Archivado en Comunicats

A qui volen confondre?


La Direcció de la Caixa respon al dossier presentat per la Secció Sindical de CCOO davant el Consell d'Administració. Mataró, 19 de juliol del 2005


pdf
print
pmail

No deixa de ser afalagador que el Cap de Recursos es senti obligat a respondre'ns en una carta oberta.

Són les seves opinions. Molt respectables, i que, a més a més, reflecteixen de manera clara la visió que tenen de les relacions laborals a la Caixa.

Malament anem si el document a on plantegem els temes que ens preocupen i que creiem que hi ha de buscar-hi solucions, el va entendre com a "fulletó de propaganda".

Pretén ofendre'ns,  però, per sort, no ho fa qui vol sinó qui pot.

Sembla ser que estem al millor del mons. I, com tot és millorable, no hi ha res més que plantejar qualsevol qüestió perquè, amb una negociació oberta i constructiva es solucioni en un temps raonable.

Però la realitat és tossuda. I, per desgràcia, hi ha massa gent a qui toca patir les coses que segons vostè van tan bé.

Ens meravella la seva afirmació sobre la voluntarietat de l'equip comercial. Tothom és lliure de fer el que li manen o el que li manen. De tota manera, sembla incomprensible que algú pugui queixar-se del tracte que reben en agraïment pel seu voluntarisme. La majoria fan un munt d'hores i de quilòmetres sense cap més compensació que el pagament dels quilòmetres dels mínims cotxes possibles. No els paguen les mitges dietes que els correspondria segons el Conveni. Fins i tot els van deixar de pagar un menú per dinar com feien al principi !.

                                                                                                     

Com podem queixar-nos de la prolongació de jornada, si ningú cobra hores extres?. Com a molt, a algú, pot tocar-li algun mòdul o productivitat o com es digui ara. Es evident, per tant, que ningú treballa més del que marca el conveni als centres de treball o en reunions més o menys peregrines.
 

És evident que la composició de la plantilla i la seva estabilitat és responsabilitat de l'Empresa, però, com a defensors del benestar dels nostres companys, els demanem que siguin de veritat responsables en les seves actuacions. De veritat creuen que el millor per a la Caixa és treballar amb plantilles sota mínims i amb un ball de gent que, en massa ocasions, en deixen decebuts pel tracte i la manca d'unes possibilitats clares i objectives de promoció?.

Perquè la carrera professional,  que no dubtem que existeix, prima, en primer lloc, la docilitat  i la disponibilitat a fer tot el que li manen, sigui raonable o no.

Estem molt contents d'escoltar, una i una altra vegada, que el seu millor capital és humà. El problema és que amb el capital hi ha gent que, a banda d'intentar treure-li un rendiment, hi especula i fins i tot el malbarata.

Ens ha agradat molt que ens recordi que en els últims 20 anys, s'han contractat moltes dones. De tota manera la nostra queixa es refereix al canvi de tendència que s'ha produït en els últims mesos. La disminució en el percentatge de  contractació de dones, manifestacions desafortunades, acomiadaments més que discutibles.... Potser dins d'uns altres 20 anys podem tornar a fer un balanç favorable, però preferiríem no haver d'esperar tant.

No dubtem que la Caixa compleix amb la lletra de la Llei de Contractació de Discapacitats. El que els diem és que no fan cap mena d'esforç perquè es compleixi l'esperit de la llei. És que en tot l'organigrama de l'Entitat no són capaços de trobar llocs de treball que puguin desenvolupar gent amb discapacitat?. Perquè l'important és que existeixi una oferta de treball per a unes persones amb necessitat de trobar ocasions per treballar. Les Mesures Alternatives entenem que haurien de ser per a qui no estigui en disponibilitat d'oferir llocs de treball, cosa que no creiem que sigui el cas.                                                         

Tot és millorable i de tot es pot parlar, i esperem sincerament que, de veritat, comptin amb la nostra col·laboració per portar l'Entitat endavant.

Que no haguem d'acabar presentant demandes a Magistratura i denúncies a la Inspecció de Treball perquè se'ns acaba la paciència, que és molta, sense poder aconseguir el més mínim avenç.

Que quan, a totes les reunions sobre formació a on ens convoquen, fem aportacions (temps compartit, compensació de despeses, lligam de la formació amb la promoció, etc.   Fins i tot, donar imprès el CD del curs d'oposicions al nivell X), ens escoltin.

Que quan demanem, com a mínim, no haver de pagar comissions per les targetes de l'Entitat, entenguin que, com està el mercat, no és ni tan sols tracte preferencial.

Que les parelles de fet, serà un tema per a grans debats filosòfics si vol creure-ho així,  però, a més a més, és una realitat que comporta una problemàtica que, amb bona voluntat, no seria difícil solucionar. Altres ho han fet.

Per acabar, si vostè vol, podem anar intercanviant-nos cartes més o menys punyents, però creiem que seria molt més positiu si poguéssim negociar de veritat, i solucionar les qüestions que enterboleixen les relacions laborals a Caixa Laietana.

 

Mataró, 19 de juliol del 2005


PD
. Plens de satisfacció veiem que tothom es recorda de nosaltres. Llegint el full del SEC, algú sense memòria podria creure que si no s'arriba a més acords amb la Caixa és per culpa nostra. Voldríem tranquil·litzar a tothom. Els prometem que, el que ens agrada més, és negociar. De tota manera, recordar-vos que hem acabat signant tots els pactes que s'han fet a l'Entitat, malgrat que algun ens semblés bastant escarransit. Som prou pragmàtics per valorar que, normalment, un pacte regular és millor que cap pacte. Sí, que  volem negociar. I arribar a acords plenament satisfactoris, deu ser l'hòstia. I recordar-vos que, en altres caixes on CCOO és majoria, és bastant normal que s'acabin pactant un munt de coses. Si acabem tenint actuacions  de caire unilateral és perquè ens hem centrat més a reclamar qüestions producte d'aplicacions discutibles de la Caixa (concatenació de contractes, aportacions als plans de pensions per al període de permís maternal/paternal, pagues de beneficis, etc.) o bé perquè no veiem cap interès per part del SEC a buscar vies alternatives per trencar la dinàmica negativa de negociació que portem a la Caixa. Quan torni a haver la més mínima probabilitat de negociar, serem allà. Per cert, confirmar-los que sí, que no ens importaria que hi hagués un canvi de correlació de forces al Comitè d'Empresa. I que no es preocupin, no estem en connivència amb la Direcció per a fer-nos mútua propaganda.