Archivado en Comunicats

Departaments de la Central: una problemàtica soterrada


El personal dels Departaments Centrals també pateixen la manca de personal i el desgavell organitzatiu de l'Entitat



pdf
print
pmail

A vegades, quan esmentem la problem√†tica del personal de la nostra Caixa a trav√©s dels nostres comunicats, hom pot pensar que ens referim nom√©s als empleats i empleades de les oficines, i si b√© es cert que el gruix de la plantilla resta ubicada a les oficines, i per tant pot semblar l√≤gic que la majoria de vegades fem esment a les seves problem√†tiques, no √©s menys cert que als Departaments Centrals tamb√© treballen companys i companyes, amb problemes espec√≠fics, que no sempre s√≥n tractats amb la profunditat que es mereixen. 

 

D¬íentrada, cal dir, que hi ha tot una s√®rie de estereotips (prejudicis) sobre el personal de la Central que haur√≠em de desterrar del nostre pensament. A saber: que si √©s un cementiri d¬íelefants, que si √©s un conjunt d¬íempleats i empleades pre-¬ďjubilables¬Ē, que si s√≥n molt estrictes amb la normativa i cauen en la m√©s r√†ncia de les burocr√†cies, etc., etc.

Des de CCOO diem, afirmem més aviat, que aquesta visió dels empleats i empleades de la Central, en la que alguns empleats cauen i molts directius donen per certa i irrefutable, és, a més d’injusta completament irreal.

Per començar a desmuntar tòpics:

Primer: la Central no és només un col·lectiu d’empleats veterans (com si ser-ho fos un handicap!) pendents només de la seva pròxima jubilació, sinó que constitueix un grup de persones amb gran experiència que han col·laborat a fer créixer aquesta Entitat i han transmès els seus coneixements a aquells que s’han anant incorporant any rera any a la Caixa, però, a més, a hores d’ara, podem afirmar i demostrar, que hi ha personal de totes les edats amb un increment considerable, en els darrers anys, d’un bon nombre de gent jove amb una molt bona formació teòrica que complementen l’experiència professional dels més veterans .

Segon: pel que fa al compliment normatiu, no √©s que el personal de la Central sigui m√©s estricte, sin√≥ que cal  tenir en compte que molts treballen en departaments de control i supervisi√≥, creats, cal recordar-ho, per l¬íAlta Direcci√≥ mitjan√ßant manuals i circulars de tota mena que ofeguen, en molts casos, la operativitat i dilig√®ncia que seria desitjable. Massa sovint passa que quan es produeix un conflicte entre un empleat de la Central i un d¬íoficines per aclarir tal o qual concepte derivat d¬íuna aplicaci√≥ normativa, el m√©s probable √©s que els responsables encarregats de la normativa no intervinguin per resoldre la controv√®rsia.

Com deu passar a les oficines, hi ha empleats i empleades de la Central que fan propostes que, de ser ateses, ajudarien a alleugerir certes feines, ja per si mateixes molt feixugues, o fins i tot absurdes, per√≤ que topen amb freq√ľ√®ncia amb una certa indifer√®ncia (quan no prepot√®ncia) per part d¬íalguns superiors, que no les consideren, amb la qual cosa el tema queda aparcat, i per tant, orfe de solucions.

I √©s que cal tenir en compte l¬íestructura piramidal de la Instituci√≥ que, per ser-ho massa, funciona molt b√© (per a ells, la Direcci√≥, es clar) de dalt a baix (√©s el ¬ďordeno y mando, y a callar¬Ē, tan est√®s a casa nostra), per√≤ que no t√© en compte les opinions de baix cap a dalt, i on la iniciativa dels empleats es pren, poc menys, que com un acte de rebel¬∑lia, i no com la s√†via necess√†ria perqu√® la cosa funcioni encara millor. De manera que, al final, el que s¬íaconsegueix √©s que tot quedi empantanegat en el esgla√≥ superior, sense soluci√≥ de continu√Įtat, i per tant els problemes, moltes vegades, queden sense resoldre, o amb solucions m√©s que discutibles. A tall d¬íexemple, nom√©s cal que li donem u cop d¬íull al intricat organigrama de casa nostra per a donar-se¬ín del desgavell organitzatiu..

 

 

 

 

 

 

La multiplicitat de responsabilitats, en teoria, hauria de generar dinamisme, per√≤ sovint succeeix el contrari, un end√®mic immobilisme, i no per culpa dels empleats i empleades dels Departaments Centrals (ni dels de les oficines, naturalment). I tornem a insistir, aix√≤ ve donat perqu√® les propostes de baix cap a dalt queden encallades enmig de l¬íestructura obsoleta i massa pendent de que ning√ļ s¬íescapoleixi, la qual cosa genera un greu problema de manca de comunicaci√≥ i de confian√ßa que repercuteix negativament en la qualitat de la feina di√†ria .

Per altra banda, hi ha algun alt directiu de la Caixa que creu, fins i tot, en una utopia informàtica, capaç ella sola d’eliminar bona part de la feina manual, tot destinant el personal sobrant de la Central a altres llocs i afers. Utopia, paraula inventada per l’humanista Tomás Moro i que li va servir per a descriure un indret nou i pur on existiria una societat perfecta. Res més lluny de la nostra realitat .

D’entrada, hi ha moltes feines que malgrat estar parcialment informatitzades, per la seva naturalesa, requereixen un tractament personalitzat. Però, a més, moltes vegades les dinàmiques informàtica i administrativa de la nostra Caixa segueixen camins paral·lels, no convergents, a causa, sobretot, d’una certa desorganització interna de la Caixa, que moltes vegades es converteix en crònica.

I, per si no n¬íhi havia prou, la Direcci√≥, amb l¬íexcusa de millorar la productivitat d¬íalgunes seccions o departaments incrementa el nombre de feines, sense incrementar el nombre d¬íempleats per a dur-les a terme, i fins i tot, arriba a la paradoxa (per no dir a la bestiesa) d¬íincrementar la productivitat reduint personal, incrementant feina sense que millori l¬Ďesmentada informatitzaci√≥. Genial!

Per√≤ encara no n¬íhi ha prou, i en aquest afany de superaci√≥ dels desprop√≤sit de la nostra Direcci√≥, es fixen objectius (administratius?) sense un criteri massa objectiu (i perdoneu el joc de paraules) com passa a les oficines, i que ¬ďdesorienten¬Ē als empleats en q√ľesti√≥.

CC.OO. ja fa temps que va demanar a la Direcció que ens aclarissin en què consistien aquests objectius dels departaments de la Central, rebent per tota resposta un silenci eixordador.

A vegades tenim la impressi√≥ de que molts d¬íaquests objectius de la Central es fixen nom√©s per justificar el pagament de plusos extres a segons qui (responsables d¬í√†rees, principalment) Cal dir, per√≤, que alguns caps que cobren els objectius, en un gest que els honora, comparteixen el ¬ďpremi¬Ē amb els seus subordinats , per√≤ la majoria no.

En tot cas, √©s la Direcci√≥ la que hauria de ¬ďpremiar¬Ē a tots els empleats i empleades que assoleixen dits objectius, perqu√® no en va, √©s el treball d¬íequip el que dona els resultats adients.

Per anar acabant, voldríem parlar de trasllats de personal de la Central a oficines i viceversa .

A ning√ļ se li escapa que les feines de les oficines i la dels departaments i seccions de la Central s√≥n molt diferents, i que en ambd√≥s casos, requereixen d¬íuna fase d¬íaprenentatge, m√©s encara si estem parlant del trasllat d¬íun company dels anomenats molt ¬ďveterans¬Ē, que tota la vida ha fet un mateix tipus de feina en un lloc fix. No  sembla, per√≤, que aix√≤ preocupi a qui ho decideix, i ni tan sols l¬íempleat o empleada en q√ľesti√≥ rep la m√≠nima formaci√≥ per afrontar el repte d¬íuna nova feina, ni la informaci√≥ sobre l¬íabast del trasllat, ni, (faltaria m√©s!) sobre els motius que han motivat el canvi. Els empleats i empleades som tractats com a simple moneda de canvi de les seves transaccions organitzatives. Ens tracten com a peons muts d¬íun tauler en el que s¬íhi juga la partida del desprop√≤sit constant. No es d¬íestranyar aix√≠, que, cada vegada m√©s, el personal busqui altres taulers on la seva aportaci√≥ com a pe√ßa sigui reconeguda (i tractada) com a imprescindible per a aconseguir l¬í√®xit final en la partida.

I en aquest joc de despropòsits que denunciem, cap ni millor exemple que el d’aquells empleats i empleades que van saltant d’una casella (la Central) a l’altre (Oficines), per després fer el camí a la inversa, a vegades fins i tot en més d’una ocasió.

Alg√ļ ens podria dir que molts d¬íaquests temes que hem tractat en aquest comunicat de CCOO no s√≥n estrictament sindicals, i que pertanyen m√©s a la gesti√≥ de la Caixa, i per tant √©s potestat exclusiva de la Direcci√≥, per√≤ els hi dir√≠em que els sindicats tamb√© estem compromesos amb la gesti√≥ de la empresa, ja que hi som presents als √írgans de Govern de la Caixa: Assemblea General, Consell  d¬íAdministraci√≥, Comissi√≥ de Control, i per tant, tamb√© hem de dir la nostra.