Encara que ens invitin i acudim voluntàriament, només faltaria. El nostre conveni diu clarament que són hores extraordinàries.

Per tant, centrem la qüestió. Què més volen?

Anem a treballar gratis, no ens volen pagar el dinar, i ara ens regategen fins i tot el quilometratge.

Fins on arriba el cinisme dels nostres directius?

Ara volen estalviar despeses, sempre del mateix canto, per tal de dissimular els seus errors de gestió, i així poder maquillar els resultats. Però ells continuen cobrant els mateixos sous exorbitants, perquè, no ens enganyem, la crisi que ells han provocat no volen que afecti a les seves butxaques.

Companys, quan assistim a una reunió a la tarda hem de cobrar els quilòmetres, el dinar, si això fa que no puguem anar a dinar a casa, i les hores extraordinàries, perquè ja n’hi ha prou de fer-los regals, mentre el nostre comitè de direcció continua cobrant els seus incentius com si aquí no hagués passat res.

Si us retornen les notes de despeses feu-nos-ho saber.

 

Tarragona, 19 de febrer de 2009