NOVA PAGA del PASSIU : 17500 milions d’EUROS

Archivado en Comunicats, Salari

Comunicat

NOVA PAGA del PASSIU : 17500 milions d’EUROS


El dia 6 de juliol us anunciàvem, gojosos, l’assoliment de la ja mítica fita dels 10000 milions d’euros de passiu, i la percepció de la consegüent paga. En aquell comunicat, com deveu recordar, us prometíem que:...


pdf
print
pmail
"El dia 27 d’aquest mes de juliol hi haurà una nova reunió del Consell d’Administració, i els dos representants dels treballadors qui hi ha en el seu si, tots dos de CCOO com deveu recordar, demanarem a la Direcció la nova fita a assolir per a percebre una nova paga, tot animant-la a seguir pel camí de la motivació."
Doncs bé, a la reunió ordinària del Consell d’Administració d’ahir, 27 de juliol, el Consell va instar a la Direcció que fixés una nova fita de passiu per a concedir una altra paga d’aquelles que ens hem donat en anomenar “de Passiu”.
I el Consell va aprovar per unanimitat aquesta sol·licitud/manament. La llàstima és que la Comissió Executiva va creure convenient, un cop escoltada la Comissió de Retribucions i Salaris (es veu que, en comptes de controlar els salaris d’Alta Direcció ens controla els dels soldats rasos), de fixar aquesta nova fita en 17500 milions d’euros de Passiu de Gestió de Clients. Cal recordar aquí que tant en aquestes dues Comissions (Executiva i Retribucions), com a la d’Inversions no hi som presents cap treballador de l’Entitat (ni cap client, ni cap representant dels Ajuntaments), la qual cosa ja hem denunciat en diverses ocasions, com a l’Assemblea General de maig. Els dos representants de CCOO en el si del Consell d’Administració vam demanar que la nova fita a assolir fos la dels 14000 milions d’euros, atesa l’última periodicitat, ja que vam percebre l’anterior al BILIÓ de les antigues pessetes, ço és, als 6000 milions d’euros, és a dir que hem “esperat” 4000 milions d’euros. Per això la nostra sol·licitud de gaudir d’una altra paga una altra vegada d’aquí a 4000 milions més. Però tots els membres del Consell –excepte els dos de CCOO, naturalment- van votar allò que la Direcció volia (en realitat això és el que fan SEMPRE, i ni tan sols els cal votar: callen), o sia que la nova fita a assolir per a percebre una nova Paga de Passiu serà als 17500 milions d’euros. Vet aquí la nostra decisió de votar en contra de la xifra a assolir –que no de la paga, atenció als demagogs- un cop la nostra proposta va ser rebutjada.
Només ens resta remarcar un parell de detalls, que hem callat durant molt de temps –de fet un any i mig- i que ara, vistes les circumstàncies queden al descobert: els malastrucs que vaticinaven que no percebríem mai més aquesta paga han quedat com el que són: uns demagogs. I si us diuen –com ja van dir- que la decisió està en mans de la Direcció, recordeu que SEMPRE va ser així en el passat (aquell passat “gloriós” que ells enyoren). Recordeu també que les periodicitats han anat canviant, i que les darreres van ser de tres anys, i l'última de quatre: com veieu no hi ha tanta diferència.
I una altra cosa: aquesta paga estava literalment “morta”, perquè la Direcció així ho va decidir, i no per cap altra circumstància. Només la nostra tossuda tasca, que no repetirem ara perquè ja ho hem explicat diverses vegades, ha permès la recuperació d’allò que semblava definitivament perdut. És a dir, que fem la nostra feina allà on som –al Consell d’Administració, per exemple- malgrat que les circumstàncies no siguin gaire favorables –l’actitud de la majoria d’aquest mateix Consell, verbigràcia.
La resposta del Director General a la nostra sol·licitud que fixés la nova fita a assolir als 14000 milions d'euros va ser que, en obrir noves oficines, cada vegada resulta més factible, és més accessible el passiu que es pugui aconseguir, i va afegir que tenia plena confiança en la plantilla, que era capaç, va dir, d'arribar a la nova xifra en poc temps. Nosaltres vam respondre que passar de 4000 milions a 7500 és gairebé duplicar la cadència, i que això no corresponia, de cap manera, a l'obertura de noves oficines, d'altra banda, vam afegir, ja sabem la dificultat actual d'assolir passiu.
Però la majoria del Consell, que és qui decideix, va quedar en silenci, que és interpretat invariablement pel President –des de sempre, ja era així amb l'anterior President- com vot afirmatiu. Aquí el silenci sempre equival al sí (d’allò que vol la Direcció, no del que demanem nosaltres).

28 de juliol del 2006 – com. 26/06