Archivado en Comunicats

comunicat

diguem NO


(o els Rotweilers tornen a bordar)


pdf
print
pmail

Ens creiem la propaganda institucional? Quan sentim dir –a TV3, verbigràcia, quan anunciem el cupó premiat dels cecs- que som persones al servei de persones, pensem que això té a veure amb nosaltres? Amb els treballadors que som persones al servei dels clients que també són persones?

Quan llegim al Quali-Notes d’octubre que ens sentim retratats? Ens sembla que parlin de nosaltres? De les relacions laborals a Caixa Penedès? Quan veiem, al mateix Quali-Notes, que < Com més alta sigui la satisfacció dels nostres clients (també els interns?) gràcies a la qualitat, menors seran les taxes d’abandó i més elevada serà la nostra rendibilitat > pensem que va de debò? Ho han escrit pensant en nosaltres? En els homes i dones que formem la plantilla de Caixa Penedès?

Podríem subscriure fil per randa aquestes declaracions de principis si sabéssim que, lluny de ser un miratge, són un fidel reflex de les relacions laborals a la nostra entitat, o, com a mínim, si creguéssim que són unes declaracions programàtiques que la Direcció impulsa per a afrontar la Crisi Financera, tot engrescant a la plantilla davant dels difícils reptes que se’ns acosten, tot transmetent prou entusiasme per fer front a l’allau de clients atemorits per la crisi financera i/o influenciats per la inacabable i perniciosa rumorologia.

Però, lluny d’institucionalitzar unes relacions laborals basades en la , independentment que llegim que , aquells que una vegada vam nomenar rottweilers tornen a bordar de nou.

Llegeixen els Quali-Notes ells? Aquells que ara clamen per la jornada de 8 a 8, aquells que persegueixen als clients interns perquè responguin una enquesta de Valoració de Serveis Centrals, preocupats perquè el baix nivell de resposta (30 %, de moment) no sigui interpretat en clau de desmotivació, de desídia, de tantsemenfotisme?

Potser ells senten obligats a pencar 24 hores cada dia, tota la setmana. Endavant, que ho facin, si creuen que ho han de fer. Potser els seus sous ho justifiquen. Cal recordar que, a més, tenen d’altres prerrogatives. No cal esmentar els seus salaris, ni tampoc els seus incentius –res a veure amb els dels caps d’oficina, i menys encara amb els (inexistents) de la resta de personal- recordem els automòbils de l’empresa, les targetes de crèdit a càrrec també de l’empresa, les assegurances de la nòmina (valen més que la resta, també morts), o les revisions mèdiques. Perquè acabem de descobrir que també les tenen diferents, per dir-ho amb un eufemisme.

Quan anàvem bé tots i totes comentàvem “Si ara que rutllem bé hi ha aquestes pressions, què passarà si algun dia no funcionem bé?” Doncs això ja ha arribat, i els pitjors presagis s’han complert.

Davant d’aquesta nova allau de pressions, davant del perill de perdre-hi la salut –la mental, però també la física- davant del perill que s’intensifiquin també els divorcis, davant de la –terrible- possibilitat que els nostres fills ens hagin de conèixer per fotografies, nosaltres proposem una actitud cívica, ferma, basada en el coneixement de la mesura i la prudència, de les lleis que ens emparen –aconseguides després de molts anys de lluita- i de la pròpia autoestima; només cal comprovar el resultat de l’enquesta feta a més de 18000 clients que demostra que la parròquia està satisfeta en un alt grau amb els nostres serveis (8,74 punts sobre 10 !!).; aquest resultat explica amb claredat meridiana que no som nosaltres els que hem fallat. Els treballadors que som a la trinxera hem acomplert amb escreix amb les expectatives, i no som, en absolut, responsables de la crisi financera, provocada per especuladors que són molt lluny de nosaltres –físicament i econòmicament.

Per tot això, davant d’aquesta nova ofensiva de les amenaces, de la por, de les pressions, de les reunions continuades –sense cap mena de benefici- dels reports quasi diaris, de sentir-nos culpables pel que no hem fet, proposem ...

 Quan se’ns proposi que deixem en paper mullat el Conveni que ens protegeix i que han signat no només els representants dels treballadors de les caixes espanyoles, sinó també llurs direccions ..... DIGUEM NO.

 Quan se’ns exigeixi dedicació completa –de 8 a 8- obligant-nos a menystenir família, fills, repòs, afeccions, la vida, en fi ..... DIGUEM NO.

 Quan se’ns falti al respecte, quan se’ns negui el pa i la sal, quan es menyspreïn les nostres virtuts i es destaquin els nostre defectes fins a fer-nos sentir culpables.....DIGUEM NO.

 Quan la por i l’angoixa ens tenallin cada dia a primera hora, especialment els dilluns.....DIGUEM NO.

 Quan aquell que ens amenaça i pressiona demostra tan poca capacitat de dirigir un equip, quan no pot suportar la seva pressió i ens la trasllada a nosaltres ..... DIGUEM NO.

 Quan sembli que la Caixa és seva i nosaltres uns rellogats de segon ordre.....DIGUEM NO.

La Caixa és de tots, tots la formem i entre tots l’hem portada fins on és ara, i la seguirem empenyent, farem que continuï rutllant, malgrat que aquells que en treuen més fruits –en alguns casos molts diners, moltíssims- ens segueixin maltractant, i malgrat que som un exèrcit desmoralitzat, vençut i gairebé desarmat. Perquè això és el que vol dir el resultat –fins ara penós- de l’enquesta feta pels treballadors i treballadores de la xarxa d’oficina respecte dels companys i companyes dels serveis Centrals: no qüestionen la seva feina, sinó la feina dels que ens dirigeixen, fustiguen, persegueixen i maltracten.

17 de novembre de 2008 – com. 50/08

 Afilia't a  COMFIA-CCOO
compromesos amb tu


"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.