Acomiadament INJUSTIFICAT a Caixa Penedès

Archivado en Comunicats

comunicat

Acomiadament INJUSTIFICAT a Caixa Penedès


Segurament us va sorprendre el comunicat del Conveni del divendres 20 d’abril, a última hora, que aquesta vegada estava dedicat a la nostra Entitat.


pdf
print
pmail

El perquè cal cercar-lo en l’acomiadament d’un company cap d’oficina de la zona de Madrid, amb l’únic “argument” de baix rendiment voluntari i continuat.  Sense el protocol•lari plec de càrrecs i l’obligat termini de tres dies d’audiència al treballador, se li ha lliurat la carta de l’acomiadament disciplinari, on se li reconeix que “davant la impossibilitat d'acreditar de forma fefaent els seus incompliments contractuals, l'Entitat reconeix la improcedència de l'acomiadament…” per la qual cosa se li anuncia que han dipositat la quantitat d’euros que corresponen als 45 dies per any treballat que estipula la llei en els casos d’acomiadaments improcedents.
Aquest company tenia una antiguitat a l’Entitat de 7 anys, que a Madrid no és cap fotesa. I enguany, en el primer trimestre, havia aconseguit un acompliment d’un 75% dels objectius que li havien pressupostat. I en els sis anys anteriors havia anat de viatge d’objectius dues vegades.
Tot el procedir dictatorial de la Direcció s’ha concretat ara en el pitjor que se li pot fer a un treballador: desposseir-lo del seu lloc de treball, posar en perill el seu dret a treballar.
Fins ara el procedir caciquil d’aquesta Direcció s’havia fet palès en el tracte que donen alguns caps d’àrea o de zona als seus equips, en alguns casos fregant la inhumanitat (vegeu els nostres comunicats Rottweiler i Rottweiler 2). No és perquè sí que marxen tants professionals buscant una “terra de promisió ” diàriament. De totes les categories i edats.
Som persones al servei de persones, sí, però persones maltractades, mal pagades, amb por, vivint en una impostura constant, sense saber què ens depararà el futur, ni l’immediat ni molt menys el llunyà. La nostra plantilla cada cop és més jove, però això, lluny de ser un mèrit de la Direcció, és una mostra que als únics que encara poden enganyar és a gent jove, poc assabentada de les condicions del mercat, o gent que només volen fer una mica de curríuculum per anar, amb uns pocs anys al servei del nepotisme i l’autocràcia més rància i antiquada –ja no queden direccions com aquesta, vegeu si no els pactes que constantment signen els companys d’altres caixes amb llurs direccions- a les caixes on encara es pot treballar tranquil i no sentir-se explotat.
A CCOO se’ns ha acabat la paciència. No tolerarem aquest capteniment tan salvatge plegats de braços.


23 d’abril del 2007 – com. 20/07