ANNA BOSCH

CAIXA SABADELL - COMUNICAT

Després de viure gairebé dues dècades amb una malaltia incurable, lAnna Bosch ha mort amb molta pau i dignitat la nit de reis de 2009.

Este artículo se publicó originalmente en

Després de viure gairebé dues dècades amb una malaltia incurable, lAnna Bosch ha mort amb molta pau i dignitat la nit de reis del 2009.

LAnna va ser durant molts anys delegada sindical per CCOO i presidenta del Comitè dEmpresa de Caixa Sabadell entre els anys 1987-1990.

De la seva trajectòria social i política cal esmentar que amb només 28 anys va ser la primera alcaldessa democràtica duna ciutat industrial catalana (Mollet del Vallès, 1979-1983). Després de deixar la Caixa per la malaltia abans ressenyada- va desenvolupar iniciatives per impulsar lecologisme, el feminisme i el pacifisme, on la seva activitat i reflexió han deixat una profunda petjada.

Com exemple del seu tarannà i compromís amb els treballadors i treballadores, reproduïm a continuació una part de la carta de comiat que lAnna va dirigir al Comitè dEmpresa el 24 de març de 1992. Com podreu comprovar, el seus plantejaments continuan sent plenament vigents.

Després de divuit mesos de baixa per malaltia, les circumstàncies em porten a deixar de treballar a la Caixa, i per tant a abandonar definitivament la meva tasca com a delegada sindical.

En el moment de deixar-vos, no puc evitar un sentiment de pèrdua. Durant uns anys hem treballat plegats per a millorar les condicions de vida i de treball dels nostres companys; a vegades no hem estat dacord i ens hem discutit de valent, altres, les coses han arribat a moments de molta tensió, però malgrat tots els problemes hem fet limpossible per a respondre de la millor manera a les expectatives dels companys i companyes que ens varen donar la seva confiança. Hem aconseguit coses, però en queden moltes encara per a resoldre.

Sempre he pensat que el sindicalisme a més de millorar les condicions de vida i treball, ha de servir per a conscienciar els treballadors i treballadores de la necessitat dunir les nostres forces per a obtenir algun dia capacitat de decisió en la direcció de les empreses. I també per a estimular entre tots i totes la consciència solidària enfront de la competitivitat, fins al punt de renunciar a tenir més per tal que les dues terceres parts de la Humanitat puguin accedir a una vida digna. Alguns penseu que sóc una romàntica perduda, però mai deixaré de creure que lespècie humana és capaç de construir una altra mena de societat, on les persones i no pas el diner siguin lelement prioritari, on els recursos limitats del nostre planeta es reparteixin equitativament entre tots i totes, blancs i negres, àrabs i orientals, i on les dones i els homes puguem establir relacions igualitàries.

Artículos más leídos hoy