Archivado en Comunicats, beneficis socials

Comunicat

PRÉSTECS : AUTÈNTICS i SUCCEDANIS o els DESPROPÒSITS d’una DIRECCIÓ DESORIENTADA


El proppassat 28 de febrer vam lliurar al cap de RRLL una proposta de millora de préstecs per als treballadors i treballadores de Caixa Penedès, vista la –bona voluntat- de la nostra Direcció per a millorar les condicions socials dels empleats de l’Entitat.


pdf
print
pmail

La nostra proposta, en línies generals, fou la següent:

Préstec habitatge:
- Import mínim: 7 anualitats Nivell VII
- Interès: Fins a 7 anualitats de Nivell VII serà l’Euribor –1,5% ( per al 2006 serà el 0,91%) més de 7 anualitats de Nivell VII serà l’Euribor.
- Anys amortització: 35 anys més 1 de carència

Aquesta seria una millora REAL . En comptes d’això –que no és cap utopia, ja que són els tipus, quantitats i terminis que tenen pactades les direccions de les dues primeres caixes catalanes amb les seves seccions sindicals majoritàries, és a dir, CCOO- la Direcció de Caixa Penedès ha pactat, amb un sindicat minoritari (sense convidar al sindicat majoritari, CCOO) un misèrrim augment de la quantitat mínima per als préstecs habitatge i un allargament del termini de devolució –quan ja s’estan concedint als clients terminis més llargs - i que, per si aquesta fos un despropòsit insuficient, aquests pactets afecten únicament als préstecs nous, per la qual cosa demanem que s’apliquin també als centenars de companys i companyes que tenen ja concedit aquest tipus de préstec i que l’estan tornant.

La resposta del cap del Departament esmentat ha estat negativa: no variaran els pactes signats únicament amb un sindicat minoritari dels presents a la Caixa.

En un context en el qual s’ha desfermat una guerra sense quarter entre entitats bancàries i d’estalvi –tant catalanes com foranes que pretenen obrir mercat a Catalunya- en uns moments en què ha desaparegut el pudor de “prendre’s” els treballadors entre caixes, la nostra Direcció no reacciona i perd cada dia professionals que sucumbeixen a ofertes difícilment menyspreables, especialment tenint en compte el tracte que se’ls ofereix a Caixa Penedès.

Efectivament, la gasiveria, marca de la casa, no solament no tendeix a desaparèixer, sinó que sembla que es torni més rocosa, més calcària, estratificada. Aquesta gent que dirigeix la nostra empresa està arribant a quotes difícilment superables de desorientació pel que fa a les relacions laborals.

No solament tanca amb pany i forrellat la comunicació entre sindicats i plantilla, en ple segle de les comunicacions, no només desafia al Tribunal Constitucional, passant-se per l’entrecuix la sentència d’aquest Tribunal –el més Alt de l’Estat: no hi ha recurs possible- sinó que cada dia dóna més mostres d’una desorientació preocupant. De vegades es fa difícil creure que és únicament incapacitat el que porta aquesta Direcció a tractar tan malament el seu personal: sembla talment com si els guiés un propòsit secret –i desconcertant- i volguessin que anéssim fotent el camp tots i totes cap a la competència.

Potser algun dia ens explicaran què pretenen amb aquesta actitud tan restrictiva, tan retrògrada cap el personal que fem rutllar l’empresa, tal vegada aleshores ho entendrem.

Mentrestant, la competència dóna mostres d’entendre d’una manera ben diferent les relacions laborals: volen tenir contenta, motivada a la seva plantilla. Us parlem, per exemple, de la Direcció de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, que, un any més tard del centenari –recordeu el regal del portàtil?- ara fa un present a tots i totes els treballadors i treballadores de la seva –amplíssima: 24000- plantilla: una impressora per als PC’s.

Hi ha comparacions que són doloroses, però de vegades cal fer-les per situar les circumstàncies en el seu exacte context.

9 de març de 2006 – com. 9/06

(Veure en PDF)