Arxivat a Comunicats, socio economic
Melodia de seducció
No ens deixem seduir pel cant de les sirenes
Ha estat tan llarga i feixuga la travessia pel desert del personal d'aquesta Entitat, ha estat tant l'esforç sense recompensa durant tants anys, que ara un simple got d'aigua ofert per la nova Direcció podria semblar-nos el maná del que parla la Bíblia.
I encara que no negarem que després daquest llarg camí per l'inhòspit i erm paratge de la indiferència pel qual ens conduïa l'antiga Direcció, qualsevol oferiment per a calmar la nostra set podria semblar-nos poc menys que la salvació, no és menys cert també que dita maniobra podria ser el primer moviment d'una melodia, el propòsit final de la qual fos el de seduir-nos amb la intenció datrapar-nos en una xarxa dinteressos (els de la Direcció) que poc o gens tindrien a veure amb els nostres (els del personal).
Certament, però, no hem perdut l'esperança que allò promès es compleixi, i així com els nous governs sol·liciten cent dies de rodatge, Comissions Obreres creu oportú que aquesta Direcció també els gaudeixi.
Però els cent dies s'apropen al seu venciment i encara no hem vist plasmat, en una reunió amb tota la representació laboral, el calendari i la taula de negociació promesa.
Som conscients que canviar les dinàmiques i la manera de pensar i dactuar de certs comandaments és complexa, (acostumats com estan a no tenir en compte el que pensa/opina/desitja el personal al seu càrrec), però el temps no és infinit. Les expectatives del personal són altes en aquesta nova etapa, i si la cosa no progressa el grau de decepció pot ser altíssim. Per tant, urgeix actuar de manera immediata.
Hem detectat ja signes que ens fan pensar que la dedicació, la total disponibilitat dels empleats i empleades, augmentarà, cosa que, òbviament, ens preocupa. Es comenta, sembla ser, corre el rumor que el personal dels Departaments de l'Oficina Central haurien dobrir els seus llocs de treball els dies que siguin festius dàmbit no estatal. És a dir, podríem acabar treballant el 26 de desembre o l11 de setembre, per a desesperació duns (els empleats i empleades que veuran reduït el seu temps desbarjo) i benefici daltres (el dalguns comandaments que es penjaran alguna medalleta, per haver aconseguit fet treballar en festiu als seus empleats i empleades)
Ja l'any passat, el mes de desembre, constatàvem que el personal d'oficines va haver d'assistir a uns cursets (a la tarda) durant un parell de setmanes, que va provocar la protesta de Comissions Obreres davant la Direcció, tant per l'inoportunitat de les dates com per la innecessària prolongació de la jornada.
Prolongació a la qual hem d'oposar-nos els sindicats de manera ferma. I en aquest sentit, i en aquest tema, no pot haver-hi dubtes sobre quin ha de ser el nostre paper. Anar a la recerca, tots plegats, dun posicionament unitari i conjunt, fora la millor manera dafrontar aquests problemes amb certes garanties dèxit.
Les empreses més eficients, les que compten amb millor personal directiu, aquelles que creuen, de debò, que el seu millor actiu són les persones que en elles treballen, ja s'han plantejat (i posat en pràctica amb excel·lentíssims resultats) mètodes d'eficiència per a millorar els seus resultats, diametralment oposats als que, fins ara, sapliquen a casa nostra.
Res, doncs, dampliacions de jornades, res de reducció de drets o exigències a l'empleat o empleada de torn perquè treballi a temps complet i sense compensacions, sinó utilitzant fórmules que inclouen una millor i major conciliació de la vida laboral i familiar, horari flexible per a acomodar-ho a les nostres necessitats (nens que han d'anar a la guarderia, ampliació de les reduccions de jornada, treball en el domicili, etc), millora substancial de la formació (a distància i en hores de feina), major participació en les decisions estratègiques de l'Entitat (aportació d'idees, suggeriments, propostes), millores salarials (amb la supressió dels nivells salarials més baixos), desaparició de dobles escales salarials, opció preferencial per a mares i pares que ho sol·licitin una destinació més propera al seu domicili, beneficis universals per consecució d'objectius (objectius pactats i discutits amb els treballadors i treballadores), etc, etc.
I és per aquest camí per on hauríem de continuar la nostra particular travessia. No ens deixem seduir pel cant de sirenes, no sigui que acabem com els companys daventures dUlises, seduïts per lharmoniosa melodia del cant de les sirenes, però embogits.
I per acabar, i si ens ho permeteu, una recomanació: no deixeu d'exercir els vostres drets, no renuncieu a allò que ja us pertany (vacances, permisos, temps lliure, etc.), no deixeu de recolzar-vos en els vostres representants sindicals, sigueu exigents amb ells, sigueu-ho també amb la Direcció, i també amb vosaltres mateixos: no renuncieu a la vostra vida privada. No deixeu que ningú interfereixi en la vostra capacitat d'elecció.
Col·laborem, sí, tots i totes a fer més gran aquesta Entitat, però no a càrrec únicament del nostre esforç, de la nostra salut, de la nostra llibertat. Tenim tot el dret a rebre la justa compensació a tant sacrifici, i la Direcció té l'obligació de compensar-nos-la, de manera generosa i sense més dilacions.
Volem solucions, i no només ens hem de conformar (els sindicats) aixecant acta de la realitat que vivim, perquè aquesta és de tots i totes coneguda.
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE
Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca
Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?
Plan de Igualdad Grupo Alsea
Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el sector de Hostelería (ALEH)