DESERCIONS

Ens vam llevar la setmana passada amb la notícia que un Territorial de Caixa Penedès ha plegat. Si féssim un símil castrense, es podria dir que en una època de conflictes, un General ha desertat.

Ens vam llevar la setmana passada amb la notícia que un Territorial de Caixa Penedès ha plegat. Si féssim un símil castrense, es podria dir que en una època de conflictes, un General ha desertat.

No deixa de ser simptomàtic que mentre les exigències a la plantilla son més dures que mai, amb la realització de jornades de portes obertes en caps de setmana i festius, cursos de formació, venda d'immobles i de SIGs (cap de les dues coses es fàcil de vendre), els Generals desertin.

Cada vegada els resulta més difícil encapçalar un projecte en que els mateixos Directius ja no hi creuen. Durant mesos ens asseguraven que érem pal de paller, que lideraríem un projecte de fusió, que teníem una solvència contrastada, una liquiditat excepcional, i tot aquest castell de cartes s’ha anat ensorrant. I ara que ens volen vendre? Una inexistent il·lusió?

Uns directius que en aquesta nova situació deuen tenir por a perdre pes a la nova estructura de BMN. I això es fa més real en tant que Caixa Penedès, una de les Caixes més importants a Catalunya, es convertirà en una delegació Territorial del banc.

Això ens porta a fer algunes reflexions:

• Amb quins arguments ens han de demanar sacrificis personals per l’empresa, si són els primers a no tenir-nos en compte per a res?
• Quina credibilitat tenen si a les primeres de canvi són els primers a abandonar el vaixell?
• Si tan important és la contenció de despeses, com és que continuen tenint quatre Territorials i 28 zones? Per a què serveixen tantes duplicitats de càrrecs?
• Paga la pena deixar de conciliar la vida familiar i laboral per a un futur que els mateixos Directius sembla que no veuen clar?
• Hem de continuar aguantant actituds retrògrades d’alguns comandaments intermedis (que potser també abandonaran el vaixell) més pròpies d’altres èpoques?

Mentrestant nosaltres sí que hem de continuar fent la feina, i quan diem nosaltres ens referim a tots els companys i companyes d’oficines, dels departaments de Serveis Centrals i molts més que cada dia treballem amb una pressió ja malaltissa. I tots aquests sobreesforços no obtenen cap recompensa, només desencís rere desencís.

Hem assistit als primers abandonaments.

Qui serà el pròxim?

• Acuerdo en materia de permisos y ausencias en horario de trabajo en Rural Servicios Informáticos, S.C.

• 06-07-12 Para CCOO es imprescindible que se sepa cómo hemos llegado hasta aquí

• No a la política de absorciones

• La CE respalda las alegaciones de CCOO Servicios contra las prolongaciones de jornada

• Calcula les teves retencions d'IRPF de l'any 2005

• Ampliación permiso de paternidad