Des del dilluns 19 s’ha vingut celebrant el judici contra l’anterior cúpula de Caixa Penedès, acusada d’administració deslleial per la Fiscalia Especial Contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, a partir de les informacions desvetllades per la Secció Sindical de CCOO-BMN, per haver-se auto assignat unes escandaloses pensions.

SENTENCIADA I CONDEMNADA L’EX CÚPULA DE CAIXA PENEDÈS

Des del dilluns 19 s’ha vingut celebrant el judici contra l’anterior cúpula de Caixa Penedès, acusada d’administració deslleial per la Fiscalia Especial Contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, a partir de les informacions desvetllades per la Secció Sindical de CCOO-BMN, per haver-se auto assignat unes escandaloses pensions.

Els acusats, Ricard Pagès, ex director general, Santiago Abella, Manuel Troyano i Juan Caellas definiren durant la vista aquestes milionàries indemnitzacions per prejubilació com a “legals i necessàries per a evitar una discriminació amb la resta de la plantilla” i les justificaren com un “premi per la dedicació dels directius per treure una caixa endavant”. El Fiscal, això no obstant, va ser de l’opinió de què aqueixa conducta va ser lesiva, no només per a l’entitat que administraven, sinó per al conjunt de la societat, tota vegada que el grup en el que s’integrà Caixa Penedès (BMN) va precisar de l’aportació i suport econòmic del FROB.

Des de CCOO ens permeten afegir que aqueixa irresponsable cobdícia ha contribuït a què en la nostra empresa hagi hagut acomiadaments i suspensions de contracte, amb la consegüent despesa per al SEPE, abaixades de sou, trasllats o externalitzacions.

Dijous passat es va saber que després de retornar la seva “mossegada”, capcots i per evitar la seva entrada a la presó, admeteren davant l’Audiència, la seva culpabilitat. 

Pagès tenía asignado un retiro de 11,6 millones, mientras que Manuel Troyano, que había empezado en la caja a los 15 años como botones y llegó a director general adjunto en 2007, renunció a 6,1 millones. Santiago Abella, que también ocupó el cargo de director general adjunto y se jubiló en 2007 ente el aplauso de sus compañeros, —como él mismo se encargó de reiterar durante el juicio— hizo lo propio con los 5,7 millones percibidos. Juan Caellas, que sustituyó a Pagés al frente de la dirección, renunció a 4,8 millones.

Aunque el juez decidió considerar como atenuante su actitud, no les libró de toda clase de reproches al avanzar el veredicto, que es firme: “Se ha producido una actuación por su parte maliciosa, insidiosa... engañosa para la sociedad.
www.elpais.com

CCOO reclama a l’actual direcció de BMN que aqueix import recuperat no quedi diluït en el compte de resultats, sinó que aquests “resultats extraordinaris” en argot comptable, vagin íntegrament i exclusivament a atenuar els efectes econòmics de l’ERO. Quantes reduccions de jornada, quantes suspensions de contracte equivalen als 28,6 milions d’euros ingressats ara amb aquesta sentència? Segueix sent necessària la reducció salarial?  Seguiran insistint amb més baixes?

28,600.000 €  ÷ 4.885 empleats/des* = 5.854,66 €