Quan treballar pot esdevenir un infern

Archivado en Comunicats, Salut Laboral

L'Assetjament moral en el lloc de treball

Quan treballar pot esdevenir un infern


Conegut en anglès com a "mobbing" l’assetjament moral en el treball és un fenomen antic i es defineix com a "qualsevol manifestació d’una conducta abusiva i, especialment, els comportaments, paraules, gestos i escrits que puguin atemptar contra la personalitat, dignitat o integritat física o psíquica de la persona, o que puguin posar en perill la seva ocupació o degradar el clima de treball".



pdf
print
pmail

Així, podem parlar d’un terror psicològic en el treball que implica una comunicació hostil i amoral, dirigida de manera sistemàtica per una o diverses persones, gairebé sempre contra una altra que se sent acorralada en una posició defensiva.

L’assetjament moral es pot manifestar amb el rebuig a tota comunicació, la manca de consignes o consignes contradictòries, la privació o saturació de treball, tasques sense sentit o missions per sota de la competència, degradació del lloc de treball, crítiques constants, vexacions, humiliacions, declaracions calumnioses, insults, amenaces,...

L’assetjament moral és una actitud deliberada i sistemàtica d’agressió psicològica, ja sigui per pur afany de destruir (assetjament gratuït o pervers), de forçar una baixa o renúncia tot eludint el procediment d’acomiadament (assetjament econòmic) o, fins i tot, per crear un marc de forta competència interna a la plantilla per millorar la seva productivitat (assetjament estratègic).

Les víctimes solen ser persones vàlides, ètiques i honestes, i per això mateix vulnerables, i són atacades per individus amb pocs escrúpols i força carències que intenten suplir fustigant i fixant l’atenció en una víctima expiatòria.

Les conseqüències per a la persona poden anar des de danys a la salut, insomni, estrès, ansietat, depressió (el nostre sector té un alt índex de baixes per aquest motiu, superior a la de la resta de sectors), fins a repercussions en el seu entorn familiar i d’amistats.

Les formes en què es du a terme són prou conegudes: el descrèdit públic de la víctima, tot atribuint-li sistemàticament errades, menyspreant o criticant el seu treball en presència d’altres companys o comparant-lo amb un altre suposadament millor; la crítica d’aspectes de la personalitat o la vida privada de manera contínua; l’assignació de funcions sense sentit o per sota de la qualificació del treballador; la pressió sistemàtica;...

Podem distingir dins de l’assetjament moral dues modalitats diferenciades:

  1. la persecució i assetjament feta per l’empresari o els seus representants davant d’un treballador o treballadors per motius de reorganització, de reducció de personal, etc. o amb el simple objectiu d’eliminar treballadors incòmodes.
  2. La que fan uns treballadors, que ocupen una posició considerada com a superior, sobre un altre o altres davant de la conducta passiva de l’empresari o el seus representants.

Les empreses s’equivoquen si pensen que l’assetjament moral en el si de la seva organització no les afecta. Els perjudicis són evidents ja que es produeix una disminució de la eficàcia i del rendiment dels equips de treball (justament tot el contrari del que es pretén). La pressió sistemàtica als subordinats és un estil de direcció ineficaç i poc rendible en generar errades professionals i baixes per malaltia, tot disminuint notablement el rendiment.

Igualment, la tolerància de les empreses amb els abusos de determinats individus enrareix el clima laboral, anul·la el potencial de treball real de les víctimes i fa que la gestió del conflicte es converteixi en la principal preocupació d’agressors, agredits, i fins i tot dels testimonis.

Denunciar l’assetjament moral

Encara que en el nostre país, de moment, no hi ha cap legislació sobre aquest tema, l’única manera d’acabar amb aquestes situacions és denunciar-les, primer davant dels sindicats i, si cal, davant els tribunals de justícia. Ja hi ha una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (30-4-2001) on es qualifica com a baixa per accident de treball la derivada d’una conducta d’assetjament moral.

Recentment, el Senat va aprovar una moció contra l’assetjament i fustigació en el treball, al mateix temps que s’instava al Govern a què aprovi les mesures pertinents a fi d’eliminar aquestes pràctiques. En aquest sentit, França acaba d’aprovar una llei que penalitzarà els casos de "mobbing", amb penes que poden arribar fins a un any de presó.

No es pot permetre que els culpables d’aquestes accions puguin seguir fent-les amb total impunitat. Les direccions han de garantir que els assetjadors no continuïn i no posin a la resta de persones en situació d’indefensió. I la primera mesura és que l’empresa manifesti de manera inequívoca que l’assetjament moral no serà tolerat en absolut, i en segon lloc que aquestes situacions han de ser previngudes per l’empresa en la seva política de personal i, una vegada manifestades, han de ser analitzades i solucionades per evitar la seva reproducció futura.

Setembre 2001