Archivado en Comunicats

comunicat

diguem NO


(o els Rotweilers tornen a bordar)


pdf
print
pmail

Ens creiem la propaganda institucional? Quan sentim dir ¬Ėa TV3, verbigr√†cia, quan anunciem el cup√≥ premiat dels cecs- que som persones al servei de persones, pensem que aix√≤ t√© a veure amb nosaltres? Amb els treballadors que som persones al servei dels clients que tamb√© s√≥n persones?

Quan llegim al Quali-Notes d’octubre que ens sentim retratats? Ens sembla que parlin de nosaltres? De les relacions laborals a Caixa Penedès? Quan veiem, al mateix Quali-Notes, que < Com més alta sigui la satisfacció dels nostres clients (també els interns?) gràcies a la qualitat, menors seran les taxes d’abandó i més elevada serà la nostra rendibilitat > pensem que va de debò? Ho han escrit pensant en nosaltres? En els homes i dones que formem la plantilla de Caixa Penedès?

Podríem subscriure fil per randa aquestes declaracions de principis si sabéssim que, lluny de ser un miratge, són un fidel reflex de les relacions laborals a la nostra entitat, o, com a mínim, si creguéssim que són unes declaracions programàtiques que la Direcció impulsa per a afrontar la Crisi Financera, tot engrescant a la plantilla davant dels difícils reptes que se’ns acosten, tot transmetent prou entusiasme per fer front a l’allau de clients atemorits per la crisi financera i/o influenciats per la inacabable i perniciosa rumorologia.

Però, lluny d’institucionalitzar unes relacions laborals basades en la , independentment que llegim que , aquells que una vegada vam nomenar rottweilers tornen a bordar de nou.

Llegeixen els Quali-Notes ells? Aquells que ara clamen per la jornada de 8 a 8, aquells que persegueixen als clients interns perquè responguin una enquesta de Valoració de Serveis Centrals, preocupats perquè el baix nivell de resposta (30 %, de moment) no sigui interpretat en clau de desmotivació, de desídia, de tantsemenfotisme?

Potser ells senten obligats a pencar 24 hores cada dia, tota la setmana. Endavant, que ho facin, si creuen que ho han de fer. Potser els seus sous ho justifiquen. Cal recordar que, a m√©s, tenen d¬íaltres prerrogatives. No cal esmentar els seus salaris, ni tampoc els seus incentius ¬Ėres a veure amb els dels caps d¬íoficina, i menys encara amb els (inexistents) de la resta de personal- recordem els autom√≤bils de l¬íempresa, les targetes de cr√®dit a c√†rrec tamb√© de l¬íempresa, les assegurances de la n√≤mina (valen m√©s que la resta, tamb√© morts), o les revisions m√®diques. Perqu√® acabem de descobrir que tamb√© les tenen diferents, per dir-ho amb un eufemisme.

Quan an√†vem b√© tots i totes coment√†vem ¬ďSi ara que rutllem b√© hi ha aquestes pressions, qu√® passar√† si algun dia no funcionem b√©?¬Ē Doncs aix√≤ ja ha arribat, i els pitjors presagis s¬íhan complert.

Davant d¬íaquesta nova allau de pressions, davant del perill de perdre-hi la salut ¬Ėla mental, per√≤ tamb√© la f√≠sica- davant del perill que s¬íintensifiquin tamb√© els divorcis, davant de la ¬Ėterrible- possibilitat que els nostres fills ens hagin de con√®ixer per fotografies, nosaltres proposem una actitud c√≠vica, ferma, basada en el coneixement de la mesura i la prud√®ncia, de les lleis que ens emparen ¬Ėaconseguides despr√©s de molts anys de lluita- i de la pr√≤pia autoestima; nom√©s cal comprovar el resultat de l¬íenquesta feta a m√©s de 18000 clients que demostra que la parr√≤quia est√† satisfeta en un alt grau amb els nostres serveis (8,74 punts sobre 10 !!).; aquest resultat explica amb claredat meridiana que no som nosaltres els que hem fallat. Els treballadors que som a la trinxera hem acomplert amb escreix amb les expectatives, i no som, en absolut, responsables de la crisi financera, provocada per especuladors que s√≥n molt lluny de nosaltres ¬Ėf√≠sicament i econ√≤micament.

Per tot aix√≤, davant d¬íaquesta nova ofensiva de les amenaces, de la por, de les pressions, de les reunions continuades ¬Ėsense cap mena de benefici- dels reports quasi diaris, de sentir-nos culpables pel que no hem fet, proposem ...

 Quan se¬íns proposi que deixem en paper mullat el Conveni que ens protegeix i que han signat no nom√©s els representants dels treballadors de les caixes espanyoles, sin√≥ tamb√© llurs direccions ..... DIGUEM NO.

 Quan se¬íns exigeixi dedicaci√≥ completa ¬Ėde 8 a 8- obligant-nos a menystenir fam√≠lia, fills, rep√≤s, afeccions, la vida, en fi ..... DIGUEM NO.

 Quan se¬íns falti al respecte, quan se¬íns negui el pa i la sal, quan es menyspre√Įn les nostres virtuts i es destaquin els nostre defectes fins a fer-nos sentir culpables.....DIGUEM NO.

 Quan la por i l¬íangoixa ens tenallin cada dia a primera hora, especialment els dilluns.....DIGUEM NO.

 Quan aquell que ens amena√ßa i pressiona demostra tan poca capacitat de dirigir un equip, quan no pot suportar la seva pressi√≥ i ens la trasllada a nosaltres ..... DIGUEM NO.

 Quan sembli que la Caixa √©s seva i nosaltres uns rellogats de segon ordre.....DIGUEM NO.

La Caixa √©s de tots, tots la formem i entre tots l¬íhem portada fins on √©s ara, i la seguirem empenyent, farem que continu√Į rutllant, malgrat que aquells que en treuen m√©s fruits ¬Ėen alguns casos molts diners, molt√≠ssims- ens segueixin maltractant, i malgrat que som un ex√®rcit desmoralitzat, ven√ßut i gaireb√© desarmat. Perqu√® aix√≤ √©s el que vol dir el resultat ¬Ėfins ara pen√≥s- de l¬íenquesta feta pels treballadors i treballadores de la xarxa d¬íoficina respecte dels companys i companyes dels serveis Centrals: no q√ľestionen la seva feina, sin√≥ la feina dels que ens dirigeixen, fustiguen, persegueixen i maltracten.

17 de novembre de 2008 ¬Ė com. 50/08

 Afilia't a  COMFIA-CCOO
compromesos amb tu


"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratu√Įtament, suscriu-te.