Archivado en Comunicats, socio economic

Una sentència injusta


El Tribunal Suprem sentència en contra de CCOO


pdf
print
pmail

Malauradament, de moment, no ha pogut ser. El Tribunal Suprem ha dictaminat en contra de les tesis de Comissions Obreres.

Tot i que encara hem d’estudiar en profunditat la sentència sobre les dues pagues que reclamem des de CCOO per a tots els empleats i empleades entrats a partir de l’1 de gener de 1987, i que lògicament ens reservem futures accions que es puguin dur a terme sobre aquest tema, sí que podem fer ja una primera valoració negativa de la mateixa

El nostre objectiu era i és l’eliminació de la doble escala salarial existent a Caixa  Laietana des del pacte signat el 1986.

És totalment injust que la majoria de la plantilla cobri dues pagues menys que la resta del personal, per molt que s’hagués signat un pacte amb el Comitè d’Empresa. I així ho continuem pensant des de CCOO. Un pacte com aquest no es pot mantenir in secula seculorum,

Un pacte, ho recordarem, que ens va venir imposat per la Direcció, sota l’amenaça que, de no haver-lo signat, la plantilla existent en aquell moment hauria vist com aquestes dues pagues desapareixien de la seva nòmina.

Aquesta és la realitat. Des de llavors, la Caixa ha donat bones proves del seu tarannà “negociador”, postura que no ha variat fins ara.

No admetrem, per tant, que ningú ens acusi d’incoherència, ni de deslleialtat. Vàrem creure i creiem que hi havia, que hi ha, una injustícia i vam emprendre el camí que creiem més just per a reparar-la. Ni més, ni menys.

Des de CCOO vam intentar arreglar aquest tema des del principi, però la Direcció, com fa quasi bé sempre, no ha volgut ni sentir a parlar. Com tampoc ho fa quan perd les sentències, com en el cas de les antiguitats, de la gradació de pagues, dels ajuts d’estudis, etc., i es nega a aplicar el seu contingut. Cosa que sí fan altres caixes.

Els únics culpables d’aquesta situació injusta, de la falta de millores socials que sí que tenen altres caixes del nostre entorn, la té la Direcció, l’antiga i l’actual, que continua el seu mal camí entossudida a menystenir els seus empleats i empleades.

De res serveixen les bones paraules de la nostra Direcció quan la realitat es mostra tossuda i ens demostra dia rere dia les precàries condicions que ha d’afrontar una plantilla farta de prolongacions de jornada, retallades de drets i tracte desconsiderat.

De res serveixen les bones intencions sindicals, ni la denúncia a través “d’ocurrents” comunicats publicats a la nostra intranet, la nostra direcció només persegueix un objectiu: sotmetre’ns als seus desitjos i retallar-nos els nostres drets.

Finalment, lamentem aquesta sentència, lamentem que el Tribunal Suprem no hagi tingut el coratge de ser justos, i ho lamentem, sobretot, pels companys i companyes que no es mereixen una resolució judicial d’aquesta mena.