El poder d'uns vots

Archivado en Comunicats, Eleccions Sindicals

El poder d'uns vots


El plenari d'Estalvi de la UGT va decidir no signar el nou conveni per un estret marge de vots.


pdf
print
pmail

El Plenari d’Estalvi de la UGT va decidir no signar el nou conveni per un petit marge de vots.

 

 

FEM SINDICALISME FICCIÓ ...

 

 

Suposem que en aquella votació, unes poques persones haguessin canviat el sentit del seu vot. No us creieu pas que gaires, 2 ó 3.

 

 

Tingueu en compte que el 47 % dels vots varen ser favorables a aprovar el preacord que després s’ha convertit en el nou conveni.

 

 

En aquest cas, lògicament, la UGT hagués signat el conveni.

 

 

Quan llegiu i escolteu les coses que estan dient, penseu en la idea que us estem intentant transmetre.

 

 

Creieu que les anàlisis que farien serien les mateixes que estan fent ?

 

 

No ens sembla raonable el catastrofisme de les anàlisis, ni la obsessió per les conspiracions i pactes secrets, que només busquen justificar el fet de no haver signat el conveni.

 

 

Alguna cosa de positiu tindrà el nou conveni quan va convèncer, fins i tot, a molts delegats i delegades de la UGT. Seria bo saber que en pensen d’aquesta campanya.

 

 

En la última campanya electoral varen dir i repetir que ja teníem un acord amb la patronal per implantar l’horari partit i treballar els dissabtes. Com que això no s’ha produït, perquè no era veritat, ara afirmen que hem posat els fonaments perquè, a base d’oficines singulars, desregularitzar els horaris de tot el sistema financer. Una mica exagerat, no ?

 

 

 Ara, s’escandalitzen de que el plus conveni i el quart de paga aconseguit no tinguin caràcter pensionable. En el conveni passat, quan va néixer el plus amb les mateixes característiques, ningú ho va qüestionar. Clar que aquell conveni també l’havia signat la UGT.

 

 

A més a més, ara i aquí, sis anys després, ens acusen de no voler signar el pacte del pla de pensions perquè els càlculs es feien sobre sou real i això anava contra un altre acord que teníem amb la patronal per potenciar el sou no pensionable. La realitat és que vàrem defensar fins a l’últim moment continuar la negociació, perquè ens semblava, i ens continua semblant, un pacte molt desequilibrat.

 

 

 

 

Uns pocs, els de sous més alts, tenen aportacions de fins un 7 %, mentre que a la resta només ens aporten un 3,25 %. I, fins i tot, hi ha uns empleats, els excedits, que només reben la meitat del mínim establert. Quan va quedar clar que ja no hi havia possibilitat de negociar més, vàrem signar.

 

 

Tampoc els sembla bé el que s’ha signat respecte als préstecs. Pot ser que, a Caixa Madrid i a d’altres, moltes amb majoria sindical de CC.OO., ja ho tinguessin solucionat, però a Caixa Laietana vindrà molt bé als joves i no tant joves que tinguin que sol·licitar el préstec. Incrementar el mínim un 60 % i ampliar la duració fins a 35 anys pot fer viable un préstec que havia quedat obsolet. I aplicant el conveni en tots els seus punts, la quota resultant tampoc és tan elevada com afirmen.

 

 

Es evident que han quedat moltes coses que ens hagués agradat millorar, però en una negociació hi ha dues parts i s’ha arribat fins a on s’ha pogut arribar.

 

 

I ens sembla un resultat prou satisfactori !

 

 

Aquells que es qüestionaven si sabíem negociar, potser que primer fessin balanç dels resultats que han obtingut a on són majoria. Fa quatre dies, el SEC-L reconeixia que estàvem a la cua salarial de les caixes, sense plantejar-se, però, cap dubte sobre la seva capacitat de negociació.

 

 

El futur ens clarificarà qui tenia raó. De tota manera cal recordar que l’anterior conveni, quan es va firmar, el varen criticar a mort, fins que es varen adherir a la UGT, que l’havia signat, i llavors varen veure la llum de les seves bondats.

 

 

Mataró, 7 de novembre del 2007