Archivado en Comunicats

comunicat

Assemblea General – 1


A l’Assemblea General del passat 26 d’abril, els consellers de CCOO vam fer un manifest, alhora que votàvem negativament a la Gestió de la Direcció i a la inversió que proposaven destinar a Obra Social.


pdf
print
pmail

A continuació us en trascrivim la primera part.


< Senyores i senyors Consellers, senyor President,
Us parla Joan Santó, en nom dels 5 consellers d’aquesta Assemblea General en representació dels treballadors que ens apleguem sota les sigles de CCOO.
Veureu que la meva imatge del sentiment de la plantilla de la Caixa és diametralment oposada de la que acaba de presentar el director General. Però podeu preguntar a algun dels components d’aquesta plantilla, si en coneixeu algun i li teniu prou confiança, per saber quina és la visió que més s’acosta a la realitat.
Volem donar l’explicació del nostre vot globalment negatiu a la gestió de la Direcció de Caixa Penedès, a tots els resultats i en tots els apartats.
Sovint hem denunciat el tracte que reben els nostres companys, lluny ja d’aquells temps en que tots érem com una família.
Vam explicar que la Caixa ja no era un pol d’atracció per a professionals, allò que abans se’n deia una carrera per a tota la vida. Que cada vegada eren més aquells companys i companyes que marxaven cap a d’altres entitats amb ofertes professionals millors. Això significa millors salaris, però no ens deixem enganyar, els diners NO són l’única raó per la qual tants i tan bons treballadors i treballadores dimiteixen de formar part de la nostra plantilla.
L’any passat van ser pel voltant d’uns 200, els companys i companyes que van plegar voluntàriament de la Caixa. Semblarien pocs, si es relacionen amb el total de la plantilla, que era d’uns 2600 components. Però si comparem aquesta xifra de baixes voluntàries amb les que ha tingut, per exemple, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, amb una plantilla de prop de 25000 empleats, trobarem un contrast impressionant, gairebé violent: mentre aquella entitat va tenir ... 76 baixes voluntàries l’any passat, nosaltres, com hem dit, en vam tenir 200. La diferència és, ni més ni menys que la que hi ha entre 7,8 %  nosaltres i el 0,26% ells. Aquestes dades ja parlen per sí soles de la diferència de tracte que patim o que gaudeixen ambdues plantilles.
Però això, ho repetim, no és només per la diferència de remuneració –certament molt important- ni per la dels beneficis socials. Perquè, senyors i senyores consellers, un treballador no plega de la Caixa on ha treballat durant 20 anys només per diners.
Hi ha circumstàncies que influeixen tant com la del salari, per exemple aquella de què es vanagloria Caixa Penedès i de la qual n’han fet fins i tot divisa publicitària. Ens referim al lema “persones al servei de persones”, com abans ho era “tenim clients perquè fem amics”. D’això se’n diu presumir cínicament d’allò en el que no es creu.
Cada vegada que es maltracta un treballador de l’entitat aquest lema put a fatuïtat, repugna als que ens hem d’enfrontar dia sí i dia també a les pressions desmesurades, a les amenaces, a les decisions capricioses, a les sancions i als acomiadaments. Com els que avui volem explicar-vos: aquells i aquella que últimament han estat acomiadats sense cap raó. Per exemple un cap d’oficina de Madrid, que després de 7 anys a l’entitat, i amb un 75% dels objectius que li van pressupostar acomplerts aquest primer trimestre, se li notifica (sense donar-li l’audiència preceptiva, ni seguir el procediment protocolari que marca la llei) que, a causa del seu baix rendiment continuat i voluntari, se li aplica l’acomiadament disciplinari. A més, a la mateixa carta s’admet que aquesta acusació no es pot provar de manera fefaent per la qual cosa se li reconeix explícitament la improcedència de l’acomiadament i se li anuncia el dipòsit de l’import que preveu la llei -45 dies per any treballat- en un compte judicial.
Si fins ara el procedir caciquil d’aquesta Direcció s’havia fet palès en el tracte que donen alguns caps d’àrea o de zona als seus equips, en alguns casos fregant la inhumanitat, ara tot el procedir dictatorial de la Direcció s’ha concretat en el pitjor que se li pot fer a un treballador: desposseir-lo del seu lloc de treball i posar en perill el seu dret a treballar en el futur.>


Demà us explicarem la continuació i final d’aquest manifest, llegit a l’Assemblea General de Caixa Penedès el 26 d’abril.


7 de maig del 2007 – com. 26/07