Archivado en Comunicats

Així no anem bé


En primer lloc, constatem quelcom obvi però que no per evident sembla que a alguns se'ls oblida: el nostre horari laboral només permet treballar per les tardes els dijous de determinats mesos durant l'any.



pdf
print
pmail

El nostre Conveni Col•lectiu és categòric en aquest sentit.
Dit això, tots i totes sabem que la realitat és diferent i, que per un motiu o un altre, acabem treballant alguna tarda. Ara bé, allò que hauria de ser una excepció s'ha convertit darrerament en regla, i aquí sí que hem d'elevar la nostra protesta més enèrgica. És un abús el que està fent aquesta Direcció amb els seus empleats i empleades. És més, ens està EXPLOTANT.
Però també hi ha PERSECUCIÓ, i això és ASSETJAMENT al personal. Se'ls assetja quan un “personatge” (que coneixem prou bé però llur nom no volen ni recordar) es dedica (trista ocupació la seva) a trucar les oficines per les tardes per a comprovar qui està en elles i qui no. I a l’endemà torna a trucar perquè li donin el motiu de l’absència. Llàstima de supersou malgastat en tasques pròpies de policia política d'un règim dictatorial!
A l'EXPLOTACIÓ, la PERSECUCIÓ i l'ASSETJAMENT, a més, s'afegeix l'AMENAÇA. I a aquest carro pugen uns altres “personatges”, tots ells d'Alta Direcció, que no dubten a utilitzar-la cada vegada que es reuneixen amb el personal.
I volem denunciar això des de CCOO, perquè ens sembla IMMORAL.
Com immoral ens sembla que es convoqui a tot el personal de Madrid a una reunió maratoniana (va durar 5 hores) una tarda rúfola del mes de febrer molt als afores de la capital. No cal dir que aquests companys/es no van tenir ni temps per a menjar, doncs la reunió va començar a les 16,30 i es va perllongar fins ben entrada la nit; amb el greuge de què part d’aquest personal van haver de recórrer 50 quilòmetres, o més, per a arribar fins al lloc de la reunió.
I, per si no tenien prou, al final de la reunió, el màxim responsable de muntar aquesta reunió, es va enfurismar a preguntes d’una companya, llençant exabruptes i amenaces contra el personal allà present. I no és la primera vegada que es comporta així.
I si ja ens resulta del tot INTOLERABLE aquestes prolongacions de jornada sense cap justificació, molt pitjor ens sembla que se'ns falti al respecte. Perquè això és el que està passant amb alguns dels nostres Caps de Zona i amb el nostre Responsable d'Oficines, que ens falten al respecte. I fins a aquí podíem arribar.

________________________________________
No és de rebut, ni es pot consentir, que algú ens vingui a amenaçar amb perdre el nostre lloc de treball si no venim a treballar per les tardes, o si no fem objectius. A la zotzobra del moment actual no podem afegir-li l'angoixa de saber que podem ser acomiadats per coses tan pelegrines com no treballar per les tardes o similar. A què juga la Direcció? Però què es creu qui actua així? Per ventura pensa que no estem raonablement preocupats per la situació general? Creuen aquests que ens amenacen que quan tanquem l'oficina ens anem a casa tan tranquils? Que no ens preocupa que determinades operacions no tirin endavant? Que no ens preocupa l’ impagament de certs préstecs? Creuen que no ens preocupa el futur de la nostra empresa? Però, amb qui es pensen que estan tractant? Amb criatures inconscients que no saben el que està en joc? A què ve, doncs, aquesta falta de respecte?
Mentre el nostre Director General va de zona en zona repartint discursos constructius, donant pautes, generant confiança, animant al personal, uns altres es dediquen a fer el treball brut. Sembla una vulgar pel•lícula de policies, on un exerceix de poli bo i l'altre (s) de poli (s) dolent(s).
Però així, senyor Director General, amenaçant constantment al personal, perseguint-ho amb furor, insistint fins la sacietat amb els objectius, etc. etc., així no aconseguirà vostè res més que el fracàs. Perquè tot té un límit i si s'estira tant la corda al final es trenca.
De tot això es fa palès , per exemple, que a aquests senyors de la Direcció els importa més aviat gens la conciliació laboral i familiar. Ens manipulen dient que ara és el moment possar-hi tots i totes el coll, i si cal venir per les tardes no ens podem negar, doncs, segons la seva manipulada versió, està en joc el futur de l'Entitat. MENTEIXEN. El que volen és, aprofitant la conjuntura, amarrar-nos i tenir-nos a la seva disposició les 24 hores del dia i gratis. I mentre ells reben quantiosos plusos i sou variables per sobre de l'IPC, a nosaltres ens pispen fins i tot les vacances. INTOLERABLE.
Els problemes no es resolen matxucant el personal. El que necessitem ara és tot el contrari d’allò que algun Directiu (més nerviós del normal) està pregonant.
Des de CCOO li demanem al Director General públicament que talli d'arrel aquests comportaments, NO NECESSITEM AQUEST TIPUS DE DIRECTIUS a Caixa Laietana.
També li demanem que recapaciti sobre la Responsabilitat Social de l'Empresa. Aquest concepte tan de moda entre vostès, els empresaris, apliqui-ho en aquesta Entitat. Perquè aquesta responsabilitat l’obliga a vostè amb la societat, però també amb el seu personal. I aquesta responsabilitat inclou, entre altres, la no prolongació de la jornada, perquè amb aquesta prolongació està vostè contribuint a l'augment de l'atur, impedint l'accés a un lloc de treball d'altres persones, per exemple. I, com no, aquesta responsabilitat també l’ obliga a vetllar per la salut dels seus empleats i empleades, al seu benestar, respectant la conciliació de la vida laboral i familiar. Assumpte aquest que no es respecta en aquesta Entitat.
En fi, li demanem que es posi de mans a la feina, que clarifiqui la política de personal d'aquesta Institució. Li demanem que elabori una Pla Estratègic clar, definit, transparent, en el qual puguem participar la representació laboral. Li demanem que escolti als seus empleats i empleades, que estigui atent a allò que li volen transmetre (per millorar) i que accepti els seus suggeriments. Perquè per treure endavant aquest projecte, per a sentir-nos de debò integrats, per a preparar amb garanties d'èxit el futur, vostè senyor director, ens necessita, i nosaltres necessitem treballar en pau i estimulats. Som persones, no mercaderies.