Archivado en Comunicats, Dones i Igualtat

8 de març - Dia internacional de la dona treballadora


08 03 2004 Hi ha milers de dones en tot el m√≥n que lluiten per defensar els drets de tot el col¬∑lectiu o que pateixen d¬īuna manera particular la discriminaci√≥ i el patiment pel fet de ser dones. Recordant algunes volem fer un sentit homenatge a totes elles. (PDF:Cat.150Kb / Cast.142Kb)


pdf
print
pmail

8 de març - Dia internacional de la dona treballadora


Dona i treball Segons l¬īestudi La incorporaci√≥ de la dona en el mercat laboral: impacte social i mesures estructurals, fet per IESE, el 47% de les dones considera que ser mare les perjudica en la seva carrera professional. En el mateix estudi es constata que moltes dones no accedeixen a les mesures de suport recollides en la Llei de Conciliaci√≥ de la vida laboral i familiar perqu√® aix√≤ suposaria que la seva progressi√≥ professional quedaria afectada negativament. La situaci√≥ actual dif√≠cilment canviar√† si es segueix considerant el treball femen√≠ com un problema i no com una realitat desitjable i impossible d¬īaturar, que comporta un canvi cultural en les fam√≠lies, en les inst√†ncies de poder i en les empreses. I, en aquest sentit, √©s necessari que cada part assumeixi la seva responsabilitat. Sovint, les empreses no volen implicar-se massa en aquest tema, adduint que pertany a l¬ī√†mbit privat o delegant la seva responsabilitat a all√≤ que legislen els governs. El mateix estudi d¬īIESE esmentat recull que un 34% de les dones consultades considera que l¬īempresa hauria de tenir una mentalitat m√©s oberta que permeti incorporar la dona en tots els nivells de l¬īempresa, possibilitant la seva plena integraci√≥ professional, sense afectar negativament la seva vida personal i familiar. La realitat √©s ben diferent: en la majoria d¬īempreses es fa sovint una interpretaci√≥ restrictiva dels drets de les dones respecte a la conciliaci√≥ de la seva vida familiar i laboral, i s¬īafavoreix una organitzaci√≥ del treball i uns sistemes de promoci√≥ i incentius que fan que, "sense voler", les dones no tinguin les mateixes possibilitats "reals" de millorar i promocionar en la feina. El Grup Banc Sabadell En tots aquests temes, aquesta organitzaci√≥ practica la pol√≠tica de mantenir els ulls tancats i tirar pilotes fora. No √©s que desconeguin el problema, √©s que els √©s m√©s f√†cil ignorar-lo que prendre iniciatives responsables al respecte. O, potser pitjor, √©s que no √©s un problema per a ells i ja est√† b√© com est√†. Ser√† per aix√≤ que ens trobem aqu√≠ situacions com les seg√ľents:  De la contractaci√≥ corresponent a l¬īany 2002, el 62% correspon a dones. No obstant, si parlem de contractar personal t√®cnic, en aquest cas el 69% de persones contractades s√≥n homes. I encara m√©s: entre els nivells 1 al 5 s¬īhan contractat 16 homes i cap dona.  El grup basa la promoci√≥ professional en una extensi√≥ de jornada sistem√†tica, la qual cosa converteix la vida de qualsevol persona que vulgui millorar en aquesta organitzaci√≥ en una tria constant entre la seva vida personal i familiar i la seva vida laboral.  Habitualment es castiguen les exced√®ncies de maternitat i les llic√®ncies relacionades amb la conciliaci√≥ de la vida familiar i laboral, de tal manera que, directa o indirectament, moltes persones veuen modificada a la baixa o aturada la seva promoci√≥ professional en utilitzar-les.  La gesti√≥ de las persones es fonamenta molt m√©s en l¬īambig√ľitat i l¬īopacitat que en la transpar√®ncia. Aix√≤ influeix en qu√® es mantinguin i afavoreixin comportaments i t√≤pics contra la dona, impedint la seva plena integraci√≥ en els llocs de responsabilitat.  Tampoc existeix una pol√≠tica preventiva en temes que afecten majorment a les dones, com l¬īassetjament sexual, per al qual no hi ha un protocol d¬īactuaci√≥, malgrat que des de CCOO haguem manifestat en repetides ocasions la import√†ncia d¬īestablir-lo. S√≥n nom√©s algunes mostres del molt que resta per fer i del dif√≠cil que ho tenim amb una direcci√≥ m√©s preocupada en els rendiments del capital i en la reducci√≥ de costos que en la millora de les condicions de les seves treballadores i treballadors en temes tan sensibles com la maternitat, la conciliaci√≥ de la vida laboral i familiar, l¬īassetjament sexual en el treball o la igualtat de condicions i oportunitats en la promoci√≥. Des de CCOO no deixarem d¬īinsistir i posar en marxa tantes iniciatives com siguin necess√†ries per acabar amb les seves pr√†ctiques grolleres i masclistes, en clara contradicci√≥ amb la imatge d¬īempresa jove, din√†mica i moderna que pretenen vendre. Si aquesta √©s la imatge que volen donar, que respongui a la realitat i que no sigui √ļnicament la mentida atractiva i atraient que √©s ara. CCOO i la viol√®ncia de g√®nere CCOO fa, un any m√©s, una aposta ferma, decidida i compromesa per a eradicar totes les manifestacions i formes de discriminaci√≥ i de viol√®ncia que sovint afecten, d¬īuna manera especial i particularment greu, les dones. No podem deixar d¬īassenyalar la gravetat de la viol√®ncia sexista que s¬īexerceix sobre les dones en tots els √†mbits de la vida. Viol√®ncia que presenta moltes facetes, per√≤ que totes elles manlleven els drets humans fonamentals. Els assassinats, les agressions f√≠siques i sexuals i el tr√†fic de persones amb finalitat d¬īexplotar-les laboralment i sexualment s√≥n la seva expressi√≥ m√©s violenta i visible, amb efectes devastadors. En Espanya, el nombre de dones assassinades o que han sobreviscut amb greus seq√ľeles f√≠siques i ps√≠quiques i les que han patit agressions sexuals no disminueix, i en alguns casos s¬īincrementa. Fa falta una llei integral i plans d¬īactuaci√≥ en totes les institucions i recursos econ√≤mics suficients perqu√® les mesures que s¬īadoptin i promoguin siguin efectives i donin seguretat i confian√ßa a qui pateixi situacions de viol√®ncia. Fa falta una contesta clara i una posici√≥ inequ√≠voca de les persones que ens representen en les institucions contra la viol√®ncia de g√®nere, en comptes de donar cobertura i justificar als agressors com ha succe√Įt recentment i reiteradament. Des de CCOO reclamem la creaci√≥ d¬īuna ampla xarxa de serveis p√ļblics d¬īatenci√≥ a les dones maltractades o agredides sexualment. A m√©s, la viol√®ncia de g√®nere ha de ser denunciada, no nom√©s per qui la pateix, sin√≥ tamb√© pels qui coneixen la seva exist√®ncia. La posici√≥ subordinada de les dones en la societat i en el mercat laboral no canviar√† sense que des del govern central i els auton√≤mics i locals s¬īincrementi de manera significativa la despesa en infraestructures i serveis, ampliant la xarxa p√ļblica d¬īescoles bressol, de resid√®ncies, de centres de dia i assist√®ncia a domicili per atendre les persones dependents, de cases d¬īacollida i reinserci√≥ de v√≠ctimes de maltractament. Finalment, per√≤ b√†sic i prioritari, fa falta que, des de l¬īescola, els mitjans de comunicaci√≥ i culturals, des de totes les inst√†ncies socials i pol√≠tiques, es posi l¬īaccent en el di√†leg i la resoluci√≥ pac√≠fica del conflicte entre homes i dones i en l¬īinadmissible de la viol√®ncia de g√®nere i la discriminaci√≥, per aconseguir el canvi cultural que necessitem per a eradicar aquesta amena√ßa constant a la conviv√®ncia i la seguretat de les persones.