Archivado en Comunicats

No al acomiadament lliure


Volem denunciar públicament a la Direcció pels darrers acomiadaments indiscriminats


pdf
print
pmail

Volem denunciar públicament el fet que la Direcció de la Caixa ha emprés una mena d’ofensiva contra treballadors d’aquesta casa als quals ha començat a acomiadar sense causa ni fonament.

I diem això, essent conscients que algú pot pensar que exagerem, ja que no sembla creïble que sense motiu hom pugui ser despatxat de la feina.

Per aquest motiu, i amb el permís que hem rebut d’un dels implicats, el primer d’aquest nou sistema de tractar el personal amb el que ens vol obsequiar la Direcció, reproduïm la carta que li han enviat des del Departament de Recursos, sense que, prèviament, aquest treballador hagués estat amonestat de cap manera i per cap motiu per ningú de l’Entitat.
CAIXA D’ESTALVIS LAIETANA


Mataró, a 2 de octubre de 2007


D. FELIPE SÁNCHEZ CAMPILLO


Muy Sr. Nuestro:

Por medio de la presente ponemos en su conocimiento que la Dirección de la Empresa ha constatado su falta de capacidad para el adecuado desarrollo de sus responsabilidades
en su calidad de interventor, habiendo ello afectado a la adecuada organización y nivel de productividad de la oficina en la que usted se encuentra adscrito. Los hechos que se le exponen obligan a esta entidad a proceder a la rescisión de la relación laboral que ha venido manteniendo con la misma.

No obstante, previamente a la adopción de dicha medida, en virtud de los establecido en el art. 82 del Convenio Colectivo de las Cajas de Ahorros, se le concede un plazo de tres días hábiles, a contar desde la notificación de este escrito, para hacer las alegaciones que considere oportunas o a su derecho convenga. Transcurrido el mencionado plazo, se procederá a comunicarle la decisión correspondiente.

Sin otro particular, aprovechamos la ocasión para saludarle atentamente.

VICENÇ URRUTIA RICART
JEFE DE RECURSOS


De ben segur que haureu quedat, com a mínim, perplexes. El més sagnant del cas és que la pròpia Direcció reconeix des del principi la improcedència del acomiadament, es a dir, reconeix que no té raó al despatxar-lo, i ja d’entrada, li atorga el màxim que hom podria aconseguir com a indemnització (45 dies) perquè s’estalviï qualsevol procediment de reclamació per la via judicial.


Per cert, sobre aquest cas, destaquem els 18 anys de serveis prestats a la empresa. Destaquem també, perquè així ens consta per les nombroses trucades que hem rebut, i per les persones amb les que hem contactat, que en Felip Sánchez, gaudia d’un prestigi i una professionalitat fora de tota dubte, i que l’únic motiu pel que sembla que l’han acomiadat és perquè estava de baixa (per estrès). Dur, però cert.

Del segon cas, amb un empleat no menys honorable, no és que no puguem publicar la carta que li han enviat, és que no volem, perquè, senzillament, és vergonyós veure com tracten a l’empleat en qüestió, tot fent-li insinuacions del tot ofensives, de caire molt personal, qüestió que considerem que llisca la il•legalitat, per no dir que la supera. Si més no, sí que podem afirmar sense embuts que vulnera la seva pròpia intimitat i que està escrita amb una evident mala fe, espais on la Direcció sembla moure’s amb una evident facilitat/felicitat fastigosa.

Fa un temps, algú que té algun poder aquí dins ens va dir que els hi sobrava el temps i els diners per anar tocant allò que no sona als treballadors (perdoneu l’expressió però és que estem molt emprenyats). El que no va dir és que aquests diners no surten de les seves butxaques. Practiquen aquella màxima de comptabilitzar les pèrdues a la compte de resultats de la Caixa i privatitzar els guanys. (Tots sabem en la quantitat de Consells que estan ficats i cobrant de tots ells aquesta Alta Direcció per les  inversions fetes amb diners de Caixa Laietana. També tots sabem com algú cuida i mima l’àmbit familiar). Evidentment en aparença tot molt legal, però on deixen l’ètica?

Tornem, però, al cas què ens ocupa. Aquests acomiadaments, representen un canvi en la política de personal a casa nostra, canvi obertament reconegut per la pròpia Direcció, essent un evident menyspreu als drets de tots els treballadors i treballadores. Per a CC.OO.,  aquest canvi en la política de personal bé motivat per les grans dificultats que té l’Entitat per assolir els objectius prèviament marcats, es a dir, ve motivat per la seva incapacitat de fer les coses ben fetes, carregant les seves mancances sobre les espatlles dels seus soferts treballadors i treballadores. És allò què es coneix com a fugida cap endavant i que tan funestes conseqüències té sobre tots aquells que la pateixen.

Si així volen “incentivar” (a través de la por) uns empleats ja prou cabrejats, emprenyats, decebuts, perquè no agafin las de Villadiego, anem arreglats.

Per cert, avís per aquells i aquelles que fan cas dels consells dels seus Caps de Zona sobre qüestions relatives al seu futur professional, i/o neguits personals derivats de la feina, i/o els hi plantegin la necessitat d’un canvi d’aires, NO ELS HI FEU CAS, i sobretot, sobretot, en CAP CAS feu res per escrit, perquè les paraules se les emporta el vent, però allò que queda imprès es eternum i sempre el poden fer servir en contra vostra. (I si no, que li preguntin al segon dels encausats, de què li ha servit fer cas dels consells del seu Cap de Zona)

En tot cas, si us trobeu amb qualsevol dificultat, no ho dubteu, consulteu amb els vostres representants laborals. Us aconsellarem sobre quin pot ser el millor camí davant qualsevol problemática. La nostra experiència i el nostre coneixement del costat fosc, us pot ajudar a encaminar de manera correcta els vostres neguits, les vostres preocupacions, els vostres problemes.  D’aquesta manera, al menys,

tindreu una veu amiga que no us trairà, que no us farà el doble joc, què lluitarà per vosaltres, però de debò, sense hipocresies.
 
CC.OO., en tot cas, i davant d’aquesta greu situació  ja s’ha adreçat a la Direcció de la Caixa exigint-li que cessin aquests acomiadaments, i que se’ns garanteixi que en el futur no es repetirà cap cas com el que estem relatant. També, com és obvi, li hem demanat la readmissió d’aquests treballadors, injustament acomiadats..

És indignant que les Direccions practiquin el acomiadament lliure, però que això sigui una realitat al sector de Estalvi, en una Caixa és, per a CC.OO. una “declaració de guerra” en tota regla, i farem tot el que estigui al nostre abast (pancartes, xiulets i escridassades incloses, d’aquelles que escandalitzen a algú per, diuen ells, trencar la pau social) per combatre aquests atemptats als drets de tots els treballadors i treballadores. I no és una amenaça.