Arxivat a Comunicats, socio economic
Més sobre la vista dels conflictes
Ampliem la informació que us donàvem sobre el desenvolupament de la vista pels conflictes col·lectius.
Ampliant la informació que us donàvem sobre
el desenvolupament de la vista pels conflictes col·lectius sobre el dret a
cobrar les dues pagues, dites voluntàries, per part de tota la plantilla, fins
i tot els entrats amb posterioritat al 31 de desembre del 1986, i sortint una
mica al pas del que diu el SEC-L a la seva nota sobre la vista del Conflicte
Col·lectiu, voldríem deixar clars alguns temes:
1.- Com ja sabeu, la Direcció
de la Caixa va presentar un Conflicte Col·lectiu per aturar les demandes
presentades per 104 companys i companyes que reclamaven el dret a cobrar les
dues pagues que no cobren.
2.- Que aquest fet, i la
possibilitat que el 80% de la plantilla afectada per aquest tema emprés el
mateix camí en els jutjats de Mataró, deixava com a única sortida a la Direcció
(a banda de la negociació amb els afectats/des) la presentació del Conflicte
Col·lectiu.
3.- Que una vegada sabut, per
part de Comissions Obreres, que la Direcció presentaria Conflicte Col·lectiu
davant lAudiència Nacional, també va optar per presentar-ne un contra aquest
que presentava la Caixa, amb la intenció de defensar el seus arguments. És a
dir, la presentació daquest Conflicte és lúnica manera de poder defensar-se
com cal del Conflicte Col·lectiu que presenta la Caixa per anul·lar el procés
de les demandes.
4.- Que si no ha estat
possible que ambdós processos es puguin veure el mateix dia, va ser, únicament, per la postura
dels magistrats dentendre que el procediment que shauria de seguir al nostre
Conflicte era el dimpugnació de conveni encara que fos un conflicte
col·lectiu, i no perquè la presentació de la nostra demanda no ha estat feta
de forma que facilités la seva pretensió, com diuen els companys del SEC-L.
5.- Que la pretensió dels
jutges de lAudiència Nacional perquè el nostre advocat canviés part del
suplico del Conflicte Col·lectiu, on es diu què demanem, no va ser acceptada
per la nostra banda, perquè valoren els nostres serveis jurídics que el nus de
la qüestió és la constitucionalitat de l'apartat del pacte del 86 que limitava
el dret a cobrar les dues pagues a qui no complís unes determinades condicions.
Perquè, a fi de comptes, els dos conflictes plantejaven la mateixa
controvèrsia. El nostre, que havia de declarar-se la nul·litat de la clàusula
restrictiva perquè era inconstitucional, i el de la Caixa, que havia de
mantenir-se el redactat original perquè no era inconstitucional.
6.- Resulta sorprenent que
els magistrats acceptin la demanda presentada i veure ambdós processos i que en
el moment d'iniciar-se la vista, sortin dient que per què no canviem el nostre
redactat per adequar-lo al redactat de la part contrària (o sigui la Caixa).
Finalment, davant ladvertència de que la sala no admetria lacumulació de la
nostra demanda per veure-la al mateix temps que la de la Caixa, sha vist en
primer lloc el conflicte presentat per lEntitat.
7.- Que ens alegrem que els
companys del SEC-L reconeguin en el seu comunicat que el seus serveis jurídics
(durant la vista) han fet costat, com no podia ser duna altra manera, a tots
aquells arguments que en defensa dels interessos dels treballadors de la Caixa,
shan presentat en aquest judici. És a dir, els que hem presentat i defensat
des de Comissions Obreres. Arguments (tots) i tesis (totes) que inclouen la
presentació tal com anava, del Conflicte Col·lectiu presentat pel nostre
advocat, així ho devia entendre tanmateix ladvocat de lUGT que, un cop
acabada la intervenció del nostre advocat es va adherir
totalment (citem literalment les seves paraules) a
allò expressat per ladvocat de Comissions Obreres.
Una intervenció, la de ladvocat de la UGT, curta però intensa i amb bon criteri, què es va reafirmar en tot el que havia dit ladvocat de CCOO, fent èmfasi també en la inconstitucionalitat del pacte, i demanant per tant que sanul·lés lapartat del mateix que creia inconstitucional.
8.- Des de CCOO mai no hem
dit que la presentació dun Conflicte Col·lectiu no fos adequada en aquest
procés, però sí que hem dit i ho hem exposat amb bons arguments, que la millor
manera, en aquest cas, era la reclamació individual, que garanteix el màxim per
als implicats. Mai no hem desqualificat el SEC-L per defensar la idea del
Conflicte Col·lectiu, per la qual cosa no entenem, i no ens agrada gens, que
contínuament posin en quarantena el que fa i diu Comissions, com si fóssim
tontos, o pitjor encara, com si darrera de qualsevol acció nostra samaguessin
obscurs propòsits. Lamentem que el SEC-L, després doferir-nos la seva mà
estesa (així volíem interpretar el seu full un cop finalitzades les eleccions
sindicals) aprofitin la primera de canvi per llençar-nos aquest gerro daigua
freda, davant una decisió, duns magistrats plantejada de sobte i sense que, en
aquell moment, fos possible una alternativa diferent. Però tot això no
menyscaba, en absolut, les nostres argumentacions.
9.- Finalment, i molt
important, lempresa va reconèixer davant del tribunal la inconstitucionalitat
parcial del pacte del 86 pel que es refereix als treballadors en contracte
temporal, encara que hagués hagut interrupció entre els contractes.
Des
de CCOO continuem demanant la nul·litat de la part del pacte contrària a la
Constitució. Es veurà en un procés separat, però això no beneficia a lempresa,
que, en qualsevol cas, shaurà desperar a les sentències fermes que es dictin
en ambdós conflictes.
Mataró, 21 de
desembre del 2006
Modelo de carta de Baja Voluntaria en la empresa
Calendario Laboral 2025. Publicado en el BOE
Alcanzado ACUERDO en el proceso de integración de Targobank y Cemcice en Abanca
Ciberamenazas y fraudes. ¿Los conoces?
Plan de Igualdad Grupo Alsea
Acuerdo Laboral de ámbito Estatal para el sector de Hostelería (ALEH)