Acomiadaments

Archivado en Comunicats

Acomiadaments


En les darreres setmanes s’han produït diversos acomiadaments que no volem deixar de comentar.

 

 



pdf
print
pmail

Amb la excusa peregrina de no arribar a fer pressupostos, se li presumeix poca professionalitat i manca d’atenció de les seves responsabilitats, excés de morositat, etc, s’ha fet fora un parell de delegats. Acusacions que, per qui coneix las mancances greus d’organització i la trista realitat de la pròpia Entitat, sona a allò tant conegut de “veo la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio”.

Si a casa nostra hi ha una certa falta de professionalitat, no serà pas, pensem, dels Directors i Directores, precisament. Si hi ha mancances de professionalitat, busquem-les en alguns alts càrrecs. Si aquests, per exemple, quan tocava, haguessin imposat el seu criteri professional en lloc de deixar-se “convèncer” per certes amistats perilloses, per aprovar delicades operacions, a ben segur que moltes d’elles (parlem d’actiu, per exemple) que ara són fallides, haurien estat rebutjades. Però vet aquí que, per sorpresa de molts, als qui han ostentat una gran responsabilitat en aquestes matèries, desprès de les “turbulències” que ens sacsegen, se’ls manté en el seu lloc, o se’ls destina a altres llocs de responsabilitat. Si més no, desconcertant. És només un exemple.
 
Ens sembla incorrecte que la Caixa utilitzi els acomiadaments de certes persones amb responsabilitats molt limitades, com “avís per a navegants”, i en canvi, no sigui tan curosa amb aquells que ostentant de debò el poder de decisió, han fet deixadesa de les seves responsabilitats. O si més no, han estat massa laxes amb l’aprovació de segons quines operacions.

Pel que fa al tema d’aquests empleats, a més, la pròpia Caixa reconeix la improcedència de l’acomiadament, per tant, implícitament està reconeixent que no és sosté el que imputa.

Un altre acomiadament que volem comentar és el d’una empleada del Departament de Préstecs que feia una feina específica per la seva qualificació (fer taxacions). L’Entitat, seguint instruccions del Banc d’Espanya, que desaconsellava que personal intern fes aquesta tasca, la va rellevar de les seves funcions. L’empleada, doncs, va ser recol•locada a altres tasques més administratives, i posteriorment, i suposem que per un pur motiu d’estalvi, se l’acomiada, prèvia obertura d’un expedient ple de acusacions sense cap base ni justificació. I una altra vegada la Caixa reconeix la improcedència del comiat, i per tant, un altre cop, implícitament està reconeixent que no és cert el que imputa.
 
Per CCOO, en aquest cas es demostra la manca total de voluntat per part de l’entitat de voler reubicar convenientment a una persona que feia correctament les tasques a
ella encomandes, i més si tenim en compte que les visites a les finques que s’adjudiquen per dacions (tasca per a la qual aquesta empleada està preparada), han

acabat fent-les empleats i/o empleades sense la formació adient. O sigui, que solucions n’hi havia per no arribar a l’acomiadament.
 
D’aquest acomiadament, encara volem dir el següent: plou sobre mullat sobre la qüestió del Servei de Taxacions,. Tots i totes recordem la famosa carta d’un antic taxador, que denunciava les pressions sofertes per alterar i maquinar els valors de taxació, i clar, la indicació del Banc d’ Espanya de finalitzar el servei, ara, dóna molt que pensar.

Per una altra banda, sembla ser que aquesta empleada va acusar al seu Cap de Departament per abús de poder, acusació aquesta molt greu.

Però, n’hi ha més, i darrerament la nòmina d’acomiadats s’ha incrementat, en el que sembla un pla general d’acomiadaments (molt subtil i gradual, per no aixecar sospites), de tots aquells i aquelles que no responguin al perfil de “l’empleat/da compromès les 24 hores”, que des de CCOO volem denunciar. (en el període que va des del mes de juliol fins avui, portem 5, tots ells improcedents, i per a nosaltres, tots injustificables)

Si a més, afegim els comentaris (insinuacions, i quelcom més en alguns casos), d’alguns Caps de Zona i de Departament, sobre el fet que el nostre lloc de treball perilla si no fem tot el que se’ns demana (vulneri o no el Conveni), comprendreu que estiguem d’allò més amoïnats.

En moment de crisis com el que vivim, no creiem que “ofegar” als empleats, amenaçant-los i pressionant-los de la manera com ho està fent aquesta Direcció sigui el millor per treure la nau endavant.

Per tot plegat, des de CCOO, i com a primera mesura, farem tot el possible per salvaguardar els interessos de tots aquells i aquelles que pateixin aquestes pressions, sense oblidar que afiliar-se és també una bona manera d’estar salvaguardats davant qualsevol injustícia.

Per part de CCOO, no deixarem de denunciar totes aquelles situacions d’abús que es produeixin. I ens reservem el dret a emprendre totes les accions que creiem adients per aturar aquest degoteig d’acomiadaments.