Archivado en Comunicats

Vacances: un dret irrenunciable


En el nostre darrer comunicat “necessitem solucions als problemes” (Intranet 24.09.08), parlàvem de prudència, responsabilitat i de la necessitat de tenir una plantilla ben estimulada, respectada i satisfeta, però ni és prudent, ni és responsable ni ajuda a tenir contenta la plantilla el fet que, per l’obcecació d’alguns Caps de voler allargar-nos la jornada laboral, saltant-se l’horari del Conveni, se’ns vulgui impedir el gaudi adequat de les nostres vacances.

 

 



pdf
print
pmail

Aquest intent de desestabilitzar-nos per mitjà de “l’amenaça” en no concedir-nos les vacances, tot i tenir-les sol·licitades des de fa mesos, fa que des de CCOO ens comencem a témer el pitjor.

Algun director/a ja ha sofert en la seva pell aquesta nova directriu. Els Caps de Zona implicats han argumentat la seva actitud tot explicant-li als afectats/des que la morositat necessita de la seva participació, i en tant que aquesta no s’arregli, les vacances (les del director/a, no pas la del Cap de Zona, s’entén) hauran de patir un retard, o encara pitjor, s’hauran de esmicolar en mil i un trossets.

Però no només això, sinó que se’ls ha demanat que, en cas de estar a prop físicament, és a dir, si no se’n van lluny durant el gaudi de les seves vacances, els directors i directores haurien d’estar disponibles per si es requereixen els seus serveis. Demencial.

Afirmem, doncs, que alguns empleats/des han hagut de posposar les seves vacances d’agost fins que el Cap de Zona de torn, els hi autoritzi. També, als Departaments de la Central s’han donat instruccions per no agafar vacances en segons quins dies de determinats trimestres. Intolerable.

S’argumentarà (des de la Direcció) que la situació és excepcional (per allò de la morositat) i que el concurs de tots i totes (especialment d’aquells i aquelles amb responsabilitats) és d’allò més imprescindible. Però tenint en compte que el mes d’agost és pràcticament inhàbil en aquest país i que la pròpia Caixa pressiona als seus empleats a agafar vacances en aquest període, difícilment l’absència d’uns quants directors i directores podria ser la causa d’un daltabaix de la nostra empresa. Per tant, ens sembla  incomprensible i del tot inadmissible  posar impediments al gaudi de les vacances.

Llàstima, però, que aquest concurs “imprescindible” i aquest esforç que se’ns demana, no sigui igual per a tothom. Per exemple, no sembla que se’ls demani a aquells que de debò haurien de donar exemple pel càrrec que ocupen. I ho diem, perquè aquests senyors, o sigui la plana major de la Direcció, precisament en aquestes dates d’agost (per exemple, la setmana del 11 al 17), desapareix del seu lloc de treball per gaudir de les seves vacances. I si tenen dret, (que el tenen), a agafar les vacances en aquest mes d’agost, no és menys cert que el que no poden és agafar-les tots plegats en les mateixes dates. O és que a les oficines, o en els departaments centrals, es permet que les agafin els seus responsables a l’hora? No semblaria lògic, oi?

Doncs, això que sembla tan obvi, no ho és per a qui té la màxima responsabilitat en el govern de la nostra Entitat. I ho diem, perquè precisament en aquella setmana d’agost de la que parlàvem (i no ha estat només aquest any que ha passat això), van coincidir al mateix temps de vacances el Cap de Recursos, el de Personal, el de Préstecs, el d’Oficines, el de Planificació i Control de Gestió, el de Caixa General, el de Tresoreria, el de Control i Compliment Normatiu, el de Control de Gestió, el de Caixa General, el de Tresoreria, i el propi Director General, amb el consegüent perjudici que la falta de signatures (per posar només un exemple) causa a les oficines (per exemple) que sí que estan al peu del canó. Per no parlar de la imatge de desorganització que dites absències provoquen.

Vist l'exemple de qui hauria d'estar al capdavant en aquests moments en els quals se'ns demana a la “tropa posar tota la carn a la graella”, la conducta (reprobable?), l’actitud (poc ètica?), d'alguns (molts, per a nosaltres) dels alts directius, diu molt poc a favor seu, i no encoratja precisament a una plantilla que sofreix els rigors d'una política laboral, econòmica i social més que austera en aquesta casa.

Una vegada més, sense acritud, però de manera contundent, i amb tota la prudència que els temps requereixen, li demanem a la Direcció que afronti amb transparència, voluntat de millora, respecte cap als seus empleats i generositat envers ells i elles, els reptes que se li presenten, comptant per això amb la legítima representació laboral que, des de la responsabilitat, afrontarà el paper que li correspon, tant en la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores, als quals es deu, com amb els de la pròpia empresa.

Però al mateix temps, li demanem que cessi en aquesta actitud tan poc engrescadora de desmotivació i desmoralització de la plantilla. Si el que volen és fidelització dels empleats comencin a posar fil a l’agulla, o això no hi haurà qui ho remunti. I si no, al temps.

Per cert, en el moment d’escriure això, el Director General, el Responsable d’Oficines, el Cap de Préstecs ... i altres, han tornat a desaparèixer tots plegats. Amb el que està caient. Que tinguin un bon viatge! I ara... qui mana?