Un dels fets constatats durant la crisi que vivim és que, a més de totes les responsabilitats que es puguin exigir als governs i els organismes reguladors perquè no s'han posat límits al lliure mercat, queda clar que la crisi que afecta moltes entitats financeres també té a veure amb els gestors de les entitats, els quals no sempre han fet la feina ben feta. De vegades, la gestió ha estat nefasta i ha provocat situacions de fallida, com ara les viscudes a Lehman Brothers o en algunes caixes espanyoles com són CCM i CajaSur.

La ciutadania s'enfada, amb raó, perquè aquests gestors (que al cap i a la fi són assalariats), a més de percebre retribucions amb què podrien viure possiblement moltes famílies i que s'assemblen, en alguns casos, a les del mercat futbolístic (només que aquells no entretenen ningú), sempre surten indemnes de qualsevol responsabilitat pels errors comesos i els danys causats a la societat i a moltes famílies.

Les cúpules directives d'empreses de dimensions importants, com ara la nostra, viuen en marcs laborals diferents al del 97% restant de treballadors. No estan sotmeses a les mateixes polítiques disciplinàries que els altres, les seves prejubilacions i plans de pensions tampoc no són iguals i les seves retribucions encara menys. El motiu és senzill: ells apliquen la política disciplinària i decideixen com, quant i a qui retribuir. Per descomptat que hi ha models retributius en el mercat i la majoria d'empreses els apliquen, però "la casta" no està sotmesa a aquests models.

Per exemple, en l'última Junta d'Accionistes a Banc Sabadell es va aprovar una proposta per destinar 28.000.000 d'opcions sobre accions a distribuir entre 322 membres de l'alta direcció. La justificació d'aquesta mesura és incentivar i fidelitzar aquest col·lectiu i com a condició per a la seva liquidació, a més del preu de l'acció, s'estableix que és condició necessària que "es superi el percentatge mínim de compliment d'objectiu personal: la VEP". No tenim cap dubte que la VEP d'aquestes persones no es basa en la gestió personal d'una cartera de clients, sinó que la seva VEP és aconseguir que tots els altres treballin moltíssim amb el cost més petit possible. Tampoc tenim cap dubte que aconseguiran assolir el mínim de la seva VEP.

Estem convençuts que és just i equilibrat incentivar i fidelitzar tota la plantilla, per això vam presentar al conseller delegat una proposta discretíssima en el sentit que es lliuressin 200 accions a cada treballador. La resposta ens ha arribat des de la Direcció de Recursos Humans. Ha estat una resposta òbvia, però sense gens de consistència.

D'una banda, ens informa que les opcions sobre accions formen part "del sistema retributiu que el banc té establert" i aquest és el mateix argument per dir-nos que no accepten lliurar-nos les 200 accions per treballador, com si "el banc" fos un ens abstracte i la "política retributiva", un dogma d'inspiració divina.

Ja ho hem dit abans: com, quant i a qui es paga ho decideixen els màxims gestors de l'entitat i, pel que sembla, han decidit que s'incentivaran ells mateixos, que per això són els que manen. En aquesta mateixa línia, també van decidir abonar el dividend amb accions d'autocartera, mesura que ha provocat que aquest mes de maig no hàgim percebut els quarts de paga de beneficis que vam cobrar l'any passat.

D'una altra banda, també ens indiquen en la carta que l'axioma "sistema retributiu" no té en compte compensacions lineals. Doncs bé, per a això sí tenim una contraproposta:

no tenim problemes per acceptar que es lliurin accions en funció d'uns altres paràmetres, sempre que 200 sigui el mínim per persona. Pensem, fins i tot, que seria raonable un sistema equiparable al que s'han autoassignat, és a dir, que distribueixin opcions sobre accions. Estem segurs que la Junta d'Accionistes també ho hauria aprovat.

El conseller delegat i el director de Recursos Humans haurien d'accedir a aquesta proposta. Resulta força desagradable enfrontar situacions que sembla que destil·len criteris oligàrquics.

Nosaltres insistim en la nostra petició perquè és justa i perquè Banc Sabadell pot: ha comunicat la seva voluntat de licitar per CajaSur, la qual cosa significa que disposem de suficient cash per comprar, així que segur que poden aprovar la nostra proposta que només seria d'1.800.000 accions.

Ho aprofitem també per recordar a tots els que treballen en aquesta entitat que ho hem de fer amb rigor, eficiència i honestedat, però sense oblidar mai quina compensació percebem pel nostre esforç lliurat en aquest projecte empresarial i que percebran altres, precisament, per pressionar a la resta.

Tornem a dir el mateix que en el comunicat sobre l'ocupació: els gestors no són els amos de l'empresa i han de gestionar AMB ELS TREBALLADORS, NO EN CONTRA DELS TREBALLADORS.

Juny de 2010