Archivado en
Les Dones a L'Iraq (Traduccio automàtica)
Amb l'ocupació la dona ha perdut els seus drets elementals
Les dones a L'Iraq. Entrevista amb *Houzan *Mahmoud, representant a Europa de l'Organització per la Llibertat de les dones de L'Iraq (*OWFI)
"Amb l'ocupació la dona ha perdut els seus drets elementals"
Document aportat per Celia
Merino
Secció Sindical de Fraternitat-*Muprespa.
Fraternidad@comfia/ccoo.es
https://www.ccoo-servicios.es/fraternidad
*Christian
*Grosz i
*Gilles
*Dilun
*Rouge
*Internacionalista, laica i revolucionària
marxista,
*Houzan
*Mahmoud és
la representant a Europa de
l'Organització per la Llibertat de
les dones de
L'Iraq (*OWFI).
És redactora cap de la revista en llengua
anglesa
*Equal
*Rights
*Now,
editada a Londres. És també militant del Partit
Comunista Obrer de
L'Iraq (*WCPI),
present alhora a L'Iraq i a
Iran. En ocasió de la seva presència a
París,
convidada per l'associació
*Solidarité L'Iraq, ha respost a les preguntes
de
*Rouge.
Quin és la situació del poble
*irakí i principalment la
de les dones enfront de les
tropes d'ocupació?
*Houzan
*Mahmoud: La població es
veu enfrontada a les forces d'ocupació, a
les
milícies islamistes i als residus de
les forces
*baasistas. La guerra ha
provocat la caiguda
del règim de
*Saddam però cap altra
forma de govern li
ha reemplaçat. La vida i el
teixit social han estat totalment
*desorganizados.
El poble manca de
tot: alimentació, electricitat,
cures sanitàries,...
Sota el règim
*baasista, les dones no estaven protegides,
però havien
conquistat drets elementals:
dret a estudiar, dret a treballar; anaven a
escola
i a la universitat. Des del començament de
l'ocupació, estan
perdent aquests drets
elementals. Algunes es veuen
obligades a prostituir-se.
Els islamistes
s'imposen pel terror. Disposen d'un armament important i
volen fer regnar un ordre social reaccionari, basat
en la
*charia,
intentant desviar en el seu benefici
la còlera legítima de la
població contra els
ocupants. Ja, en les ciutats del sud, obliguen a
les dones a dur el vel.
En
*Bassora, la
*charia s'està imposant a la població. És
l'ocupació la
responsable
d'una situació que el
país no havia conegut mai abans. L'imperialisme
ha envaït L'Iraq, pretenent restablir la democràcia.
En
realitat, això s'ha traduït per als
treballadors, les
dones i els desocupats
en misèria, repressió i tortures
*innobles decidides al més
alt nivell de l'administració
Bush.
Com s'ha creat l'Organització
per a la llibertat de
les dones a L'Iraq (*OWFI)?.
Quins són els seus objectius?
H.
*Mahmoud: Constituïda al juny de 2003, la
*OWFI compte amb voltant
de 500
dones -i homes- a Bagdad, amb branques en nombroses ciutats. Té per
objectiu
organitzar a les dones en les
fàbriques, les universitats,
els
barris, prioritàriament en els barris
més pobres. Organitza
reunions de
formació, de discussió, mítings i manifestacions. Les
condicions de seguretat
són molt variables.
Mai s'està segura de sortir viva d'un míting.
Militants
per la defensa dels drets
de les dones, com
la dirigent
*Yanar
*Mohammed,
són víctimes d'una
*fatwa que les
condemna a mort. La
*OWFI ha obert cases
de
dones, residències, en
*Kirkuk i a Bagdad, a fi de permetre a les
dones
maltractades o amenaçades de mort per la seva pròpia família o
les milícies
islamistes trobar una
protecció. A pesar d'aquestes
difícils condicions, el
8 de març, dia internacional de les dones, un miler
de dones han desfilat
a Bagdad amb banderes i pancartes vermelles una
d'elles representant una dona
amb els cabells surant al vent. No obstant això,
oficialment, el 8 de març no
existeix a L'Iraq. El Consell de
govern posat en peus
per les tropes d'ocupació
ho ha reemplaçat per la
celebració del naixement de
*Fatima
*Zora, la
filla del profeta!.
Quina situació travessen les
lluites socials contra
els exèrcits d'ocupació
.
H.*Mahmoud.
Després de les sancions econòmiques i des de
l'ocupació, hi ha moltíssims
desocupats a L'Iraq. El sindicat de
desocupats, que
reagrupa a voltant de
130.000
persones, reivindica
el dret al treball i un subsidi d'atur.
Durant el mes
d'agost, ha organitzat una
*sentada de quatre setmanes enfront de la seu
de l'autoritat
ocupant a Bagdad, reprimida conjuntament per la
policia
*irakí i les
tropes d'ocupació. Recentment, en
*Nassirya, els
treballadors han impedit a
milícies islamistes que
s'apropiessin de les fàbriques a
pesar de les amenaces
de
mort.
Són les ocupacions de
les dones els
més amenaçats. En els
bancs, on són
nombroses, s'han organitzat en sindicats per a
defensar les seves ocupacions. El
sindicat de desocupats i la
Federació de consells i de sindicats de treballadors
han elaborat i defensat una
proposta de dret del treball
que garanteix a
tots
els drets
obrers (ocupació de fàbriques, piquets de vaga,
pagament dels
dies de vaga, etc.). Les vagues
són freqüents a L'Iraq
(els treballadors
del cuir, de la Companyia de gas del Nord, de
cigarrets Al
*Nasir,
*etc), però
són totalment boicotejades pels
mitjans. En
*Samawa, contràriament al que
diuen els mitjans
que han reproduït les
informacions de la coalició, no eren
els
*chiítas els quals es manifestaven sinó desocupats
que exigirien
alimentació. Han
estat assassinats per soldats de
la coalició.
Tu ets membre del Partit Comunista
Obrer de L'Iraq (*WCPI).
Parla'ns del teu
combat polític.
H.
*Mahmoud. El
*WCPI es constitueix després de
la primera guerra del Golf, a partir de
militants
marxistes
*leninistas. Il·legal sota
*Saddam, ha obert oficines en
la major part de
les ciutats després de la seva
caiguda. No hi ha actualment
cap altra
organització marxista que
construeixi organitzacions de
base de la classe
obrera.
El
*OWFI ha estat creat a l'origen per tres dones del
*WCPI. Tenim contactes
en l'estranger amb diverses
organitzacions d'extrema
esquerra, de vegades amb
dificultats doncs algunes tenen
il·lusions sobre el
paper progressista dels
islamistes contra
l'imperialisme. Avui, cal organitzar la solidaritat
internacional amb la classe
obrera i el poble
*irakí. És vital donar a conèixer el
que
ocorre realment a L'Iraq. Cal donar
esperances.
Com veus el futur del poble
*irakí després de la sortida de
les tropes d'ocupació?
H.
*Mahmoud. Espero que el moviment progressista
serà suficientment fort,
que la classe
obrera serà suficientment forta i
estigui suficientment
organitzada per a resistir als
islamistes i imposar les seves pròpies
solucions.
Fins i tot si és difícil per als
treballadors aconseguir armes,
el
*WCPI els ha
animat a armar-se per
a defensar-se, contra els
ocupants però també contra
els
terroristes islamistes
i
*baasistas. Els grups
islamistes són
reaccionaris, no
progressistes. No volen solució progressista a L'Iraq. Tenen un profund
menyspreu pels treballadors
i les dones. El poble
*irakí rebutja l'ocupació
dels EUA, però la majoria no
vol un estat islàmic
