Senyors, està clar que hem de mirar de fer el possible per sobreviure com a Entitat, però no a les costelles de la salut i de la moral de la plantilla.

No podem pretendre ser els únics venedors d’assegurances del mercat: hi ha en total unes 50 asseguradores, en què les 10 primeres tenen una alta quota de mercat (Mapfre, Axa, Allianz, Mutua Madrileña, Zurich, Línea Directa, Reale, Pelayo, Caser i Liberty), a banda de tots els bancs i caixes que també comercialitzen, com nosaltres, assegurances.

En un any on totes les previsions indiquen que hi haurà una baixada important de l’activitat econòmica, amb un fre especial en el consum, amb una alta taxa de mora i d’impagaments, pretendre ser nosaltres els reis del mercat, fent hipoteques, finançant totes les petites i mitjanes empreses com si fóssim únics al mercat, no és de rebut.

I, per acabar-ho d’adobar, ara es crearà una classificació a l’estil NBA d’empleats, amb quina finalitat? Ja sabem que a l’NBA els treballadors no compten, només compten els virtuosos. Això a la nostra caixa ja ho sabem, només cal veure com ens ha anat amb els fitxatges estrella. Però, i ells? Tindran també un rànquing publicat?

No sabem si ells són conscients d’on som i on volen anar com a Caixa, nosaltres no ho entenem i creiem que la resta de companys tampoc.

La plantilla, el que necessita, és moral, és veure que se li demanen coses raonables, i això no vol dir creuar-se de braços, sinó que cal un esforç diari per tirar endavant la Caixa i sobreviure ─expressió utilitzada per la majoria dels Caps de Zona─. Tots ho tenim clar, però amb gestos com aquests, i com els més recents d’absorbir plusos, el que estant fent és minar la moral.

 Amb quina moral, Caps de Zona?

Tarragona, 20 de gener de 2009