Archivado en Comunicats

comunicat

Resposta al comunicat del SECP


És sorprenent com alguns insisteixen en quedar en evidència. Aquesta gent del SECP mai no havien caigut tan baix, com per donar aixopluc i altaveu a un personatge de la categoria del qui subscriu la nota “Intent de Linxament Sindical”, on, sense cap vergonya, ens acusa de vessar en un comunicat del Comitè de Barcelona mentides aberrants ... i amb aquest comunicat desvetllarem el perquè d’aquesta reacció.


pdf
print
pmail

Li hem demanat a l’autèntic protagonista, en Josep Lluís Salvatierra Lorenzo, excompany acomiadat el proppassat dia 20 de juny, que expliqui la seva versió dels fets, un cop informat del vergonyós pamflet subscrit per aquest grup que s’autoproclamen “independents”, una independècia “ben entesa”, és a dir que exclou als que manen a la Caixa. De fet van néixer per obra i gràcia de la Direcció.

A continuació us transcrivim la carta que ens ha fet arribar el protagonista de debò dels tristos fets –mal- explicats, justament aquells que van ser motiu del seu acomiadament.


Els meus excompanys de CCOO m’han demanat que respongui a un comunicat del SECP publicat al tauler d’anuncis d’Intranet de Caixa Penedès, donant veu al cap de la meva exoficina, 439-El Prat de Llobregat, que un cop llegit m’ha deixat perplex, perquè no hi ha cap línia d’aquesta nota que s’ajusti a la veritat, ans el contrari, n’hi ha alguna que s’hi oposa del tot.

En primer lloc afirmo que CCOO ha estat el meu sindicat de tota la vida i que ho continuarà essent en el futur, si aconsegueixo trobar una altra feina. I que sempre m’han defensat de la millor manera possible, com fa tres anys i mig, quan van aconseguir que la Caixa hagués de readmetre’m, després d’haver-me acomiadat per 1a. vegada.
En segon lloc asseguro que els companys de CCOO de Caixa Penedès, el dia del meu    –injust, permeteu que ho digui- acomiadament, van venir a la meva exoficina, i van consolar-me com van poder, ateses les circumstàncies.

En tercer lloc ningú del SECP va fer això que acabo d’explicar, i per descomptat que no he d’agrair res d’allò que no es va produir.
En quart lloc nego la bestiesa que jo redactés cap informe; ja m’hauria agradat, perquè així aquest informe hauria estat millor, i més ajustat a la realitat. Ningú no es tira pedres al seu propi terrat. Però l’informe que el departament de “Relació amb el Client” va demanar-li al cap de la meva exoficina no podia respondre’l jo. El problema és que tampoc no hauria d’haver-ho fet ell, ja que el dia dels fets no era a l’oficina –cosa absolutament habitual.

En cinquè lloc nego que la relació amb aquest senyor fos cordial en absolut ni que m’hagi ajudat mai. La raó de la nostra pèssima –sí, ho heu llegit bé, he escrit pèssima- relació era la seva poca professionalitat. No era gairebé mai a l’oficina, i, per tant, difícilment em podia ajudar gens. L’oficina, en aquests tres anys i mig, l’he portada pràcticament sol. La seva relació amb els clients tampoc no era gens bona, tant és així que una carta d’un d’aquests clients maltractats va precipitar la seva conversió en delegat del SECP, tot prevenint una més que possible sanció de la superioritat.

A més de tot això, l’informe que va fer de mi, en un dia que ell no era a l’oficina i, per tant, no podia explicar res del que havia succeït, va ser, n’estic segur, la base del Plec de Càrrecs que van instruir-me i que va acabar amb el meu acomiadament. Aquesta certesa està afermada pel fet de no haver existit mai cap informe d’Auditoria sobre els fets ocorreguts a l’oficina 439-El Prat de Llobregat.

I finalment vull explicar breument què va passar aquell dia: un suposat client va venir a treure diners del seu suposat compte, amb la documentació falsificada, sense que jo, naturalment, me n’adonés. L’avís de robatori de la documentació del client real no va notificar-lo a la seva oficina fins al cap d’una setmana, i, per tant, fins aleshores no es podia saber aquesta informació mitjançant el nostre sistema informàtic.

Malgrat que ara em sento molt malament, el record dels 31 anys passats a la Caixa no quedaran enfosquits per aquest últim fet. Més de la meitat de la meva vida quedarà íntimament lligada a la Caixa, a molts bons companys –bona part d’ells de CCOO, per cert-  i a moments de tota mena, alguns amargs i d’altres dolços, que m’acompanyaran sempre.

Josep Lluís Salvatierra Lorenzo
Exempleat de Caixa Penedès


Només ens cal afegir tres aclariments a les peregrines afirmacions vessades al pamflet “Intent de linxament sindical”:

1a. Aquest senyor, estava afiliat a CCOO fins que el vam donar de baixa a la tardor del 2006,  perquè va aparèixer a la candidatura del SECP, cosa que els nostres estatuts no permeten. No ho entenia i es va sentir ofès, fet que, pel que es veu, no va pair gens bé. Hem de concloure que la rancúnia és el motor d’aquesta ignominiosa carta/comunicat.

2a.  S’ha de tenir molta barra o ser un inconscient total per gosar “aconsellar” de com fer sindicalisme “de debò” qui, com ell, s’hi dedica (?) des de fa uns quants mesos només.

3r.  Quan a la credibilitat que mereixem nosaltres, només cal observar els resultats, reiterats, de totes les eleccions i de cada renovació dels Òrgans de Govern. Si saben comptar, els vots parlen per si sols. O també podríem observar els seus 300 i escaig d’afiliats i els nostres gairebé 900. Per no parlar dels afiliats que tenim a la resta de sectors (més d’un milió). Això és credibilitat.
Finalment, nosaltres no els insultarem (fantoches ens anomenen), prou que es retraten a bastament. Ah! I, qui l’ha vist i qui el veu, el SECP, abans acèrrims defensors de les essències pàtries i ara... fent comunicats en espanyol.

P.S. Tenim còpia de tota la documentació a disposició de qui la demani.

 Afilia't a  COMFIA-CCOO
compromesos amb tu


"Estar al dia@dia.net t'interessa"
Si vols rebre les noticies del sector gratuïtament, suscriu-te.