Archivado en Comunicats
[LA PATRONAL: GRANS CLÀSSICS D'AHIR I AVUI]
Ja vam comentar quins eren els nostres plantejaments de Conveni. Vam deixar per a després de Setmana Santa comentar quins són els de la patronal ACARL, anticipar-ho hagués estat massa penitència!
L ACARL va manifestar que vol dotar al Conveni Col·lectiu del Sector d'una regulació i contingut que permetin una flexibilització dels recursos humans que, redundi en una millor atenció i apropament al client. Pel que va plantejar com a postura inicial:
1. Antiguitat: Reorientació del cost de l'antiguitat.
2. Mobilitat geogràfica: Establiment d'un sistema que permeti el desbloqueig d'aquesta figura.
3. Plus de residència: Solució positiva, i necessitat d'homogeneïtzar les condicions salarials en tot el territori d'aplicació del Conveni Col·lectiu.
4. Ajuda d'estudis: Racionalització i reordenació per a estudis que estiguin lligats a l'activitat professional dels treballadors i de les Caixes d'Estalvis.
5. Política Salarial: En relació a l'increment salarial la postura de l ACARL queda lligada al resultat global de la negociació.
En relació a lincrement a compte que ja hem plantejat, en previsió d'una negociació que es pugui estendre en el temps, l ACARL va manifestar que era massa dhora per plantejar-se'l, coincidint, en aquest cas, amb l UGT que va manifestar que no es donava encara la complicitat necessària entre les parts per abordar-ho.
La patronal, per tant, i com diem en el títol del comunicat, grans clàssics d'ahir i avui, comença malament. Ha triat qüestions que difícilment conduiran a acords i només apunta cap el terme FLEXIBILITAT. No s'han explicat més, però coneixem a què es solen referir, perquè ambdues parts donem a aquest terme significacions molt diferents.
No pot haver equívocs, l'acer és dur i flexible i la goma és tova i elàstica. No és el mateix flexibilitat que elasticitat, i la posició de l ACARL és molt elàstica.
En la pròxima reunió, dia 19 d'abril, s haurien d'anar definint... millor.
