē i que fa temps que s¬íest√† gestionant el seu trasllat a una oficina m√©s gran, on consideren que el company tindria una ubicaci√≥ m√©s adequada. O sigui, la soluci√≥ al ¬ďproblema¬Ē seria un simple canvi d¬íoficina i tothom coincideix en que l¬íenviament de la carta √©s una mesura exagerada, a m√©s de no ser cap soluci√≥. Per a l¬íafectat no deu ser gaire consol saber que ha rebut la carta senzillament perqu√® alg√ļ l¬íhavia de rebre, un cop decidit pels de dalt que s¬íhavien d¬íenviar. En resum, ning√ļ no sap res, ning√ļ vol que el company vegi perillar el seu lloc de treball, per√≤ hi ha una carta que √©s, a la vegada, una sanci√≥ i una amena√ßa. S√≥n coses del "sistema".

Doncs b√©, com d√®iem en el nostre anterior comunicat del 7-6-04, "el sistema √©s injust, arbitrari i repressiu, per√≤ necessita de persones que l'apliquin". I ara ja tothom sap que catalogar alg√ļ com "regular" o "dolent" comporta conseq√ľ√®ncies molt greus. Ning√ļ pot al¬∑legar ignor√†ncia. I de la mateixa forma que sabem que la immensa majoria de responsables voldrien alliberar-se de la feixuga c√†rrega imposada pel sistema (catalogar), sabem tamb√© que alg√ļ pot voler aprofitar-la per amagar mancances de personal o car√®ncies pr√≤pies ("la culpa √©s d'aquest, que √©s un desajustat"). Tot i que res impedir√† que, en el futur, aquest alg√ļ sigui v√≠ctima de la mateixa conducta, perqu√® tamb√© els desajustadors poden esdevenir desajustats.

Hem de trencar aquest cercle infernal. I la solució definitiva va més enllà de la immediata interrupció de l'enviament de les cartes d'amenaça: s'ha de suprimir el sistema de catalogació. L'increment continu de mecanismes de valoració, bàsicament discrecionals, no fa més que fomentar un ambient de treball opressiu i paranoide: avaluacions trimestrals i anuals, fixació d'objectius, valoració de competències, rànquings de tota mena,… i, a més, la catalogació.


Calia dir prou, i és el que hem fet els quatre sindicats amb les nostres accions a Terrassa. Aquest era part del compromís que vam adquirir amb el nostre comunicat del 7 de juny, i el compromís continua vigent fins que s'aturi l'enviament de cartes i desaparegui el sistema de catalogació.

Aspirar a un clima laboral normal, sense amenaces ni arbitrarietats, és un objectiu modest i perfectament raonable. Si el banc no comparteix aquesta raonable aspiració, estarà provocant l'obertura d'un conflicte que no volem, però que estem disposats a afrontar amb unitat i fermesa.

Esperem que els màxims responsables d'aquests abusos facin una reflexió serena i sàpiguen rectificar un rumb que porta a la col·lisió frontal amb el conjunt de treballadors i sindicats del BBVA.

I reiterem la nostra recomanació de que qualsevol persona afectada per la catalogació com "desajustat" o per la recepció de cartes del banc s'adreci als sindicats per obtenir el suport i assessorament que calgui.

Veure en format .pdf (344 kb) 4 pàgines