Archivado en Comunicats, socio economic

comunicat

Traducció simultània


Caixa Penedès fou fundada l’any 1913, a Vilafranca del Penedès, capital de la comarca catalana de l’Alt Penedès, com tothom deu saber.


pdf
print
pmail

No vam obrir la primera oficina fora de l’àmbit lingüístic de la llengua catalana fins l’any 1989, i aquella, la 230, va ser una oficina merament de representació perquè a prop d’allí, el carrer Cedaceros de Madrid, hi havia l’edifici de la CECA. Aquella cofurna estava compartida per QUATRE caixes catalanes, és a dir que hi havia quatre taules amb quatre caps d’oficina i una sola secretària per a tots.

Fins al cap de 10 anys, el 1999, no vam obrir la segona oficina fora de l’àmbit lingüístic. O sia que durant 76 anys Caixa Penedès va ser una caixa exclusivament catalana, i fins als 86 anys d’existència únicament teníem una oficina –compartida amb tres caixes més- fora del nostre àmbit lingüístic.

El dia de la reunió de directius, el Director General, amb l’excusa d’una per part dels caps d’oficina i de Zona vinguts de més enllà de l’Ebre i de més amunt de Fraga, va decidir abandonar la traducció simultània amb la qual s’havia dotat el Palau de la Música fins llavors. Aquesta excusa no té cap sentit. Primer perquè, si la traducció simultània no oferís aquesta facilitat de comprensió, seria com reconèixer que fins ara se’ls havia negat. Segon perquè s’ha de ser respectuós amb tots i totes els assistents –així com amb la resta de la plantilla.

Durant el Consell d’Administració del proppassat dia 14 de febrer vam demanar que es tornés a la traducció simultània, i el Director General (protagonista absolut, cada cop més, de la reunió de directius… i de més coses) ens va respondre que li havia semblat que el format d’entrevista “periodística” en comptes del format habitual –lectura de les dades econòmiques de l’exercici anterior- hauria dificultat la traducció simultània, a la qual cosa vam recordar-li que, des de fa molts anys, en aquest món nostre tan globalitzat, hi ha entitats, agrupacions, associacions i assemblees internacionals –l’Assemblea General de les Nacions Unides, verbigràcia- on els/les traductors/res simultanis/es fan la seva feina sense cap problema mentre ponents de tot el món efectuen les seves intervencions en les llengües respectives. A banda d’això, la pretesa entrevista periodística estava més que preparada, com és natural, i no tenia la més mínima espontaneïtat.

Per tant, tornem a sol·licitar, des del nostre més profund respecte a tots els companys i companyes i a totes les llengües, que es respecti l’idioma de la immensa majoria de treballadors i treballadores d’aquesta empresa, de la majoria de clients, de la majoria de territoris on tenim centres de relació amb aquests clients i que es tingui en compte la gènesi de la Caixa d’Estalvis del Penedès i la terra que va la va originar, l’única que va conèixer durant els primers 76 anys dels 95 que té; aquesta entitat que té les arrels a la terra del raïm, com molt bé indica el nostre símbol.

Símbol que el Director General no es cansa de repetir que defensa amb fervor. Vés a saber, potser ell no vincula símbol amb arrels...

25 de febrer del 2008 – com. 9/08

 Afilia't a  COMFIA-CCOO
compromesos amb tu


"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.