Archivado en Comunicats, Eleccions Sindicals

Visca la campanya electoral!


El SEC-L s'avança a la campanya electoral


pdf
print
pmail
El SEC-L, ara UGT, quan era SEC (CIC) i s’acostaven les darreres eleccions sindicals (2002) ja ho van fer, i a falta d’altres arguments més consistents ara hi tornen.

Es a dir, ara toca distreure l¬íatenci√≥ de tothom amb manipulacions, distorsions i intoxicacions per ocultar els seus d√®ficits. D√®ficits que es tradu√Įren en el no res com a patrimoni Sindical. √Čs a dir, no tenien res a oferir com a balan√ß de la seva actuaci√≥ sindical. Nosaltres s√≠, i per aix√≤ v√†rem guanyar aquelles eleccions a Catalunya.

Ara, ja ficats en plena campanya (avan√ßada per ells uns quants mesos, en els quals no han parat de disparar contra nosaltres), es dediquen a distreure¬íns amb afirmacions rotundes sobre q√ľestions sensibles que poden crear alarma entre els companys i companyes.

No és la nostra intenció entrar al drap de continu per desmuntar totes les proclames apocalíptiques que llencen des de les seves posicions, però sí que volem deixar clares algunes coses perquè tothom, si més no, es tranquil·litzi una mica.

En els propers dies us enviarem un opuscle editat per CC.OO. i que forma part d’una segona tramesa que estem preparant, que porta per títol ANEM ENDAVANT. Per la seva importància, us volem transcriure, íntegrament, un dels seus capítols:

La jornada, clau de la conciliació

A COMFIA-CCOO tenim història, tenim memòria i volem futur. Gran part dels nostres anhels s’han vinculat a la conciliació de la vida laboral amb la vida privada. I, en aquest aspecte, la jornada té una importància fonamental.

Far√† 15 anys que v√†rem aconseguir el dissabte festa per a tots. El 40% dels que treballen ara a les caixes tenien llavors menys de 15 anys. El dissabte festa √©s, per tant, part d¬íun patrimoni transm√®s. Com ho √©s ja la consolidaci√≥ de les cinc setmanes de vacances o la reducci√≥ de tardes laborables de dijous, mesures ambdues acordades en l¬í√ļltim conveni.

Volem seguir augmentant  aquest llegat.

La tecnologia permet que una gran part de les operacions es realitzi a dist√†ncia i en r√®gim d¬íautogesti√≥ del client. Aix√≤ ha perm√®s alliberar hores de treball i talent de les persones i s¬íha tradu√Įt en un important augment de la productivitat.

Volem participar en el seu repartiment

√Čs raonable que les jornades s¬íadaptin a les necessitats personals de les plantilles, desitjable socialment i compatible amb l¬íactual organitzaci√≥ del treball. √Čs possible i desitjable, per tant, no treballar els dijous a la tarda, aix√≠ com adaptar la jornada a les nostres necessitats privades. La flexibilitat ha de ser un dret subjectiu de les persones, voluntari per tant, i regulat mitjan√ßant negociaci√≥ col¬∑lectiva perqu√® no esdevingui una eina empresarial de perllongar la jornada.

Ara b√©, de deb√≤ alg√ļ pot pensar que CC.OO. vol augmentar la jornada laboral? No estem contribuint conveni rera conveni a escur√ßar-la? Per tant, a qu√® aquesta interpretaci√≥ malintencionada, si no √©s per desviar l¬íatenci√≥?

Penseu, a m√©s, que quan les patronals parlen de flexibilitat volen dir fer amb tu el que vulguin les hores que vulguin, per√≤ quan un sindicat en general, per√≤ molt particularment un sindicat com CC.OO., parla de flexibilitat, el que vol dir, el que diu, √©s que tu has de ser l¬í√ļnic que controli el teu temps, per no treballar m√©s del compte. Ens sembla que la difer√®ncia √©s prou clara.

Per tant, que ning√ļ pateixi que no treballarem m√©s hores, ans al contrari, com ja heu llegit, CC.OO. vol fer desapar√®ixer les tardes de dijous. Si tireu la vista enrere, veureu que a trav√©s de diferents convenis hem anant escur√ßant les tardes del dijous. O no? Com se li passa alg√ļ pel cap que no continuarem fent-ho fins que desapareguin?

Acceptem que ja hem entrat en plena precampanya electoral per a les pròximes eleccions sindicals, i això provoca nervis, fa que alguns s’extralimitin en les seves afirmacions (ho estem veient en plena campanya electoral de les nostres eleccions autonòmiques), però a la llarga, i a la curta també, aquests tipus d’estratègies no solen donar els fruits que es busquen, és a dir, que la gent els voti majoritàriament, sinó més aviat al contrari, la gent s’afarta de veure com es llencen els plats pel cap, es desacrediten, i fins i tot s’insulten, i la gent opta per abstenir-se o votar pel menys dolent.

Nosaltres, per això, apostarem per una campanya neta, basada en propostes concretes. Ens avalaran els nostres fets, i no entrarem en la lluita cos a cos, tot i que de vegades, com aquesta, haurem de sortir a desmentir algunes inexactituds.

No creieu que així tots hi guanyem?

Mataró, 20 d'octubre del 2006