Archivado en Documentacio, Ocupacio

document complet signat el 8 de juliol de 2004

Declaració per al Diàleg Social 2004 (traducció automatica)


El diàleg social constitueix un dels actius més importants en el procés de construcció i consolidació d'Espanya com un Estat Social i Democràtic de Dret.



pdf
print
pmail





 DOCUMENTO APORTADO POR


SECCIÓN SINDICAL FRATERNIDAD
MUPRESPA



www.comfia.net/fraternidad




 


I. PREÀMBUL.



El diàleg social constitueix un dels
actius més importants
en el procés de



construcció i consolidació d'Espanya com un
Estat Social i Democràtic de
Dret




Mitjançant el diàleg social, les organitzacions
sindicals, les organitzacions



empresarials i els poders
públics
han aconseguit arribar a nombrosos acords



socials sobre matèries de

*indiscutida
transcendència socioeconòmica.



Com expressió d'una
voluntat compartida d'enfortir el diàleg social així




com de transmetre a la
societat en el seu conjunt un inequívoc missatge de




confiança







institucional, el Govern, la
Confederació Sindical de Comissions
Obreres, la Unión



General de Treballadors,
la Confederació Espanyola
d'Organitzacions



Empresarials i la Confederació
Espanyola de la Petita
i Mitjana Empresa han







convingut a subscriure la
present
Declaració, que
defineix les matèries,




objectius i orientacions
generals
conforme a les quals ha de
desenvolupar-se una



nova etapa del diàleg social a Espanya, ordenada, de manera immediata, a
la



consecució d'acords per a afavorir
la Competitivitat, l'Ocupació
Estable i la



Cohesió Social.















II. CREIXEMENT

*ECONOMICO
, DESENVOLUPAMENT I COMPETITIVITAT.








El Govern, les
organitzacions sindicals i les organitzacions
empresarials



signants de la present Declaració manifesten
que és el seu objectiu
comú el qual



la societat espanyola
abast uns majors
nivells de desenvolupament
econòmic, de



qualitat en l'ocupació, de benestar social, de
cohesió territorial i de



sostenibilitat ambiental. Per a
l'assoliment d'aquest
objectiu cal apostar per



un model de







creixement econòmic equilibrat i durador basat en
la millora de
la



competitivitat de les empreses i en l'increment
de la productivitat.















Els augments de productivitat i d'estalvi
no són, no obstant això, garantia



suficient per a aconseguir, en un horitzó a mitjan
i llarg termini, un model
de



creixement econòmic estable i sostingut. Cal,
addicionalment, adoptar



polítiques capaces de donar respostes als reptes
que, en aquest
mateix horitzó,



plantegen la globalització de
l'economia
, la preservació del

*medioambiente
, l'ampliació



de la







Unió Europea, la
societat del coneixement, els desequilibris
territorials,



la demografia i els
fluixos migratoris, entre uns
altres.















En aquest sentit
els signants manifesten el seu
ferm compromís que el sector



públic ocupi un paper
actiu al servei de la
consecució d'aquest model




de







creixement econòmic.















El Govern es proposa reorientar la
despesa pública perquè
es consolidi el



sistema de benestar social i s'afavoreixi
la inversió productiva en
capital




físic,







tecnològic i humà i utilitzar de manera escrupolosa
els instruments



regulatoris a fi d'assegurar una major
transparència del mercat i una
més



efectiva llibertat econòmica.















I també manifesta el Govern
el seu decidit compromís d'oferir
més i millors



serveis públics, adequats
i eficients. L'Administració de
l'Estat deu







ordenar les seves activitats en funció d'un doble
criteri, objectius perseguits i



resultats arribats, buscant en
tot moment l'excel·lència
en la qualitat dels



serveis que presta als
ciutadans.















El Govern i les
organitzacions sindicals acorden propiciar reformes
en



el marc normatiu que
incideixin en dos àmbits essencials: d'una banda,
el



reforçament dels drets de participació i negociació
col·lectiva en



les Administracions







Públiques i, d'altra banda, la

*dignificación
i professionalització de la
figura



de l'empleat públic i
les seves condicions de
treball
, el que
ajudarà a millorar la



qualitat dels serveis públics. Així mateix es
deu fomentar l'estabilitat




laboral reduint les altes
taxes
de temporalitat existents en l'ocupació




pública.







Per a la consecució d'aquest
gran objectiu, inscrit en
l'estratègia
definida



per la UE a Lisboa, consistent a orientar
l'economia espanyola
cap a un



model de







creixement estable i sostingut basat en
la competitivitat de les
empreses, el Govern



i els interlocutors socials entenen
que, a més de les
polítiques



laborals i d'ocupació, les
polítiques públiques han d'actuar de manera



prioritària sobre els
següents grans eixos o pilars:















a) educació i formació,







b) infraestructures i inversió pública,







c) investigació, desenvolupament i innovació,







d) política industrial
i de medi ambient.















Una educació de qualitat
constitueix
la base
del creixement econòmic; però



també de l'accés i permanència en el mercat de
treball i de la
igualtat d'oportunitats



















La inversió en infraestructures és bàsica
per a augmentar la
dotació del capital



físic







en la nostra economia. Per la seva banda,
la política
d'habitatge deu seguir



contribuint al creixement econòmic del nostre país, afavorint la seva



accessibilitat, especialment per als
joves, i la mobilitat
geogràfica.















La innovació és un factor de creació d'ocupació,
al permetre que les
empreses



siguin més
competitives i l'economia més
productiva.















Els processos d'investigació,
desenvolupament
i innovació deuen ser
impulsats



tant pel sector privat
com pel sector públic
al que competeix, d'un



costat, crear un entorn que
afavoreixi aquests
processos i, d'un altre, enfortir i



coordinar la xarxa d'institucions públiques
que actuen en la
producció i



difusió de tecnologia i







. innovacions així com
destinar els recursos necessaris
per a la inversió en




projectes innovadors.















III.

*AMBITOS
DEL DIALOGO SOCIAL.







El Govern i les
organitzacions empresarials i sindicals expressen la seva voluntat



d'abordar en el procés de diàleg social
les matèries que a
continuació s'esmenten



















1) El mercat de treball
espanyol té un doble
problema: insuficient volum



d'ocupació i alt
nivell de temporalitat. Les
parts
signants valoren



positivament la contribució de
l'Acord








*Interconfederal
per a
l'Estabilitat
en l'Ocupació de 1997 a
la millora del volum



i l'estabilitat en l'ocupació
en els últims anys i expressen la seva voluntat
d'aprofundir



en aquests objectius.








Per a això es comprometen, des d'una
perspectiva de conjunt, a analitzar
els



diferents elements que incideixen en
la creació d'ocupació,
en la seva estabilitat i



la utilització no justificada de
la contractació temporal, tenint
presents



les noves formes
d'organització empresarial del treball. A la vista
d'aquesta



anàlisi, les parts
signants es comprometen a consensuar aquelles



modificacions legals i d'una altra







naturalesa que s'estimin
oportunes, buscant compromisos que
aconsegueixin conjuminar



seguretat per als
treballadors
i flexibilitat per a
les empreses


2) El compliment de l'Estratègia
Europea d'Ocupació
defineix com
una prioritat



absoluta de les polítiques socials i laborals l'augment
de l'ocupació i de la








participació en el mercat de
treball
. I, al costat d'això, deuen promoure's amb



similar intensitat accions dirigides a afavorir l'ocupació
dels joves, dels











treballadors d'edat avançada, de
les persones amb discapacitat i d'altres




col·lectius amb majors dificultats d'inserció
laboral.







Així mateix, el Govern i els
interlocutors socials, mitjançant els instruments
al



seu abast, buscaran de manera concertada
solucions que
promoguin la



integració laboral de les dones i
millorin les seves condicions
de treball.



Igualment, procuraran







la conciliació de la
vida familiar i laboral. I tot això, en un
sentit en



tot conforme amb el
principi d'igualtat d'oportunitats i no discriminació.















3) La immigració laboral a Espanya és un fenomen
relativament nou i intens



que presenta
oportunitats i reptes en matèria

*sociolaboral
.







En aquest àmbit, el govern
i els interlocutors socials desenvoluparan referent
a això



una







interlocució específica i que abordarà, en

*primer
lloc, el futur
Reglament




de la Llei d'Estrangeria establint
els procediments necessaris
per
a aconseguir



la vinculació de totes
les actuacions en aquesta
matèria.















4) L'aposta per una
economia del coneixement requereix afavorir
la formació



permanent al llarg de la
vida laboral. Ella és la
millor
via per a assegurar
la



qualificació professional que
demanda el mercat de
treball així
com per a



garantir la

*empleabilidad
de tota la
població en edat de treballar.















Per a la consecució d'aquests
objectius, les
parts signants analitzaran de



manera conjunyeix les
adaptacions necessàries de l'actual model de
formació dels



treballadors en un sentit
d'acord amb les necessitats de formació
que han



d'atendre's des de l'àmbit estatal, preservant els
àmbits de participació



de les organitzacions sindicals i empresarials i
possibilitant la



participació en la







gestió per part de les
Comunitats Autònomes.







5) L'impuls de les
polítiques actives d'ocupació
i dels Serveis Públics d'Ocupació




(*SPEs)
és un objectiu imprescindible i inajornable. El
Govern i els







interlocutors socials analitzaran quin deu
ser el disseny de
les polítiques



d'ocupació i el paper dels

*SPEs
amb vista a assegurar l'eficàcia i
eficiència



de les seves funcions (informació, intermediació,
detecció anticipada de les




necessitats quantitatives i qualitatives d'ocupació,
programes de formació,



aprenentatge i orientació, promoció de l'enfocament
preventiu, entre altres),
així



com l'adequada







protecció davant la
falta d'ocupació:
prestacions i polítiques
actives
.















Des de la perspectiva de
l'harmonització
del nou model, sorgit de
la recent



Llei d'Ocupació, amb l'actual
distribució de competències constitucionals entre




l'Estat i les
Comunitats Autònomes en matèria de
política d'ocupació,
els



objectius deurien centrar-se a assegurar
l'adequada cooperació i coordinació







entre les
Administracions i entre els
agents, públics i privats,
implicats,



mobilitzant i optimitzant els recursos disponibles
per a aconseguir majors
nivells




d'eficiència en les
polítiques
d'ocupació.















6) Les parts signants
es comprometen a estudiar la revaloració d'algunes




institucions laborals millorant el seu funcionament i la
participació dels







interlocutors socials.















En aquest sentit
s'abordaran en els seus corresponents àmbits, les
competències



de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis
Col·lectius i el paper de la




Comissió Nacional de Salut i Seguretat en el Treball
i, de manera específica, el



funcionament de la Inspecció de
Treball i Seguretat Social.















7) La potenciació de nous instruments
actius de la política
industrial i l'anàlisi



de les conseqüències
derivades
de les necessitats de sosteniment








mediambiental constitueixen reptes per a consolidar
el creixement i la creació d'ocupació




i riquesa en un món

*gIobalizado
.















El Govern i els
interlocutors socials comparteixen la necessitat de
dissenyar



polítiques industrials
i de medi ambient que
afavoreixin
inversions de major



nivell







tecnològic, contemplant mesures
que contribueixin a
evitar deslocalitzacions,



així com
reestructuracions injustificades. Per a això, és
necessari propiciar la







participació dels interlocutors socials en les
polítiques horitzontals
i



impulsar anàlisis detallades dels sectors
industrials mitjançant observatoris



específics. I, al costat d'això, es proposen abordar el
desenvolupament
dels



compromisos i les conseqüències
sobre l'activitat
productiva i l'ocupació del



Protocol de

*Kioto
.















8) El Salari Mínim Interprofessional (*SMI)
s'ha situat, com a conseqüència de



la seva evolució en els últims anys, en
uns nivells
que cada vegada s'allunyen
més
de la



proporció que respecte al salari
mig (60%) es recomana
per la



Carta Social Europea.







El Govern ja ha iniciat
el procés de recuperació
escalonada
del

*SMI
fins



arribar a, al final de la present legislatura,
la quantia de 600 euros



mensuals. I, al costat d'això, ha abordat el procés
de

*desvinculación
del

*SMI
de la



definició de







polítiques de transferències de
rendes socials que
inclouen al sistema de



protecció per atur. Queda
pendent
abordar, amb les
parts socials que



han estat







consultades, el procés de revisió futura del

*SMI
al llarg dels pròxims



anys, els criteris que
podrien tenir-se en compte
per
a la revisió del

*IPREM
i



els canvis que deuen
produir-se en la regulació substantiva del

*SMI
.















9) Un dels pilars del model social europeu, tal com
aquest fos definit



en l'Agenda Social, és el
dret
d'informació, consulta i/o participació
dels



representants,

*electivos
o sindicals, dels treballadors en




les decisions amb rellevància

*sociolaboral
de les empreses,
com poden ser, a



títol d'exemple, els processos de reestructuració i
reorganització o els



aspectes relatius a la







productivitat.







Per altra banda, el Govern es
compromet
a analitzar, juntament amb les



organitzacions sindicals i empresarials la
transposició de la Directiva
que




acompanya l'Estatut de la
Societat Anònima Europea.







Les parts signants
convenen a analitzar l'ordenació de l'actual
tractament



normatiu dels drets
col·lectius
a les noves realitats
empresarials i



societàries, i la transposició de
la Directiva 2002/14/ CE per la qual
estableix



un







marc general relatiu a
la informació i consulta
dels treballadors en



la Comunitat Europea.






10) El nostre ordenament jurídic
compte actualment, en sintonia amb



els ordenaments dels països de la Unió Europea, amb
una legislació en matèria



de







prevenció de riscos laborals
definida. No obstant això,
les
dades



estadístiques indiquen que
Espanya té una de les
taxes més elevades de




sinistralitat laboral. El Govern s'ha
compromès de manera decidida
a



combatre aquest problema amb
l'elaboració
i engegada de potents



polítiques actives,
dirigides a l'anàlisi, detecció i eliminació de les
causes



de la sinistralitat, a la
promoció d'una







adequada cultura de la
prevenció entre empreses i
treballadors
i al



compliment rigorós de la normativa en vigor
sobre prevenció de riscos



laborals i el seu







desenvolupament pendent.
Aquesta mateixa preocupació i
objectius
són compartits pels
agents



socials, que deuen participar en el
disseny, execució i control, en



el marc de les seves competències, de
totes aquelles
mesures que s'estimin
pertinents



per a garantir als
treballadors
, unes
condicions
de salut i seguretat en



el treball concorde als rellevants
interessos i drets
que es troben en joc.
















11) Els interlocutors socials consideren
que la negociació
col·lectiva és l'espai



natural de l'exercici de l'autonomia dels agents
socials, a la qual



la llei deu garantir
la capacitat de regulació mitjançant un
adequat marc



jurídic. El desenvolupament de
la capacitat de regulació de
la
negociació



col·lectiva i de la seva cobertura laboral precisa
accions dels interlocutors



socials, que poden i deuen contar amb suports
públics en el terreny
de la



racionalització de l'estructura de
la negociació col·lectiva en
la
línia marcada



pel

*AINC
97 o l'enriquiment dels







continguts

*negociales
.





És aquest altre rellevant capítol d'aquesta
nova etapa del diàleg social, de clar



component

*bipartito
, a través del com les
parts socials han de buscar
les




fórmules







més convenients per a
propiciar la capacitat d'adaptació de
la negociació



col·lectiva a les necessitats d'empreses i sectors
productius així com
per a



millorar la productivitat. El diàleg social també
deuria definir mecanismes



d'articulació de la negociació col·lectiva en els
seus diferents àmbits d'acord



als principis d'eficàcia i transparència i afirmar el paper
central de la



pròpia negociació col·lectiva com procediment no
sol de fixació de les




condicions laborals, sinó, a més, de determinació de
polítiques
d'ocupació



(formació professional,
foment
de l'ocupació o estímuls a
l'estabilitat laboral,



entre altres).







Les organitzacions sindicals i empresarials es
comprometen a continuar



impulsant els sistemes extrajudicials de solució de
conflictes mitjançant el



diàleg social. El Govern, per la seva banda,
manifesta la voluntat
de donar suport el seu



manteniment i consolidació.


12) L'article 7 de la Constitució
espanyola consagra
la figura dels



sindicats i de les organitzacions empresarials
com unes institucions
de dret



privat portadores d'interessos
dignes de tutela i, sota
aquesta qualitat,



les dota de
rellevància







constitucional. Amb empara en
aquest
mandat constitucional, és un deure els




poders públics reconèixer a
aquestes
organitzacions els espais
institucionals



necessaris a fi que puguin complir amb
la defensa i promoció
dels



interessos







econòmics i socials que els
són
propis, posant al temps a la seva disposició



els mitjans i
instruments necessaris per a
l'assoliment
de les altes
fins



constitucionalment atribuïts.





És voluntat del Govern reforçar la funció dels
interlocutors socials. Per



això, en el marc del diàleg social,
els signants de la
Declaració es



proposen revisar els instruments de participació
institucional, mitjançant les
reformes




que s'estimin







adequades i que
siguin raonables, objectives
i proporcionades.







13) Des de la signatura del Pacte de Toledo en
1995, la Seguretat Social
espanyola
ha



arribat a un gran consens entre interlocutors
socials i polítics que




constitueix un dels
seus principals actius,
i que deu
ser el marc
per a abordar



els seus problemes.







La seva situació financera actual s'ha vist
afavorida a més tant per



circumstàncies estructurals (l'increment de
l'activitat econòmica i la




incorporació creixent de les dones
espanyoles a la
població activa ocupada)



com altres
més conjunturals







(la incorporació de més
d'un milió d'immigrants com
cotitzadors, el



menor nombre de jubilacions derivat de
la reducció de naixements com a conseqüència



de la guerra civil i
la

*potguerra
).







Les previsions demogràfiques adverteixen, no
obstant, que en el futur
aquesta



situació del nostre sistema de protecció social pot
veure's afectada per




l'envelliment de la població si
disminueix la relació
entre cotitzadores i



pensionistes.







Els pròxims anys deuen servir perquè el Sistema
pugui encarar els
reptes



pendents, ja enunciats
en el Pacte de Toledo. El reforçament de
la




*contributividad
deu aconseguir-se a partir d'una
major correspondència paulatina



entre aportacions i prestacions.
L'assumpció per part
de l'Estat del ple



finançament de les prestacions no contributives
podrà permetre una millora
en



les pensions més
baixes. L'increment
constant del Fons de Reserva
ha de



consolidar-lo com un estabilitzador rellevant del
Sistema. Les cotitzacions



socials deuen compaginar l'equilibri del sistema amb la
generació d'un



entorn







adequat per a
continuar creant ocupació i riquesa.







I la nostra protecció social
deu
adaptar-se a les noves realitats,
que



configuren noves necessitats, sent prioritària l'atenció
a les situacions



de dependència, un dels principals problemes
tant dels jubilats i




discapacitats com dels seus







famílies, i la millora
de la protecció familiar.







En la mateixa línia de
desenvolupament
de les recomanacions del
Pacte de Toledo, els



signants consideren convenient potenciar els
sistemes de previsió social







complementària i analitzar els problemes
que dificulten el
desenvolupament
dels



específicament derivats de la
negociació col·lectiva destacant, així mateix, que








interessa incentivar aquests
importants instruments d'estalvi i previsió a
llarg



termini.







El procés de diàleg sobre
les reformes
deu acompanyar-se dels



corresponents estudis i projeccions actuarials objectius
i independents



i escometre's amb horitzons temporals adequats. Per
això, les parts
signants



reafirmen la seva voluntat d'escometre les
reformes i perfeccionaments necessaris



per a aconseguir un sistema de protecció social
més just, solidari i
eficient,



que pugui seguir







ajudant a la creació d'ocupació,
riquesa i benestar social a Espanya.















IV. METODOLOGIA.







a) Les parts signants
acorden la creació d'una
Comissió de Seguiment i



Avaluació amb la finalitat d'establir les
prioritats, el calendari i el mètode



de treball per a
abordar els assumptes
continguts
en els distints àmbits del



Diàleg Social anteriorment assenyalats. Així mateix,
aquesta
Comissió tindrà al



seu càrrec l'avaluació
de les mesures que s'adoptin
com a conseqüència del



resultat del diàleg en els distints àmbits
específics, valorant la seva



adequació i proposant, si escau, les revisions
pertinents.







b) Amb l'objectiu d'avaluar el funcionament de
les polítiques d'ocupació
des de les



reformes laborals escomeses en el període 1992-1994
fins l'actualitat



(els seus instruments legals, l'estratègia
d'estímuls a la contractació, el



comportament del sistema de protecció als aturats, etc.),
les
parts



signants acorden la creació d'una
Comissió d'Experts integrada per



8 membres que seran







consensuats pels signants.
Les
conclusions del treball de la Comissió
es



podran a la disposició dels signants per a
les actuacions i reformes
que els







mateixos considerin necessàries.















Pel gOVERN - El President del Govern







Excm. Sr. D. José Luis Rodríguez

*Zapate


*ro
















Per

*CEOE
- El President







D. José María Cuevas
Salvador















Per

*CEPYME
- El President







D. Jesús

*Bárcenas
López















Per

*CCOO
- El Secretari General







D. José María

*Fidalgo


*Velilla
















Per UGT - El Secretari General







D.

*Cándido
Méndez Rodríguez















Acta Diàleg Social







Text en PDF