Hi ha veritats que no ens agraden, però que no podem evitar saber. En un moment donat ens pot interessar no reconèixer-ho per mantenir un pols amb la contrapart, però tots som conscients del moment en què està la nostra empresa i de les previsions a futur que hi ha.

Ens cal la fusió, i és molt difícil fer-la si no s’arriba a un acord laboral.  En un context en què s’aprimen cada cop més els nostres ingressos (menys préstecs, menys comissions...) i davant una perspectiva d’increment de la demora i d’enduriment dels requeriments de capital per part de l’autoritat monetària, és difícil poder suportar pèrdues elevades. El que està clar és que amb FROB o sense, la nostra caixa ha de fer una reestructuració important per superar els propers anys i aquesta reestructuració es pot fer amb fusió i negociació o sense fusió ni negociació, però ningú discuteix que fer-la és imprescindible.

El procés negociador ha estat especialment difícil. L’altra part ens ha donat molt poc temps i ens ha estat negant la informació i la mateixa negociació fins a pocs dies abans d’esgotar el termini disponible. Ens cal acudir al FROB i obtenir els fons abans de final d’any. Això ha fet concentrar en el últims dies moltes sessions negociadores per tal d’arribar a temps. Potser hi haurà qui pensa que encara hi havia més temps, que no era veritat la perspectiva del pla de contingència.... Hauria estat molt més fàcil mantenir-nos al marge, no voler entrar a negociar i deixar que l’empresa fes. CCOO no ens hem permès desviar la mirada del problema, hem obrat des de la responsabilitat, conscients de què el que hi ha en joc és el futur de 9.000 persones i les seves famílies. Des d’aquesta perspectiva, pensem que no és admissible arriscar-se a no fer res i que la gent se’n surti sola com pugui.

Les filtracions d’informació que ha fet l’empresa, publicant propostes que encara s’estaven debatent, informant a la premsa abans de que nosaltres poguéssim comunicar res a la plantilla, encara ens ho ha posat més difícil. També en aquest àmbit CCOO hem posat per endavant la responsabilitat i la prudència, no informant públicament de temes que encara eren objecte de negociació a la mesa.
 
Malgrat la manca de temps, s’ha negociat tan bé com era possible. El fet que el 95% de la representació dels treballadors hagi signat el principi d’acord és significatiu. Tot i això, per més temps que haguéssim tingut, el resultat no hagués variat ni arribaríem mai a un acord satisfactori, perquè el que tenim a la nostra empresa és una situació molt dura que no te solucions fàcils ni complaents per ningú.

Hem comptat amb el recolzament de tot el sindicat, vetllant i col•laborant durant tot el procés, acudint a tots els estaments institucionals i polítics. Gràcies a aquesta col•laboració, i gràcies a la pressió exercida per tots plegats, s’ha aconseguit modificar la duríssima posició de partida de les direccions, arribant a un principi d’acord que ara caldrà desenvolupar.

01/12/2009