Campanya 'Roba Neta'. Juga net als olímpics

Campanya Internacional

Campanya 'Roba Neta'. Juga net als olímpics

La nostra campanya entorn dels Jocs Olímpics pretén obligar a les empreses fabricants de roba i calçat esportiu, així com al Comitè Olímpic Internacional (COI) a prendre mesures identificables i concretes destinades a eliminar l'explotació i l'abús dels treballadors, en la seva majoria dones, que es dediquen a fabricar roba i calçat esportiu a tot el món. La nostra campanya pretén reformar les pràctiques laborals que hem trobat en dues indústries (roba esportiva i calçat esportiu).

Actua enviant un missatge a les empreses de material esportiu

POLÍTICA DE LA CAMPANYA SOBRE ELS JOCS OLÍMPICS

A fi d'aconseguir millores concretes i demostrar que les companyies poden fer que les coses canviïn, hem identificat una sèrie de companyies que pensem són capaçes de prendre mesures immediatament i que poden marcar la diferència. Entre les companyies identificades figuren Asics, empresa amb seu a Japó que comercialitza calçat esportiu d'alta tecnologia; Fila, companyia de peces esportives de moda, abans italiana i actualment propietat de l'empresa nord-americana Sport Brand International; Kappa, la marca de peces esportives italianes propietat del Grup Basicnet; la marca italiana Lotto; Mizuno, companyia amb seu a Japó que comercialitza peces esportives i subministrador oficial dels uniformes del personal del COI; New Balance, fabricant nord-americà que comercialitza calçat esportiu; Puma, empresa que comercialitza roba i calçat esportiu amb seu a Alemanya; Umbro, amb seu en el Regne Unit que comercialitza articles esportius per al futbol; i Pou Chen, companyia taiwanesa que és el principal fabricant de calçat esportiu en el món i proveïdor de moltes de les principals marques de sabatilles esportives de renom mundial.

Reconeixem que les companyies per si soles no poden posar fi a l'actual sistema d'explotació i abús en les indústries de confecció de roba i calçat esportiu. En última instància, és una cosa que s'aconseguirà quan els governs assumeixin la seva responsabilitat tant a escala nacional com internacional, per a protegir els drets dels treballadors/es i fer que les empreses siguin responsables de les pràctiques laborals, i quan els treballadors i treballadores puguin sindicalitzar-se per a defensar els seus interessos.

No obstant, vam considerar que les principals companyies que fabriquen o comercialitzen roba i calçat esportiu poden assumir una responsabilitat molt més gran pel que fa a les pràctiques laborals en aquesta indústria de la que tenen actualment. Encara que mai poden convertir-se en un substitut del paper que els correspon als governs, aquestes companyies poden prendre mesures que contribueixin a posar fi a aquest sistema d'explotació i abús. Entenem que, fent que la seva responsabilitat sigui una qüestió econòmica a més de moral, el públic i els inversors poden ajudar-nos a convèncer a les companyies en aquestes indústries a fer una mica més.

També estem convençuts que les federacions i organitzacions esportives i especialment el Comitè Olímpic Internacional, poden i deuen assumir un important paper per a posar fi a l'explotació i abús en les indústries de roba i calçat esportiu. A través dels seus acords de llicència amb aquestes companyies, estan capacitades per a fer que les pràctiques laborals ètiques es converteixin en obligacions contractuals.

La necessitat d'actuar

La producció de roba i calçat esportiu està organitzada a través d'un intricat sistema internacional de subcontractistes i proveïdors. Els treballadors i treballadores en aquestes cadenes de subministrament o de producció moltes vegades són víctimes d'explotació i abús. Se'ls solen negar els seus drets humans bàsics, incloent els que han estat identificats per l'Organització Internacional del Treball com normes fonamentals del treball. Moltes vegades deuen realitzar llargues jornades i fer hores extraordinàries no remunerades en condicions insalubres i insegures. Se'ls sol pagar salaris inadequats, lligats a metes de producció poc realistes o basades en tarifes per peça inadequades. Són contractats en termes precaris i injusts. Aquests termes moltes vegades estan fora de la llei. Quan no ho estan gairebé sempre són temporals i amb contractes de curta durada. Aquestes ocupacions precàries imposen privacions i creen una vulnerabilitat que condueix a l'explotació. Els treballadors i treballadores són moltes vegades víctimes de discriminació i de tracte inhumà, incloent càstigs corporals, abusos físics i verbals, assetjament sexual i distintes formes d'intimidació. Moltes vegades manquen de la protecció laboral bàsica que aportarien l'aplicació de la legislació sobre salaris i jornades laborals, regulacions de seguretat en el lloc de treball. Poden ser acomiadats sense cap compensació. Tant ells com les seves famílies moltes vegades no tenen accés a serveis sanitaris i manquen d'assegurances mèdiques per a cobrir-los. Solen estar exclosos dels sistemes de protecció social, incloent pensions per jubilació o compensació en cas de discapacitat.

La majoria d'aquests treballadors són dones, i el seu estil de vida ha canviat considerablement com resultat de la seva ocupació. Per a moltes de les dones en aquestes indústries, no obstant això, qualsevol oportunitat d'independència econòmica i social derivada de la seva ocupació no podrà realitzar-se plenament, o es perdrà, a causa de les pràctiques laborals que prevalen en el sector. Mentre que dones, figuren entre els membres més vulnerables de les seves respectives societats i com dones gairebé sempre els correspon assumir una doble càrrega, havent de complir amb les seves responsabilitats familiars i en la llar i a més de suportar una ocupació explotadora i abusiva. Molts són treballadors/as migrants que deixen de costat les seves pròpies vides per a intentar guanyar uns ingressos per a les famílies que es van quedar en el seu país d'origen. El seu estatus de migrants augmenta la seva vulnerabilitat a l'explotació i abús.

En gairebé totes aquestes situacions, els treballadors/as tenen la seva ocupació en països els governs dels quals no volen o no poden protegir els drets dels ciutadans o dels immigrants. En gairebé totes aquestes situacions la capacitat dels treballadors i treballadores per a defensar-se de l'explotació i els abusos es veu limitada per la repressió dels seus drets humans, per a formar o afiliar-se a sindicats i per a negociar col·lectivament amb el seu empresari. Els obstacles a l'exercici de la llibertat sindical i la negociació col·lectiva inclouen obstacles legals i administratius poc raonables i excessius per al reconeixement sindical, remeis inadequats en cas de violació dels drets sindicals i el temor de perdre els seus llocs de treball per intentar formar un sindicat. En ocasions no poden establir un sindicat perquè no existeix un empresari identificable o legítim. Cada vegada amb major freqüència, la roba i el calçat esportiu es fàbrica en Zones Franques Industrials, on els sindicats estan de fet prohibits. L'existència de complexes cadenes de subministraments internacionals pot implicar que els treballadors/es mai siguin capaços de negociar col·lectivament amb els autèntics encarregats de prendre decisions, aquells que controlen les condicions en les quals treballen. Qui prenen les decisions no són en realitat el seu empresari nominal, i moltes vegades es troben en altre país.

Conforme augmenta la competència comercial, deu reforçar-se la protecció dels drets dels treballadors/es. No obstant això, els governs, tant en el Nord com en el Sud, es veuen sotmesos a enormes pressions per a renunciar als drets dels treballadors/es, en la llei i en la pràctica, a canvi d'aconseguir un lloc en l'economia global. Les pressions procedeixen dels empresaris locals i dels inversors estrangers, sempre disposats a trobar un nou lloc d'aprovisionament. També provenen del FMI i del Banc Mundial que recomanen als governs ajustar la seva legislació laboral en detriment dels interessos dels treballadors/es. Així doncs, una major flexibilitat per a aquells situats en el més alt de la cadena de subministraments, s'ha aconseguit a costa d'una ocupació precària per a aquells en el més baix.

Les empreses s'han aprofitat de l'incompliment de les seves responsabilitats per part dels governs i han fet que la situació sigui cada cop més desesperada. Poden i deuen prendre mesures que facin que la situació millori i en lloc d'empitjorar. Deuen reconèixer la seva part de responsabilitat pel que fa a les pràctiques laborals i les condicions de treball en les seves cadenes de subministrament.

Les pràctiques d'adquisició de les grans marques poden provocar pràctiques d'ocupació abusives. Les exigències d'aquestes companyies per a obtenir terminis de lliurament cada cop més curts i preus cada vegada més baixos es tradueixen, a nivell dels proveïdors, en jornades laborals inhumanes i salaris miserables. Els subministradors tradueixen els seus contractes poc realistes amb les companyies que aprovisionen, en contractes d'ocupació temporals o arranjaments casuals amb els treballadors que reben molt poca, o cap protecció laboral o social. Obligar als subministradors a complir amb unes normes de lliurament i de qualitat molt estrictes sota amenaces de penalització, suposa per als treballadors/es hores extraordinàries obligatòries i jornades inhumanes. En les indústries de roba i calçat esportiu unes relacions inestables entre les grans marques i els seus subcontractistes, suposen un treball precari i una vida inestable per als treballadors/es. En aquestes indústries, la producció just a temps es fa possible mitjançant l'ocupació de treballadors d'un sol ús.

Intenses campanyes internacionals han obligat a algunes companyies importants que comercialitzen roba i calçat esportiu a comprometre's en principi al respecte dels drets dels treballadors/es, adoptant codis voluntaris de conducta que cobreixen les pràctiques laborals dels seus proveïdors i subcontractistes. Algunes d'aquestes companyies han començat a treballar amb ONG i sindicats amb la intenció de trobar maneres de fer efectius aquests codis. És un principi, però no és suficient. Deu prestar-se més atenció a qüestions més delicades com el dret dels treballadors/es a la sindicalització i a negociar col·lectivament, així com la importància de la protecció que es deriva d'una relació d'ocupació reconeguda i segura. A més, l'escala dels esforços desplegats fins ara és massa limitada. El sistema d'abús i explotació que preval tant en la indústria de roba esportiva com en la de calçat esportiu afecta a milions de treballadors i treballadores. Requereix el compromís de totes les principals companyies fabricants i comercialitzadores en ambdues indústries per a marcar la diferència. És hora que totes les grans empreses en aquestes indústries prenguin mesures identificables i creïbles per a donar efecte a les seves polítiques ètiques, i respondre a la necessitat que els seus esforços siguin verificats.

La forma sostenible de posar fi a aquest sistema explotador i abusiu és permetre que els treballadors/es puguin defensar-se i avançar els seus propis interessos. A aquest efecte, les companyies deuen assegurar-se que els treballadors/es coneguin els seus drets, comprenguin el lloc que ocupen en la cadena de subministraments de la companyia i en tot moment respectin el dret dels treballadors/es a la sindicalització i a negociar col·lectivament, tal com està definit en els convenis fonamentals de l'OIT.

Els governs tenen la responsabilitat de protegir els drets dels treballadors/es i d'assegurar-se que aquests drets no siguin vulnerats en les activitats i operacions de les companyies. Deuen a més donar suport polítiques internacionals coherents amb el respecte dels drets dels treballadors/es a través de la posició adoptada en tractats bilaterals i regionals, en la OIT, així com en relació amb altres agències i organismes de l'ONU i organitzacions intergovernamentals.

L'opinió pública té dret a conèixer les condicions que es manufacturen els productes que adquireixen. Pot també actuar, per diferents mitjans, per a assegurar-se que millorin aquestes condicions. Les companyies deuen adoptar mecanismes per a comunicar dades referent a això al públic en general, i ser transparents quant a les seves polítiques i pràctiques.

Quant al sector de l'esport, el Comitè Olímpic Internacional té una obligació moral i econòmica d'usar la seva influència com concessionari de llicències, comercialitzador i comprador de roba i calçat esportiu per a contribuir a posar fi al sistema d'explotació i abús en la producció d'aquests articles.

Demandes de la nostra campanya

Demanem a les companyies que comercialitzen roba i calçat esportiu que:

Adoptin polítiques d'aprovisionament que es demani a tots els proveïdors i els seus subcontractistes que respectin les normes fonamentals del treball internacionalment reconegudes, incloent-hi totes les normes sobre drets humans identificades per l'OIT com drets fonamentals del treball, a més del dret a un salari decent, basat en una setmana laboral que no excedeixi de 48 hores, jornades laborals humanes sense imposició d'hores extraordinàries, un lloc de treball sa i segur on no existeixi assetjament i una relació d'ocupació reconeguda que conti amb protecció social i laboral. No deuen permetre que aquestes polítiques s'utilitzin per a afeblir cap protecció ja existent per als treballadors/as i que hagin estat establertes mitjançant la llei o la pràctica.

Abordin, com part integral de la seva política d'aprovisionament, l'impacte negatiu que poguessin tenir les seves pràctiques d'adquisicions sobre les pràctiques laborals i les condicions de treball en les seves respectives cadenes de subministrament. Les grans marques deuen desenvolupar relacions més estables que permetin als seus subministradors la contractació d'una mà d'obra estable amb termes d'ocupació justes. Aquestes companyies deuen proporcionar terminis de lliurament suficients, de manera que la producció pugui realitzar-se utilitzant jornades de treball humanes, i deuen estar disposades a reflectir plenament el cost que representa respectar les normes laborals en els preus que ofereixin als seus subministradors o en les ofertes que acceptin dels mateixos. Les grans marques deuen estar preparades a garantir que quan els preus que es paguen als proveïdors tinguin en compte el cost d'unes pràctiques laborals adequades, i que els treballadors en qüestió realment efectuïn el treball en aquestes condicions. En altres paraules, una producció ètica requereix un aprovisionament ètic.

Prenguin mesures identificables i creïbles per a fer efectives aquestes polítiques. La responsabilitat comença amb l'obligació de saber el que està ocorrent i el reconeixement que ja no és acceptable que les companyies en aquestes indústries afirmin que els han sorprès els informes d'abusos i explotació de treballadors/es. Les companyies deuen ser capaços de demostrar que tenen coneixement d'on i en quines circumstàncies s'efectua el treball en les seves cadenes de subministrament. Deuen ser capaços d'apuntar a mesures concretes que hagin pres per a garantir que els seus proveïdors respectin tots els drets fonamentals que tenen les persones en el treball, que els seus proveïdors no estiguin eludint les seves obligacions legals i que els seus proveïdors observin les normes laborals internacionalment reconegudes identificades anteriorment. Les grans marques han de demostrar la seva voluntat de treballar amb altres, incloent-hi organitzacions sindicals i ONG, a fi de crear un entorn en que l'explotació i l'abús dels treballadors i treballadores resulti més difícil i no estigui tolerat. Aquestes companyies poden treballar amb organitzacions creïbles que contin amb la confiança dels treballadors i treballadores per a dur a terme auditories socials o inspeccions del lloc de treball. També poden treballar amb les organitzacions adequades per al desenvolupament de mitjans confidencials i accessibles a través dels quals els treballadors/es puguin informar sobre casos d'explotació i abús, i facilitar als treballadors/as educació i formació pel que fa als seus drets en el treball.

Les grans marques deuen sumar-se a la demanda per a posar fi a l'explotació i l'abús que són endèmics en la seva indústria. Deuen augmentar les expectatives pel que fa a elles mateixes i a altres companyies. Les companyies deuen estar disposades a presentar proves dels seus esforços i polítiques (incloent pràctiques d'adquisicions) i proves relatives a la cadena de subministraments, per a verificació. La verificació deu ser realitzada per organitzacions i individus independents de les empreses o organitzacions les proves de les quals vagin a verificar-se. Deuran efectuar-les persones i organitzacions qualificades, d'acord amb normes i processos prèviament definits, que no podran ser canviats per la companyia la informació de la qual degui verificar-se. Els verificadors deuen gaudir de la confiança de tots els col·lectius interesats, i tenir accés als noms i localitzacions de tots els proveïdors.

Adoptin mesures immediates per a garantir específicament que els drets dels treballadors/es a formar i afiliar-se a sindicats i a la negociació col·lectiva, es respectin en totes les cadenes de subministrament.

Informin al públic sobre les condicions de treball que els productes que comercialitzen estan fabricats, i ser plenament transparents pel que fa a totes les operacions comercials i els acords que afectin les pràctiques laborals i les condicions de treball. Les grans marques deuen publicar informació obtinguda sobre pràctiques laborals en la seva cadena de subministraments, incloent-hi informes d'inspeccions i auditories socials. Deuen informar quan hagin acordat amb els seus proveïdors amidats per a millorar les condicions de treball indicant si efectivament es van portar a terme les accions correctives.

Demanem als proveïdors de roba i calçat esportiu:

Adoptin pràctiques laborals que proporcionin condicions de treball concordes amb les normes internacionals del treball i la legislació laboral nacional, que aportin una major protecció als treballadors involucrats. En qualsevol cas, deuen garantir que el treball realitzat en les seves respectives cadenes de subministraments es realitzi amb la protecció que concedeix una relació d'ocupació reconeguda, que els treballadors i treballadores que realitzen aquest treball rebin un salari digne per una setmana laboral regular que no excedeixi de 48 hores, que les seves jornades laborals siguin humanes sense imposició d'hores extraordinàries, i que aquests treballadors/es disposin d'un lloc de treball sa, lliure d'abusos i assetjament i el ple respecte del dret fonamental dels treballadors/as a formar i afiliar-se a sindicats i a la negociació col·lectiva.

Demanem als governs que:

Protegeixin els drets dels treballadors mitjançant l'adopció i implementació efectiva d'una legislació laboral coherent amb les normes laborals internacionals. Quan fos necessari, deuran adoptar-se mesures especials per a garantir la protecció de les dones treballadores i que tinguin accés a la justícia.

Implementin el dret dels treballadors/es a formar i afiliar-se a sindicats i a la negociació col·lectiva amb els seus empresaris, proporcionant un marc institucional i legal apropiat i coherent amb l'organització del treball. El sistema mitjançant el qual els treballadors/as obtenen reconeixement del seu sindicat i el marc que tingui lloc la negociació col·lectiva deuran ajustar-se per a acomodar els drets dels treballadors/es en indústries amb un elevat volum de negocis i sistemes complexos de subcontractació i relacions de cadenes de subministraments.

Implementi polítiques que promoguin el comportament socialment responsable en les activitats d'empreses internacionals. Aquestes polítiques poden incloure instruments internacionals com la Declaració Tripartitda de Principis de l'OIT sobre les empreses multinacionals i la política social i les Directrius de l'OCDE per a les Empreses Multinacionals.

S'assegurin que les polítiques econòmiques i socials respectin els drets dels treballadors/es tal com estan definits per les normes internacionals.

Promoguin el respecte global dels drets dels treballadors/as en els tractats internacionals, i a través d'organitzacions internacionals com l'Organització Internacional del Treball i altres òrgans de l'ONU i organitzacions intergovernamentals.

Promoguin el paper de l'OIT per a l'elaboració de codis de pràctiques laborals més efectives.

Demanem al Comitè Olímpic Internacional que:

Requereixi que, com condició contractual per a la concessió de llicències, patrocini i acords comercials, les pràctiques laborals i les condicions de treball involucrades en la producció dels productes amb el logotip del COI compleixin amb les normes laborals internacionalment reconegudes, incloent tots els drets humans identificats per l'OIT com normes fonamentals del treball, i que els treballadors/es rebin un salari digne basat en una setmana laboral regular que no excedeixi de 48 hores, que les seves jornades laborals siguin humanes, sense imposició d'hores extraordinàries, que disposin d'un lloc de treball sa i segur, lliure d'abusos i assetjament, i contin amb una relació d'ocupació reconeguda que inclogui l'adequada protecció laboral i social.

Destini recursos i treballi amb altres organitzacions (incloent ONG i organitzacions sindicals internacionals) per portar a terme una política de pràctiques laborals ètiques, incloent-hi l'establiment de mecanismes per a plantar cara a casos de pràctiques laborals abusives i explotadores en la producció de productes patrocinats o produïts amb llicència, incloent qualsevol queixa justificada.

Comprometre's a promoure públicament la necessitat de posar fi a l'explotació i l'abús existent en les indústries de roba i calçat esportiu.

Demanem al públic en general, incloent tots els treballadors i treballadores, que:

Demanin que les companyies que comercialitzen roba i calçat esportiu identificades per aquesta campanya i el COI acceptin les demandes d'aquesta campanya.

Demanin que aquestes companyies, com part de les mesures descrites anteriorment, adoptin pràctiques d'adquisicions que no minin els seus compromissos per a posar fi a les pràctiques laborals explotadores i abusives en la indústria de roba i calçat esportiu.

Demanin que les companyies que comercialitzen roba i calçat esportiu es mostrin transparents pel que fa a totes les seves polítiques i pràctiques relatives a les pràctiques laborals i altres condicions en les quals es manufacturen aquests productes.

Inversors institucionals:

Comunicar a les companyies que comercialitzen roba i calçat esportiu identificades en aquesta campanya que les seves mesures concretes i creïbles per a posar fi a les pràctiques laborals explotadores i abusives en les seves respectives indústries figuraran entre els principals criteris aplicats a l'hora de prendre decisions d'inversió.

Artículos más leídos hoy