Archivado en Documentacio, Ocupacio

document complet signat el 8 de juliol de 2004

Declaraci贸 per al Di脿leg Social 2004 (traducci贸 automatica)


El di脿leg social constitueix un dels actius m茅s importants en el proc茅s de construcci贸 i consolidaci贸 d'Espanya com un Estat Social i Democr脿tic de Dret.



pdf
print
pmail





 DOCUMENTO APORTADO POR


SECCI脫N SINDICAL FRATERNIDAD
MUPRESPA



www.comfia.net/fraternidad




 


I. PRE脌MBUL.



El di脿leg social constitueix un dels
actius m茅s importants
en el proc茅s de



construcci贸 i consolidaci贸 d'Espanya com un
Estat Social i Democr脿tic de
Dret




Mitjan莽ant el di脿leg social, les organitzacions
sindicals, les organitzacions



empresarials i els poders
p煤blics
han aconseguit arribar a nombrosos acords



socials sobre mat猫ries de

*indiscutida
transcend猫ncia socioecon貌mica.



Com expressi贸 d'una
voluntat compartida d'enfortir el di脿leg social aix铆




com de transmetre a la
societat en el seu conjunt un inequ铆voc missatge de




confian莽a







institucional, el Govern, la
Confederaci贸 Sindical de Comissions
Obreres, la Uni贸n



General de Treballadors,
la Confederaci贸 Espanyola
d'Organitzacions



Empresarials i la Confederaci贸
Espanyola de la Petita
i Mitjana Empresa han







convingut a subscriure la
present
Declaraci贸, que
defineix les mat猫ries,




objectius i orientacions
generals
conforme a les quals ha de
desenvolupar-se una



nova etapa del di脿leg social a Espanya, ordenada, de manera immediata, a
la



consecuci贸 d'acords per a afavorir
la Competitivitat, l'Ocupaci贸
Estable i la



Cohesi贸 Social.















II. CREIXEMENT

*ECONOMICO
, DESENVOLUPAMENT I COMPETITIVITAT.








El Govern, les
organitzacions sindicals i les organitzacions
empresarials



signants de la present Declaraci贸 manifesten
que 茅s el seu objectiu
com煤 el qual



la societat espanyola
abast uns majors
nivells de desenvolupament
econ貌mic, de



qualitat en l'ocupaci贸, de benestar social, de
cohesi贸 territorial i de



sostenibilitat ambiental. Per a
l'assoliment d'aquest
objectiu cal apostar per



un model de







creixement econ貌mic equilibrat i durador basat en
la millora de
la



competitivitat de les empreses i en l'increment
de la productivitat.















Els augments de productivitat i d'estalvi
no s贸n, no obstant aix貌, garantia



suficient per a aconseguir, en un horitz贸 a mitjan
i llarg termini, un model
de



creixement econ貌mic estable i sostingut. Cal,
addicionalment, adoptar



pol铆tiques capaces de donar respostes als reptes
que, en aquest
mateix horitz贸,



plantegen la globalitzaci贸 de
l'economia
, la preservaci贸 del

*medioambiente
, l'ampliaci贸



de la







Uni贸 Europea, la
societat del coneixement, els desequilibris
territorials,



la demografia i els
fluixos migratoris, entre uns
altres.















En aquest sentit
els signants manifesten el seu
ferm comprom铆s que el sector



p煤blic ocupi un paper
actiu al servei de la
consecuci贸 d'aquest model




de







creixement econ貌mic.















El Govern es proposa reorientar la
despesa p煤blica perqu猫
es consolidi el



sistema de benestar social i s'afavoreixi
la inversi贸 productiva en
capital




f铆sic,







tecnol貌gic i hum脿 i utilitzar de manera escrupolosa
els instruments



regulatoris a fi d'assegurar una major
transpar猫ncia del mercat i una
m茅s



efectiva llibertat econ貌mica.















I tamb茅 manifesta el Govern
el seu decidit comprom铆s d'oferir
m茅s i millors



serveis p煤blics, adequats
i eficients. L'Administraci贸 de
l'Estat deu







ordenar les seves activitats en funci贸 d'un doble
criteri, objectius perseguits i



resultats arribats, buscant en
tot moment l'excel路l猫ncia
en la qualitat dels



serveis que presta als
ciutadans.















El Govern i les
organitzacions sindicals acorden propiciar reformes
en



el marc normatiu que
incideixin en dos 脿mbits essencials: d'una banda,
el



refor莽ament dels drets de participaci贸 i negociaci贸
col路lectiva en



les Administracions







P煤bliques i, d'altra banda, la

*dignificaci贸n
i professionalitzaci贸 de la
figura



de l'empleat p煤blic i
les seves condicions de
treball
, el que
ajudar脿 a millorar la



qualitat dels serveis p煤blics. Aix铆 mateix es
deu fomentar l'estabilitat




laboral reduint les altes
taxes
de temporalitat existents en l'ocupaci贸




p煤blica.







Per a la consecuci贸 d'aquest
gran objectiu, inscrit en
l'estrat猫gia
definida



per la UE a Lisboa, consistent a orientar
l'economia espanyola
cap a un



model de







creixement estable i sostingut basat en
la competitivitat de les
empreses, el Govern



i els interlocutors socials entenen
que, a m茅s de les
pol铆tiques



laborals i d'ocupaci贸, les
pol铆tiques p煤bliques han d'actuar de manera



priorit脿ria sobre els
seg眉ents grans eixos o pilars:















a) educaci贸 i formaci贸,







b) infraestructures i inversi贸 p煤blica,







c) investigaci贸, desenvolupament i innovaci贸,







d) pol铆tica industrial
i de medi ambient.















Una educaci贸 de qualitat
constitueix
la base
del creixement econ貌mic; per貌



tamb茅 de l'acc茅s i perman猫ncia en el mercat de
treball i de la
igualtat d'oportunitats



















La inversi贸 en infraestructures 茅s b脿sica
per a augmentar la
dotaci贸 del capital



f铆sic







en la nostra economia. Per la seva banda,
la pol铆tica
d'habitatge deu seguir



contribuint al creixement econ貌mic del nostre pa铆s, afavorint la seva



accessibilitat, especialment per als
joves, i la mobilitat
geogr脿fica.















La innovaci贸 茅s un factor de creaci贸 d'ocupaci贸,
al permetre que les
empreses



siguin m茅s
competitives i l'economia m茅s
productiva.















Els processos d'investigaci贸,
desenvolupament
i innovaci贸 deuen ser
impulsats



tant pel sector privat
com pel sector p煤blic
al que competeix, d'un



costat, crear un entorn que
afavoreixi aquests
processos i, d'un altre, enfortir i



coordinar la xarxa d'institucions p煤bliques
que actuen en la
producci贸 i



difusi贸 de tecnologia i







. innovacions aix铆 com
destinar els recursos necessaris
per a la inversi贸 en




projectes innovadors.















III.

*AMBITOS
DEL DIALOGO SOCIAL.







El Govern i les
organitzacions empresarials i sindicals expressen la seva voluntat



d'abordar en el proc茅s de di脿leg social
les mat猫ries que a
continuaci贸 s'esmenten



















1) El mercat de treball
espanyol t茅 un doble
problema: insuficient volum



d'ocupaci贸 i alt
nivell de temporalitat. Les
parts
signants valoren



positivament la contribuci贸 de
l'Acord








*Interconfederal
per a
l'Estabilitat
en l'Ocupaci贸 de 1997 a
la millora del volum



i l'estabilitat en l'ocupaci贸
en els 煤ltims anys i expressen la seva voluntat
d'aprofundir



en aquests objectius.








Per a aix貌 es comprometen, des d'una
perspectiva de conjunt, a analitzar
els



diferents elements que incideixen en
la creaci贸 d'ocupaci贸,
en la seva estabilitat i



la utilitzaci贸 no justificada de
la contractaci贸 temporal, tenint
presents



les noves formes
d'organitzaci贸 empresarial del treball. A la vista
d'aquesta



an脿lisi, les parts
signants es comprometen a consensuar aquelles



modificacions legals i d'una altra







naturalesa que s'estimin
oportunes, buscant compromisos que
aconsegueixin conjuminar



seguretat per als
treballadors
i flexibilitat per a
les empreses


2) El compliment de l'Estrat猫gia
Europea d'Ocupaci贸
defineix com
una prioritat



absoluta de les pol铆tiques socials i laborals l'augment
de l'ocupaci贸 i de la








participaci贸 en el mercat de
treball
. I, al costat d'aix貌, deuen promoure's amb



similar intensitat accions dirigides a afavorir l'ocupaci贸
dels joves, dels











treballadors d'edat avan莽ada, de
les persones amb discapacitat i d'altres




col路lectius amb majors dificultats d'inserci贸
laboral.







Aix铆 mateix, el Govern i els
interlocutors socials, mitjan莽ant els instruments
al



seu abast, buscaran de manera concertada
solucions que
promoguin la



integraci贸 laboral de les dones i
millorin les seves condicions
de treball.



Igualment, procuraran







la conciliaci贸 de la
vida familiar i laboral. I tot aix貌, en un
sentit en



tot conforme amb el
principi d'igualtat d'oportunitats i no discriminaci贸.















3) La immigraci贸 laboral a Espanya 茅s un fenomen
relativament nou i intens



que presenta
oportunitats i reptes en mat猫ria

*sociolaboral
.







En aquest 脿mbit, el govern
i els interlocutors socials desenvoluparan referent
a aix貌



una







interlocuci贸 espec铆fica i que abordar脿, en

*primer
lloc, el futur
Reglament




de la Llei d'Estrangeria establint
els procediments necessaris
per
a aconseguir



la vinculaci贸 de totes
les actuacions en aquesta
mat猫ria.















4) L'aposta per una
economia del coneixement requereix afavorir
la formaci贸



permanent al llarg de la
vida laboral. Ella 茅s la
millor
via per a assegurar
la



qualificaci贸 professional que
demanda el mercat de
treball aix铆
com per a



garantir la

*empleabilidad
de tota la
poblaci贸 en edat de treballar.















Per a la consecuci贸 d'aquests
objectius, les
parts signants analitzaran de



manera conjunyeix les
adaptacions necess脿ries de l'actual model de
formaci贸 dels



treballadors en un sentit
d'acord amb les necessitats de formaci贸
que han



d'atendre's des de l'脿mbit estatal, preservant els
脿mbits de participaci贸



de les organitzacions sindicals i empresarials i
possibilitant la



participaci贸 en la







gesti贸 per part de les
Comunitats Aut貌nomes.







5) L'impuls de les
pol铆tiques actives d'ocupaci贸
i dels Serveis P煤blics d'Ocupaci贸




(*SPEs)
茅s un objectiu imprescindible i inajornable. El
Govern i els







interlocutors socials analitzaran quin deu
ser el disseny de
les pol铆tiques



d'ocupaci贸 i el paper dels

*SPEs
amb vista a assegurar l'efic脿cia i
efici猫ncia



de les seves funcions (informaci贸, intermediaci贸,
detecci贸 anticipada de les




necessitats quantitatives i qualitatives d'ocupaci贸,
programes de formaci贸,



aprenentatge i orientaci贸, promoci贸 de l'enfocament
preventiu, entre altres),
aix铆



com l'adequada







protecci贸 davant la
falta d'ocupaci贸:
prestacions i pol铆tiques
actives
.















Des de la perspectiva de
l'harmonitzaci贸
del nou model, sorgit de
la recent



Llei d'Ocupaci贸, amb l'actual
distribuci贸 de compet猫ncies constitucionals entre




l'Estat i les
Comunitats Aut貌nomes en mat猫ria de
pol铆tica d'ocupaci贸,
els



objectius deurien centrar-se a assegurar
l'adequada cooperaci贸 i coordinaci贸







entre les
Administracions i entre els
agents, p煤blics i privats,
implicats,



mobilitzant i optimitzant els recursos disponibles
per a aconseguir majors
nivells




d'efici猫ncia en les
pol铆tiques
d'ocupaci贸.















6) Les parts signants
es comprometen a estudiar la revaloraci贸 d'algunes




institucions laborals millorant el seu funcionament i la
participaci贸 dels







interlocutors socials.















En aquest sentit
s'abordaran en els seus corresponents 脿mbits, les
compet猫ncies



de la Comissi贸 Consultiva Nacional de Convenis
Col路lectius i el paper de la




Comissi贸 Nacional de Salut i Seguretat en el Treball
i, de manera espec铆fica, el



funcionament de la Inspecci贸 de
Treball i Seguretat Social.















7) La potenciaci贸 de nous instruments
actius de la pol铆tica
industrial i l'an脿lisi



de les conseq眉猫ncies
derivades
de les necessitats de sosteniment








mediambiental constitueixen reptes per a consolidar
el creixement i la creaci贸 d'ocupaci贸




i riquesa en un m贸n

*gIobalizado
.















El Govern i els
interlocutors socials comparteixen la necessitat de
dissenyar



pol铆tiques industrials
i de medi ambient que
afavoreixin
inversions de major



nivell







tecnol貌gic, contemplant mesures
que contribueixin a
evitar deslocalitzacions,



aix铆 com
reestructuracions injustificades. Per a aix貌, 茅s
necessari propiciar la







participaci贸 dels interlocutors socials en les
pol铆tiques horitzontals
i



impulsar an脿lisis detallades dels sectors
industrials mitjan莽ant observatoris



espec铆fics. I, al costat d'aix貌, es proposen abordar el
desenvolupament
dels



compromisos i les conseq眉猫ncies
sobre l'activitat
productiva i l'ocupaci贸 del



Protocol de

*Kioto
.















8) El Salari M铆nim Interprofessional (*SMI)
s'ha situat, com a conseq眉猫ncia de



la seva evoluci贸 en els 煤ltims anys, en
uns nivells
que cada vegada s'allunyen
m茅s
de la



proporci贸 que respecte al salari
mig (60%) es recomana
per la



Carta Social Europea.







El Govern ja ha iniciat
el proc茅s de recuperaci贸
escalonada
del

*SMI
fins



arribar a, al final de la present legislatura,
la quantia de 600 euros



mensuals. I, al costat d'aix貌, ha abordat el proc茅s
de

*desvinculaci贸n
del

*SMI
de la



definici贸 de







pol铆tiques de transfer猫ncies de
rendes socials que
inclouen al sistema de



protecci贸 per atur. Queda
pendent
abordar, amb les
parts socials que



han estat







consultades, el proc茅s de revisi贸 futura del

*SMI
al llarg dels pr貌xims



anys, els criteris que
podrien tenir-se en compte
per
a la revisi贸 del

*IPREM
i



els canvis que deuen
produir-se en la regulaci贸 substantiva del

*SMI
.















9) Un dels pilars del model social europeu, tal com
aquest fos definit



en l'Agenda Social, 茅s el
dret
d'informaci贸, consulta i/o participaci贸
dels



representants,

*electivos
o sindicals, dels treballadors en




les decisions amb rellev脿ncia

*sociolaboral
de les empreses,
com poden ser, a



t铆tol d'exemple, els processos de reestructuraci贸 i
reorganitzaci贸 o els



aspectes relatius a la







productivitat.







Per altra banda, el Govern es
compromet
a analitzar, juntament amb les



organitzacions sindicals i empresarials la
transposici贸 de la Directiva
que




acompanya l'Estatut de la
Societat An貌nima Europea.







Les parts signants
convenen a analitzar l'ordenaci贸 de l'actual
tractament



normatiu dels drets
col路lectius
a les noves realitats
empresarials i



societ脿ries, i la transposici贸 de
la Directiva 2002/14/ CE per la qual
estableix



un







marc general relatiu a
la informaci贸 i consulta
dels treballadors en



la Comunitat Europea.






10) El nostre ordenament jur铆dic
compte actualment, en sintonia amb



els ordenaments dels pa茂sos de la Uni贸 Europea, amb
una legislaci贸 en mat猫ria



de







prevenci贸 de riscos laborals b茅
definida. No obstant aix貌,
les
dades



estad铆stiques indiquen que
Espanya t茅 una de les
taxes m茅s elevades de




sinistralitat laboral. El Govern s'ha
comprom猫s de manera decidida
a



combatre aquest problema amb
l'elaboraci贸
i engegada de potents



pol铆tiques actives,
dirigides a l'an脿lisi, detecci贸 i eliminaci贸 de les
causes



de la sinistralitat, a la
promoci贸 d'una







adequada cultura de la
prevenci贸 entre empreses i
treballadors
i al



compliment rigor贸s de la normativa en vigor
sobre prevenci贸 de riscos



laborals i el seu







desenvolupament pendent.
Aquesta mateixa preocupaci贸 i
objectius
s贸n compartits pels
agents



socials, que deuen participar en el
disseny, execuci贸 i control, en



el marc de les seves compet猫ncies, de
totes aquelles
mesures que s'estimin
pertinents



per a garantir als
treballadors
, unes
condicions
de salut i seguretat en



el treball concorde als rellevants
interessos i drets
que es troben en joc.
















11) Els interlocutors socials consideren
que la negociaci贸
col路lectiva 茅s l'espai



natural de l'exercici de l'autonomia dels agents
socials, a la qual



la llei deu garantir
la capacitat de regulaci贸 mitjan莽ant un
adequat marc



jur铆dic. El desenvolupament de
la capacitat de regulaci贸 de
la
negociaci贸



col路lectiva i de la seva cobertura laboral precisa
accions dels interlocutors



socials, que poden i deuen contar amb suports
p煤blics en el terreny
de la



racionalitzaci贸 de l'estructura de
la negociaci贸 col路lectiva en
la
l铆nia marcada



pel

*AINC
97 o l'enriquiment dels







continguts

*negociales
.





脡s aquest altre rellevant cap铆tol d'aquesta
nova etapa del di脿leg social, de clar



component

*bipartito
, a trav茅s del com les
parts socials han de buscar
les




f贸rmules







m茅s convenients per a
propiciar la capacitat d'adaptaci贸 de
la negociaci贸



col路lectiva a les necessitats d'empreses i sectors
productius aix铆 com
per a



millorar la productivitat. El di脿leg social tamb茅
deuria definir mecanismes



d'articulaci贸 de la negociaci贸 col路lectiva en els
seus diferents 脿mbits d'acord



als principis d'efic脿cia i transpar猫ncia i afirmar el paper
central de la



pr貌pia negociaci贸 col路lectiva com procediment no
sol de fixaci贸 de les




condicions laborals, sin贸, a m茅s, de determinaci贸 de
pol铆tiques
d'ocupaci贸



(formaci贸 professional,
foment
de l'ocupaci贸 o est铆muls a
l'estabilitat laboral,



entre altres).







Les organitzacions sindicals i empresarials es
comprometen a continuar



impulsant els sistemes extrajudicials de soluci贸 de
conflictes mitjan莽ant el



di脿leg social. El Govern, per la seva banda,
manifesta la voluntat
de donar suport el seu



manteniment i consolidaci贸.


12) L'article 7 de la Constituci贸
espanyola consagra
la figura dels



sindicats i de les organitzacions empresarials
com unes institucions
de dret



privat portadores d'interessos
dignes de tutela i, sota
aquesta qualitat,



les dota de
rellev脿ncia







constitucional. Amb empara en
aquest
mandat constitucional, 茅s un deure els




poders p煤blics recon猫ixer a
aquestes
organitzacions els espais
institucionals



necessaris a fi que puguin complir amb
la defensa i promoci贸
dels



interessos







econ貌mics i socials que els
s贸n
propis, posant al temps a la seva disposici贸



els mitjans i
instruments necessaris per a
l'assoliment
de les altes
fins



constitucionalment atribu茂ts.





脡s voluntat del Govern refor莽ar la funci贸 dels
interlocutors socials. Per



aix貌, en el marc del di脿leg social,
els signants de la
Declaraci贸 es



proposen revisar els instruments de participaci贸
institucional, mitjan莽ant les
reformes




que s'estimin







adequades i que
siguin raonables, objectives
i proporcionades.







13) Des de la signatura del Pacte de Toledo en
1995, la Seguretat Social
espanyola
ha



arribat a un gran consens entre interlocutors
socials i pol铆tics que




constitueix un dels
seus principals actius,
i que deu
ser el marc
per a abordar



els seus problemes.







La seva situaci贸 financera actual s'ha vist
afavorida a m茅s tant per



circumst脿ncies estructurals (l'increment de
l'activitat econ貌mica i la




incorporaci贸 creixent de les dones
espanyoles a la
poblaci贸 activa ocupada)



com altres
m茅s conjunturals







(la incorporaci贸 de m茅s
d'un mili贸 d'immigrants com
cotitzadors, el



menor nombre de jubilacions derivat de
la reducci贸 de naixements com a conseq眉猫ncia



de la guerra civil i
la

*potguerra
).







Les previsions demogr脿fiques adverteixen, no
obstant, que en el futur
aquesta



situaci贸 del nostre sistema de protecci贸 social pot
veure's afectada per




l'envelliment de la poblaci贸 si
disminueix la relaci贸
entre cotitzadores i



pensionistes.







Els pr貌xims anys deuen servir perqu猫 el Sistema
pugui encarar els
reptes



pendents, ja enunciats
en el Pacte de Toledo. El refor莽ament de
la




*contributividad
deu aconseguir-se a partir d'una
major correspond猫ncia paulatina



entre aportacions i prestacions.
L'assumpci贸 per part
de l'Estat del ple



finan莽ament de les prestacions no contributives
podr脿 permetre una millora
en



les pensions m茅s
baixes. L'increment
constant del Fons de Reserva
ha de



consolidar-lo com un estabilitzador rellevant del
Sistema. Les cotitzacions



socials deuen compaginar l'equilibri del sistema amb la
generaci贸 d'un



entorn







adequat per a
continuar creant ocupaci贸 i riquesa.







I la nostra protecci贸 social
deu
adaptar-se a les noves realitats,
que



configuren noves necessitats, sent priorit脿ria l'atenci贸
a les situacions



de depend猫ncia, un dels principals problemes
tant dels jubilats i




discapacitats com dels seus







fam铆lies, i la millora
de la protecci贸 familiar.







En la mateixa l铆nia de
desenvolupament
de les recomanacions del
Pacte de Toledo, els



signants consideren convenient potenciar els
sistemes de previsi贸 social







complement脿ria i analitzar els problemes
que dificulten el
desenvolupament
dels



espec铆ficament derivats de la
negociaci贸 col路lectiva destacant, aix铆 mateix, que








interessa incentivar aquests
importants instruments d'estalvi i previsi贸 a
llarg



termini.







El proc茅s de di脿leg sobre
les reformes
deu acompanyar-se dels



corresponents estudis i projeccions actuarials objectius
i independents



i escometre's amb horitzons temporals adequats. Per
aix貌, les parts
signants



reafirmen la seva voluntat d'escometre les
reformes i perfeccionaments necessaris



per a aconseguir un sistema de protecci贸 social
m茅s just, solidari i
eficient,



que pugui seguir







ajudant a la creaci贸 d'ocupaci贸,
riquesa i benestar social a Espanya.















IV. METODOLOGIA.







a) Les parts signants
acorden la creaci贸 d'una
Comissi贸 de Seguiment i



Avaluaci贸 amb la finalitat d'establir les
prioritats, el calendari i el m猫tode



de treball per a
abordar els assumptes
continguts
en els distints 脿mbits del



Di脿leg Social anteriorment assenyalats. Aix铆 mateix,
aquesta
Comissi贸 tindr脿 al



seu c脿rrec l'avaluaci贸
de les mesures que s'adoptin
com a conseq眉猫ncia del



resultat del di脿leg en els distints 脿mbits
espec铆fics, valorant la seva



adequaci贸 i proposant, si escau, les revisions
pertinents.







b) Amb l'objectiu d'avaluar el funcionament de
les pol铆tiques d'ocupaci贸
des de les



reformes laborals escomeses en el per铆ode 1992-1994
fins l'actualitat



(els seus instruments legals, l'estrat猫gia
d'est铆muls a la contractaci贸, el



comportament del sistema de protecci贸 als aturats, etc.),
les
parts



signants acorden la creaci贸 d'una
Comissi贸 d'Experts integrada per



8 membres que seran







consensuats pels signants.
Les
conclusions del treball de la Comissi贸
es



podran a la disposici贸 dels signants per a
les actuacions i reformes
que els







mateixos considerin necess脿ries.















Pel gOVERN - El President del Govern







Excm. Sr. D. Jos茅 Luis Rodr铆guez

*Zapate


*ro
















Per

*CEOE
- El President







D. Jos茅 Mar铆a Cuevas
Salvador















Per

*CEPYME
- El President







D. Jes煤s

*B谩rcenas
L贸pez















Per

*CCOO
- El Secretari General







D. Jos茅 Mar铆a

*Fidalgo


*Velilla
















Per UGT - El Secretari General







D.

*C谩ndido
M茅ndez Rodr铆guez















Acta Di脿leg Social







Text en PDF