Archivado en Comunicats

Valoració de la xerrada del Director General


La valoració que fem des de CCOO sobre la xerrada/conferència del nostre Director General a conseqüència de la crisi que pateix el nostre sector en particular i els mercats financers en general, la valorem com a  correcta, però insuficient.

 



pdf
print
pmail

Ens podem preguntar si ha trigat massa a fer-ho, o era el moment just ara, però això seria entrar en disquisicions bizantines que res aportarien al fons de la qüestió.

Per tant, no farem això. Però si hem dit que ens semblava insuficient és perquè esperàvem molt més.

Va dir el nostre D.G. que la confiança era bàsica per sortir d’aquesta situació, i ens demanava que ens esforcéssim per a transmetre-la a tothom. Començant per nosaltres mateixos, si encara dubtàvem. El major repte fins a final d’any, va dir, és recuperar la confiança de tothom, evitant que marxi passiu i intentant trobar-ne.

Potser es pensava el nostre Director General que no és el que hem estant fent a les oficines tots els empleats i empleades des de fa mesos? Perquè fa mesos que la cosa està malament, i fa mesos que la gent (clients, amics, familiars) preocupats, ens pregunten per la qüestió. I nosaltres, amb tots els arguments dels que disposem, els hem anat convencent (no li càpiga cap dubte), de la bona salut financera de la nostra Entitat. Com no podia ser d’una altra manera.

Però la confiança s’ha de transmetre des de dalt de tot.

I no genera confiança el fet de veure com es canvia d’opinió d’un dia per l’altre. Ens referim, per exemple, al tema de la renovació dels contractes temporals que, una vegada que als companys i companyes se’ls havia comunicat que signarien els contractes definitius en 24 hores se’ls hi diu que “donde dije digo, digo diego, amb el perjudici que això ha causat a les persones interessades i a la xarxa d’oficines, amb unes plantilles tan i tan ajustades.

I no genera confiança el fet de no saber si els propers contractes temporals (d’aquí fins desembre vencen aproximadament un centenar) es renovaran o no. Si, com creiem per les nostres informacions, no es renova cap, esperarà la Direcció a comunicar-ho el darrer dia als/les interessats/des? Si no es renova cap contracte, s’hauran de presentar al examen per a ser fixes? I si bé podem entendre que ara és moment de contenció en la despesa, el que no és de rebut és maltractar interins/nes d’aquesta manera. S’ha de ser transparent, perquè la transparència sí que genera confiança.

I no genera confiança veure com s’aturen les jubilacions parcials sense ni tan sols informar als afectats sobre el que passarà.

I no genera confiança que acomiadin empleats i empleades per motius poc transcendents, sabent per endavant que són improcedents.

I no genera confiança el veure com des dels departaments centrals s’està enviant personal a oficines, sense la formació ni els coneixements adequats, en un moment com aquest que requereix gent que sàpiga de què va tot això (paraules del Director General) a fi i efecte de poder informar a la gent amb totes les garanties. A no ser que respongui a un pla del que ja donàvem compte en el nostre comunicat Acomiadaments (veure Intranet 26.09.08)

No serem nosaltres, (CCOO), els que incitàrem a deixar-nos anar, desbordats pels esdeveniments, ni serem ni propagarem cap tipus de desconfiança vers la viabilitat de la nostra empresa, bàsicament perquè estem convençuts que aquesta empresa no tindrà problemes per superar les dificultats inherents al sector, és més, 145 anys ens avalen i les hem vist de tots colors. Però també, i principalment, perquè comptem amb una plantilla molt soferta i molt professional que coneix a la perfecció quina és la seva obligació.

Però això no serà suficient si qui està al capdavant de la nau no pren decisions amb el cap fred, avançant-se als problemes (i no abordar-los quan aquests ja esdevenen “quasi irresolubles”). No ens en sortirem si les decisions semblen improvisades, fruit de rampells en funció de certes intuïcions, no ens en sortirem si de debò no donem mitjans, eines i satisfaccions a la plantilla, i arguments sòlids que els convencin de debò que la Direcció està per la feina.

Ens preocupa, i molt, el nostre futur, senyor Director General, ens preocupa, i molt, el futur de la Caixa, però també ens preocupa vostè. Ens preocupa que s’equivoqui i no encerti, ens preocupa que no escolti, ens preocupa que no compti amb nosaltres, ens preocupa que no ajudi de debò als seus empleats.

S’acosten temps difícils, (bé, de fet ja hi som), i segons creiem vindran de pitjors, però afrontar-los amb valentia, amb coratge, amb bones polítiques laborals, donant satisfaccions als empleats i empleades és una oportunitat que no hauria de deixar escapar la Direcció. Ens hi juguem el futur. De vostè, en gran part, depèn el resultat final. No ens falli.