Archivado en Comunicats, Salari

Pagues voluntàries. Aplaçada la vista


Per decisió de l'Audiència Nacional, per tal d'unificar la vista dels dos Conflictes Col·lectius presentats (per la Caixa i per CC.OO.), ha quedat aplaçat fins al 13 de desembre, l'acte previst per demà, dijous.


pdf
print
pmail
Per decisió de l'Audiència Nacional, per tal d'unificar la vista dels dos Conflictes Col·lectius presentats (per la Caixa i per CC.OO.), ha quedat aplaçat fins al 13 de desembre, l'acte previst per demà, dijous.

És un procés que hem portat des del primer moment des de Comissions Obreres.

En funció d'algunes sentències que vàrem conèixer, els nostres serveis jurídics van fer unes anàlisis que determinaven que el Pacte del 86, sobre prorrateig de pagues, havia quedat obsolet en les limitacions que establia tant per data d'entrada com per tipus de contracte.

Per explorar les possibilitats reals, el company Manel Luna va presentar demanda individual davant els Jutjats de Mataró per vulneració de dret fonamental.

Paral·lelament, vàrem intentar aconseguir que la Direcció de la Caixa reconegués el problema i poder arribar a un acord per superar la discriminació que establia el pacte, a la vista de la doctrina més recent del Tribunal Constitucional.

Malauradament, la Direcció, ni en un principi ni a hores d'ara, mai, no ha volgut negociar la questió.

Quan es va veure la demanda, la Direcció de la Caixa, a plantejaments de CC.OO., havia reconegut la concatenació de contractes amb fins a 20 dies d'interval.

La sentència del Jutjat Número 1 de Mataró va tenir en compte que el company Luna, en la nova situació, tenia una antiguitat anterior al 31 de desembre del 1986 i va fallar que es produïa una discriminació per tipus de contracte.

A més a més, en els fonaments jurídics, manifestava que tampoc per la data d'entrada es podia establir una limitació en el dret dels treballadors.

A banda del dret a cobrar les dues pagues voluntàries, el jutge establia una indemnització per danys morals i econòmics que valorava en l'import de les pagues deixades de cobrar al llarg dels anys.

La Direcció de la Caixa va acceptar la part del dret a cobrar les dues pagues i va recórrer davant del Tribunal Superior de Catalunya la part de la indemnització. EL RECURS HA ESTAT DESESTIMAT.

Aquesta sentència totalment favorable a les tesis de CC.OO., ens va animar a continuar el procés i davant les dues vies jurídiques possibles, conflicte col·lectiu a Madrid o demandes individuals agrupades a Mataró, ens vàrem decidir per la segona.

Per als nostres advocats, és la via més directa per reclamar tant el dret a cobrar les pagues com la indemnització.

Tenia dos problemes, aconseguir convèncer la gent perquè presentessin demandes individuals agrupades i que en qualsevol moment, qualsevol de les parts implicades podia presentar conflicte col·lectiu que paralitzaria les demandes fins a la resolució del conflicte.

La gent va respondre molt positivament. Tot i les limitacions de temps i recursos, més d'un centenar de persones varen donar les seves dades per presentar les demandes.

Abans de presentar les demandes, l'equip jurídic que porta el cas, va fer una reunió a Mataró amb l'assistència de bona part de les persones que han presentat la demanda. Tothom fou convidat i, en persona, l'advocat, va fer una explicació jurídica de tot el procés i va respondre a totes les preguntes dels assistents.
 
Per una qüestió d'estratègia, es varen presentar, en primer lloc, dues demandes de companys que, malgrat no tenir reconeguda l'antiguitat anterior a l'any 87, sí que havien estat treballant durant l'any anterior.

Ja ha sortit la sentència del Jutjat Número 2 de Mataró. TOTALMENT FAVORABLE, TANT PEL QUE FA AL DRET A COBRAR LES PAGUES VOLUNTÀRIES COM LA INDEMNITZACIÓ PER TOT EL TEMPS. En aquesta ocasió, els fonaments de dret se centren en les mancances del pacte i no pas en les circumstàncies personals dels demandants. Això implica que podria ser d'aplicació en futures demandes de gent entrada a partir de l'any 87.

Conscients d'aquesta circumstància, la Direcció de la Caixa ha recorregut aquesta sentència en tots els seus extrems.

La resta de demandes es varen presentar agrupades en dues als Jutjats de Mataró.

Finalment, davant el volum de demandes i dels resultats que anaven sortint, la Direcció de la Caixa es va decidir a presentar Conflicte Col·lectiu a Madrid, en un intent d'aconseguir uns jutges més benèvols amb els seus arguments i, si més no, endarrerir al màxim la resolució del procés.

Per tal de no perdre la iniciativa, els advocats de Comissions varen decidir presentar també un altre Conflicte. Era la manera d'aconseguir que els jutges de l'Audiència tinguessin els nostres arguments des del primer moment i que aquests quedessin incorporats al sumari.

Heu de saber que serà el mateix equip jurídic que ha defensat amb un èxit rotund les dues causes ja sentenciades, qui defensarà a Madrid a tots els empleats de Caixa Laietana.

Tothom ha de tenir molt clar que s'ha arribat a aquesta situació per les actuacions de CC.OO. i no pas per la literatura de l'altre sindicat. L'únic que han estat fent  per, teòricament, defensar els treballadors/es de Caixa Laietana ha estat qüestionar les nostres iniciatives. Ni una sola línia per reclamar a la Caixa la rectificació del pacte.

I, per a més inri, si el resultat del Conflicte Col·lectiu és positiu, encara haurem de sentir a dir allò que: "ells ja ho deien que s'havia de presentar un Conflicte".

Que no vulguin fer-nos creure que si no el van presentar, ells que tant clar tenien que era la millor via, va ser per a no entorpir les nostres actuacions. Els seus fets posteriors, els desmenteixen de la manera més punyent. Si no ho varen fer, va ser perquè, en el fons, no es creuen la reivindicació i no varen voler assumir la possibilitat d'un resultat negatiu.

En definitiva, el que es vol és superar les desigualtats producte d'un pacte que ha quedat superat per l'evolució de la legislació i la seva jurisprudència.

Si s'hagués pogut refer el pacte, hauria estat un camí més net i menys traumàtic.

Si no és possible, esperem que sigui la justícia qui resolgui el problema.

Mataró, 18 d'octubre del 2006