Archivado en Comunicats, Salari

Paga de beneficis: perquè tinguis les coses clares, perquè no tinguis dubtes


Aclariments al voltant de les sentències de la paga de beneficis.


pdf
print
pmail

CCOO. va presentar el conflicte col·lectiu contra Caixa Laietana, perquè iniciava la generació de la paga de beneficis a partir del quart any i posposava el pagament a l’any posterior, i enteníem que tothom havia de cobrar totes les pagues del conveni a partir del quart any de treball.

 

El resultat d’aquesta demanda es que tant l’Audiència Nacional com posteriorment el Tribunal Suprem ens donen la raó. La Caixa no ho feia de manera correcta (per molt que la Direcció negui la evidència ).

 

Les sentencies son prou clares en dues q√ľestions fonamentals:

 

- La paga de beneficis es merita un any i es cobra el seg√ľent.

- Al quart any s’han de cobrar de manera efectiva totes les pagues, perquè el tercer any ja s’ha meritat la paga de beneficis.

 

Per  CCOO, aix√≤ significa que la Caixa deu a tothom una paga sencera i que aix√≤ no √©s pas cap avan√ßament, at√®s que el modus operandi de la Caixa que era posposar el pagament de la paga de beneficis un any. Altres elucubracions portant a solucions dispars i injustes. Tant injustes com que en funci√≥ de la data d¬íentrada, la Caixa hauria d¬íabonar des d¬íuna part de paga de beneficis a m√©s d¬íuna paga.

 

En els nostres comunicats dèiem que tothom que no hagi cobrat la paga de beneficis del 2003 sencera, tenien dret a reclamar el seu pagament complet, i això dona, per exemple, que els entrats a partir de Febrer de 1.999, tenen dret a percebre la paga sencera al Maig del 2003, que és ja el seu cinquè any de treball, i és lògic que si al quart any tenen dret a cobrar totes les pagues, amb més raó al seu cinquè any les han de cobrar; per tant, com dèiem al principi, cal que tingueu les coses clares.

 

De les sent√®ncies del Tribunal Suprem i de l¬íAudiencia Nacional, se¬ín dedueix una q√ľesti√≥ molt clara i concisa: tot empleat/empleada merita la paga de beneficis des del primer any de treball, i quan aquest empleat o empleada deixa d¬íestar en una fase de reducci√≥ de pagues ha de cobrar de manera efectiva el mateix nombre de pagues que tothom; per tant, considerem que aquestes sent√®ncies s¬íhan d¬íaplicar a tothom que hagi estat en un per√≠ode m√©s o menys llarg de gradaci√≥ de pagues.

 

El plantejament de la Caixa negant aquesta evidència, tot ignorant la nostra realitat, tant sols es justifica per un ànim de posposar el pagament al màxim possible.

 

Aquesta voluntat de reduir al màxim el nombre de beneficiats per la sentencia es fruit del seu convenciment que les sentències impliquen el cobrament d’una paga sencera més, no de cap avançament.

 

De totes maneres, √©s un dret que es podr√† acabar exercint, malgrat impliqui la presentaci√≥ d¬íun nou conflicte col¬∑lectiu per a la gent que va acabar amb la reducci√≥ de pagues per l¬íaplicaci√≥ de l¬í√ļltim conveni.

 

La credibilitat de la pol√≠tica de personal de la nostra Direcci√≥ en els darrers temps s¬íha vist greument minvada. Sembla que nom√©s consisteix a pagar el menys possible, encara que aix√≤ signifiqui no complir escrupolosament la normativa, ni les sentencies com aquesta o fer interpretacions del tot restrictives per als interessos del treballadors/es ( el seu gran actiu, diuen ) a m√©s de buscar la confrontaci√≥ amb tot el personal. √Čs cert que les sent√®ncies no els agraden, per√≤ estan per complir-les, no per ignorar-les, ni intentar descafe√Įnar-les.

 

CCOO. est√† fent un esfor√ß per tal de conv√®ncer la Direcci√≥  que apliqui en la seva amplitud les sent√®ncies del Tribunal Suprem i de la Audi√®ncia Nacional. Esperem que la Direcci√≥ reconsideri la seva postura. La credibilitat envers el seu personal, est√† en joc.

 

 

Mataró, 9 de novembre de 2005