Archivado en Comunicats, socio economic

Una sentència injusta


El Tribunal Suprem sentència en contra de CCOO


pdf
print
pmail

Malauradament, de moment, no ha pogut ser. El Tribunal Suprem ha dictaminat en contra de les tesis de Comissions Obreres.

Tot i que encara hem d’estudiar en profunditat la sentència sobre les dues pagues que reclamem des de CCOO per a tots els empleats i empleades entrats a partir de l’1 de gener de 1987, i que lògicament ens reservem futures accions que es puguin dur a terme sobre aquest tema, sí que podem fer ja una primera valoració negativa de la mateixa

El nostre objectiu era i √©s l¬íeliminaci√≥ de la doble escala salarial existent a Caixa  Laietana des del pacte signat el 1986.

√Čs totalment injust que la majoria de la plantilla cobri dues pagues menys que la resta del personal, per molt que s¬íhagu√©s signat un pacte amb el Comit√® d¬íEmpresa. I aix√≠ ho continuem pensant des de CCOO. Un pacte com aquest no es pot mantenir in secula seculorum,

Un pacte, ho recordarem, que ens va venir imposat per la Direcció, sota l’amenaça que, de no haver-lo signat, la plantilla existent en aquell moment hauria vist com aquestes dues pagues desapareixien de la seva nòmina.

Aquesta √©s la realitat. Des de llavors, la Caixa ha donat bones proves del seu tarann√† ¬ďnegociador¬Ē, postura que no ha variat fins ara.

No admetrem, per tant, que ning√ļ ens acusi d¬íincoher√®ncia, ni de deslleialtat. V√†rem creure i creiem que hi havia, que hi ha, una injust√≠cia i vam emprendre el cam√≠ que creiem m√©s just per a reparar-la. Ni m√©s, ni menys.

Des de CCOO vam intentar arreglar aquest tema des del principi, però la Direcció, com fa quasi bé sempre, no ha volgut ni sentir a parlar. Com tampoc ho fa quan perd les sentències, com en el cas de les antiguitats, de la gradació de pagues, dels ajuts d’estudis, etc., i es nega a aplicar el seu contingut. Cosa que sí fan altres caixes.

Els √ļnics culpables d¬íaquesta situaci√≥ injusta, de la falta de millores socials que s√≠ que tenen altres caixes del nostre entorn, la t√© la Direcci√≥, l¬íantiga i l¬íactual, que continua el seu mal cam√≠ entossudida a menystenir els seus empleats i empleades.

De res serveixen les bones paraules de la nostra Direcció quan la realitat es mostra tossuda i ens demostra dia rere dia les precàries condicions que ha d’afrontar una plantilla farta de prolongacions de jornada, retallades de drets i tracte desconsiderat.

De res serveixen les bones intencions sindicals, ni la den√ļncia a trav√©s ¬ďd¬íocurrents¬Ē comunicats publicats a la nostra intranet, la nostra direcci√≥ nom√©s persegueix un objectiu: sotmetre¬íns als seus desitjos i retallar-nos els nostres drets.

Finalment, lamentem aquesta sentència, lamentem que el Tribunal Suprem no hagi tingut el coratge de ser justos, i ho lamentem, sobretot, pels companys i companyes que no es mereixen una resolució judicial d’aquesta mena.