Archivado en Salut Laboral

L'Audiència Nacional reconeix que l'atracament és un risc laboral


La Sentència de l'Audiència Nacional estima la demanda defensada per COMFIA-CCOO i CSICA i obliga a les 35 Caixes d'Estalvis adscrites al Servei de Prevenció Mancomunat a considerar l'atracament com un risc laboral.


pdf
print
pmail
La Sentència de l'Audiència Nacional, de data 12 de març, número 175/2006, estima la demanda defensada per COMFIA-CCOO i CSICA i obliga a les 35 Caixes d'Estalvis adscrites al Servei de Prevenció Mancomunat, prop de 80.000 treballadors afectats, a considerar l'atracament com un risc laboral.
Així doncs, obliga a revisar l'avaluació de riscos laborals efectuada en les caixes d'estalvis, tenint en compte la possibilitat que els treballadors sofreixin actes violents per part del públic, incloent en el Pla de Prevenció, les possibles mesures preventives o correctores que hàgin d'aplicar-se per a una protecció eficaç de la seva salut i integritat.
Així mateix, han de contemplar l'atracament entre les situacions del Pla d'Emergència, i impartir una formació eficaç als treballadors referent al risc. Tot això en l'àmbit de la relació laboral. La Sentència recull fidelment els fonaments de dret indicats en l'Informe emès per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball a requeriment de COMFIA-CCOO, i que va ser aportat i defensat pels nostres advocats durant el procés que, finalment, hem obtingut aquesta important sentència favorable.
Aquest link et dóna accés a la sentència completa
https://www.ccoo-servicios.es/arxius/sentencia0029_2007.pdf
Assenyala l'Audiència que “aquelles situacions provinents de l'exterior dels bancs o caixes, que es materialitzen en l'interior dels mateixos i que poden afectar a la integritat física o psíquica del treballador, han de ser objecte de la corresponent avaluació i valoració conseqüent, a fi d'adoptar les mesures mes adequades referent a això”.
Així mateix assenyala que “l'adopció de les mesures mínimes obligatòries que imposa el Ministeri de l'Interior, són compatibles, amb altres possibles mesures suplementàries que es derivin de l'aplicació de la Llei de Prevenció de riscos Laborals”.
El presumpte conflicte entre Treball i Interior, que al·legaven les entitats financeres queda resolt pel disposat en l'article 5.2, paràgraf primer del RD 39/1997, Reglament dels Serveis de Prevenció, que vincula l'adopció de les mesures més favorables a l'existència d'un resultat fiable en les avaluacions de riscos laborals. Tot això amb respecte als Principis establerts en l'article 15 de la Llei de Prevenció de riscos Laborals.
Esperem que, primerament les Caixes obligades, i després, la resta d'Empreses afectades, millorin, amb criteris tècnics laborals, les mesures protectores anti-violència, acabant amb l'actual situació d'empreses que doten de mesures addicionals de protecció a les persones a gairebé totes les seves oficines ( bunquer, arc detector, vigilants), enfront d'unes altres que sostenien que protegint als diners en caixes fortes hi ha protecció suficient per a les persones enfront de la violència. (sembla de “Perogrullo”, com diu l'alt tribunal).
La Sentència, que recull la necessitat d'avaluar les possibles seqüeles psíquiques o por a l'atracament en si dels treballadors, és aplicable, segons COMFIA-CC.OO., a les situacions de violència en altres sectors com comerços, gasolineres, joieries, vigilants jurats, el que suposa un precedent molt important en l'aplicació pràctica del Dret Preventiu Laboral a Espanya.