Fa uns dies va morir un company a la seva oficina, presumptament a causa d'un infart. La notícia, que ha circulat ràpidament, a més a més de la compassió lògica que qualsevol pèrdua humana provoca, ha generat un sentiment de preocupació, de dubte i també, cal dir-ho, de por: no podem deixar de preguntar-nos ¿per què ha passat?, ¿em podria passar a mi?

És clar que no és possible saber amb certesa les causes que provoquen una mort d'aquest tipus. Tots sabem que per PREVENIR hem de portar una vida saludable a nivell alimentari i esportiu, evitar hàbits insalubres: tabac, alcohol... i també evitar l'estrès. Tanmateix, quines són les causes de l'estrès?, encara que són múltiples, és obvi que l'estrès és provocat per les emocions i aquestes podríem emmarcar-les en dos plans vitals: el personal i el laboral. Els representants dels treballadors no podem accedir a l'àmbit de la vida privada dels empleats, però tenim l'obligació i la responsabilitat de intentar que la vida laboral de les persones no deteriori la seva salut, per això hi ha la Llei de Prevenció de Riscos Laborals que obliga les empreses a protegir la salut dels seus empleats i a nosaltres a vetllar perquè així es faci. El seu objectiu és precisament PREVENIR, per intentar evitar que la feina pugui ser la causa de la malaltia. Per això quan, com en aquest cas, mor un company no podem deixar de preguntar-nos si hem fet tot el possible, en l'àmbit de la nostra competència, per prevenir la pèrdua de la salut.

Podríem dir que la Prevenció de Riscos Laborals és com els llums vermells d'alerta que s'encenen en la central nuclear per avisar que hi ha filtracions i risc amb el reactor.

Nosaltres, els representants dels treballadors, som els vigilants d'aquests llums vermells de la central nuclear i avisem que la central pot explotar. Veiem els senyals: malestar a les oficines, reducció de plantilla, tracte vexatori, assetjament laboral, prolongacions de jornada, objectius impossibles i desconcertants, inseguretat laboral, por a l'acomiadament. En resum: pressió, molta pressió. Tot això són causes clares d'estrès laboral i pèrdua de salut i des de fa temps estem veient les primeres conseqüències: baixes per estrès, per depressió, taquicàrdies, estats d'ansietat, colitis ulceroses, psoriasi... De sobte comencem a veure la punta de l'iceberg: infarts, vessaments cerebrals (afortunadament pocs casos de moment).

Nosaltres hem activat els llums vermells contínuament i per això vam denunciar fa molt de temps, davant la Inspecció de Treball, la qual ens va donar la raó, la situació dels riscos psicosocials en l'empresa. De l'avaluació que es va fer, es va constatar un "risc molt perillós per a la nostra salut". Hem proposat i demanat múltiples mesures perquè el banc millori aquesta situació de risc. No ens han escoltat. De fet, la vida laboral es deteriora paulatinament. Les persones que treballem en aquesta empresa emmalaltim cada dia una mica més.

El banc i els seus màxims gestors, contra tota lògica i aliens a la seva obligació de preservar la salut de les persones que els permeten obtenir sous espectaculars, quan els avisem dels llums vermells, fan servir el martell per destrossar els pilots d'avís, aquests llums vermells que prevenen de la catàstrofe. Així sempre podran argumentar que no existeixen els llums vermells, però sí, sí existeixen, els veiem cada dia.

Nosaltres sí ens sentim responsables davant la pèrdua de salut dels companys i companyes, i us demanem que NO SIGUEU CÒMPLICES de la destrucció dels pilots vermells que ens avisen dels perills propis i de les persones que coneixem. No res ni ningú val la pèrdua de la nostra salut i molt menys per sadollar l'ambició econòmica i d'estatus d'uns gestors que NO ESTAN DISPOSATS A INVERTIR RECURSOS PER IMPEDIR EL DETERIORAMENT DE LA NOSTRA SALUT. ELLS NO SÓN ELS AMOS DE LA NOSTRA VIDA, NOMÉS SÓN GESTORS BEN PAGATS D'UNA SOCIETAT ANÒNIMA.
Abril de 2011