CCOO hem demanat una pròrroga de sis mesos, fins al 30/06/2016, en la vigència del Conveni per salvar l'escull de la reforma laboral, donar temps i oportunitats per a la negociació -que òbviament és complexa- i així demostrar la bona fe de l'AEB en la negociació.

La resta dels sindicats presents a la Mesa s'han sumat a aquesta proposta i l'AEB ha compromès la seva resposta per Setembre, si bé ha mostrat força reticències inicials. El problema és que, a diferència del que passava abans de la reforma laboral, arribat el 31/12/2015 sense acord ens quedem sense Conveni, finalitza el que s'anomena "ultraactivitat". El que naturalment pressiona a la representació social i suposa un avantatge afegit per a la patronal.

Pel que fa al contingut de la negociació pròpiament dita avui hem fet un repàs i recapitulació de l'estat actual de les negociacions.

CCOO hem lliurat un escrit -que adjuntem- demanant el canvi de posició de l'AEB, que ha demostrat en aquesta fase que no tracta de modernitzar o simplificar el Conveni sinó de retallar i suprimir drets. En aquest anàlisi han coincidit també els altres sindicats.

Per part de l'AEB s'han tornat a reafirmar en les seves pretensions, malgrat que hem presentat moltes propostes de modificació i simplificació d'estructura salarial, classificació professional, jornada i horaris, no s'han mogut un mil·límetre de la seva proposta inicial. Adjuntem també el seu document, perquè amb la seva capçalera i les seves pròpies paraules qualsevol pugui comprovar la profunditat del canvi que pretenen. I, per tant, de la necessitat de parar aquesta agressió contra les nostres condicions salarials i laborals.

No tenim més opció que la mobilització, fer saber que no estem d'acord amb el Conveni de retallades que ens ofereixen, que volem un Conveni per avançar, comentar-ho amb els nostres companys i els nostres caps, perquè l'empipament, el desacord, ha de notar-se i transmetre's. Cal fer una norma, un hàbit, del compliment estricte del nostre horari -sí, el que hem de fer tots els dies- i seguir les iniciatives sindicals que es convocaran, com a concentracions o manifestacions.

Si així i tot no hi ha reconsideració patronal, l'única alternativa que quedaria és la realització d'una vaga del sector financer, en totes les empreses. No estem exagerant, sinó explicant que amb altres mètodes i seguiment massiu hem d'aconseguir la rectificació.

SENSE MOBILITZACIÓ NO HI HAURÀ CONVENI