Archivado en Comunicats, Salari

No és el mateix


17 11 03 La campanya, que hem denominat “NO ÉS EL MATEIX”, pretén establir de forma clara les diferències i asimetries entre els que dirigeixen les nostres entitats i la resta dels treballadors. Entre banquers i bancaris. (PDF:Cat. / Cast.)


pdf
print
pmail


NO ÉS EL MATEIX


Fa uns dies que hem començat a desenvolupar la segona part de la campanya de mobilitzacions d’advertència, que tenen com a objectiu aconseguir que els bancs i l´AEB modifiquin la seva posició en la negociació del Conveni Col·lectiu. Com sabeu, uns i altra es neguen a realitzar una proposta en mesa que reculli els aspectes que venim reivindicant des de l´inici de la negociació: salari amb clàusula de revisió, dissabtes lliures, categories... La campanya, que hem denominat “NO ÉS EL MATEIX”, pretén establir de forma clara les diferències i asimetries entre els que dirigeixen les nostres entitats i la resta dels treballadors. Entre banquers i bancaris. Tots vivim del nostre treball, però no tots aportem el mateix al compte de resultats, ni cobrem el mateix, ni tenim els mateixos interessos. Alfredo Saénz Abad, Conseller Delegat del SCH, percep una compensació anual, incloses òbviament las dotacions al seu fons de pensions, com a mínim, de 12 milions d´euros (2.000 milions de pessetes). El SCH s´ha negat permanentment a crear un fons extern de pensions per als seus treballadors, mentre que el fons de pensions dels seus CINC Consellers Executius tenia un saldo a 31.12.2002 de 129 milions d´euros (més de 21.000 milions de pessetes), dels que 59 milions d´euros (gairebé 10.000 milions de pessetes) són del Conseller Delegat de l´Entitat. José Ignacio Goirigolzarri, Conseller Delegat del BBVA, percep una compensació global anual de, com a mínim, 6,5 milions d´euros (1.100 milions de pessetes). La dotació realitzada a càrrec dels resultats de 2002 per a cobrir els compromisos per pensions assumits per l´Entitat amb els seus TRES Consellers Executius va ser de 19,5 milions d´euros. Per a evidenciar aquestes diferències no cal ni fer demagògia ni inventar-se les dades, només cal acudir a les memòries de les Entitats i als anuaris estadístics de l´AEB. El salari mitjà d´un bancari és de 27.000 euros a l´any, 444 vegades menys que el d´Alfredo Saénz i 241 vegades menys que el José Ignacio Goirigolzarri. Cada mig punt de pujada salarial per als 114.476 treballadors del sector suposa un import de 15,4 milions d´euros, menys que els 18,5 milions d´euros de la retribució conjunta d´aquests dos Consellers Delegats. Durant els darrers quatre anys tots els ratios de productivitat per empleat, han crescut exponencialment: el marge bàsic un 49,03%; el d´explotació, un 95,90% i el resultat per empleat ha crescut a l’esmentat període un 50,94%. Per a acabar, el negoci per empleat s´ha incrementat en el dit període un 47,46% mentre que les despeses de personal van créixer exclusivament el 2,26%. La negociació del Conveni és el moment que es discuteix la part de la riquesa generada per una empresa o per tot un sector que serà distribuïda entre els seus treballadors. Aquesta distribució pot fer-se en salari, reducció de jornada, reclassificació de categories o en qualsevol altra millora de les nostres condicions de treball. Les nostres reivindicacions per aquest Conveni s´ajusten a l´escenari que hem dibuixat anteriorment. L´AEB, els bancs que representa i, entre ells, molt especialment, els dos grans han impedit la negociació, no han presentat cap contraproposta raonable i han considerat excessives totes les nostres. S´escandalitzen que donem publicitat a dades que són públiques. El realment escandalós és la seva actitud a la mesa de negociació i la asimetria del seu comportament quan es tracta de resoldre els seus interessos o quan es tracta d´atendre els dels 114.476 treballadors del nostre sector.