Reflexions al voltant d'una crisi

Archivado en Comunicats, socio economic

Reflexions al voltant d'una crisi


Crisi general i crisi particular


pdf
print
pmail

El llarg periode de creixement que ha viscut l’economia espanyola en els darrers anys, sembla esgotat. Ara, tothom parla d’un ajust més o menys llarg, i aquells que ens han dut a aquesta situació, tant per la seva acció directa com per la seva omissió, ara ens volen receptar les medicines adients per a recuperar-nos d’aquesta malaltia.

Fent-nos ressó d’algunes d’aquestes receptes “miraculoses”, vet aqui alguna d’elles...

A nivell europeo, es proposa allargar la jornada laboral fins les 65 hores setmanals (rebutjada, de moment, únicament pel Sindicats)... Sense comentaris.

A nivell estatal, el nou ministre de Treball (socialista), vol acabar amb la “cultura de les prejubilacions”... Sense comentaris.

A nivell de casa nostra, per la mateixa malaltia, la mateixa medicina:

MÉS PRESSIÓ PER A PERLLONGAR LA JORNADA LABORAL.

Per no parlar de la mala praxis d’anar, quasi bé, acusant als Directors i Directores d’oficines d’haver portat a l’Entitat promotors i clients (morosos ara, alguns d’ells) que no eren adecuats. Com si aqui, a casa nostra, les operacions no fossin aprovades per les més altes instàncies des de sempre, essent molt reduida la capacitat de decisió de Directors i Directores per aprovar operacions de qualsevol mena.

En resum, que la infanteria, com sempre, a donar la cara i, quan les coses no funcionen per l’impericia dels generals, a rebre les bufetades. Es a dir, a pagar la factura de la crisis, no només la general sinó també la particular.

En cap cas, sembla doncs, que aquells que han provocat en part (en gran part, diríem) aquesta crisis, es a dir, especuladors, promotors, governs (locals, autonòmics, central), alts directius de bancs i caixes, etc. assumiran cap tipus de responabilitats. I no només aixó, sinò que, a més, tenen la barra de demanar tot tipus d’ajuts per a sortir dels embolics en els que s’han ficat, sense cap contraprestació. Sense més comentaris.

En la nostra modesta opinió, el que haurien de fer molts d’ells es assumir la seva responsabilitat, i quan s’escaigui dimitir de les seves funcions. I desprès, amb gent nova i l’aire renovat, entre tots mirarem de cercar solucions. Perquè sense l’assumpció d’aquestes responsabilitats se’ns farà molt difícil ajudar a resoldre els problemes per ells creats. I per descomptat, el que no podem acceptar és ser el cap de turc d’aquesta infausta aventura. No pagarem ara, nosaltres sols, els plats trencats d’aquestes gestions nefastes, que han tingut i tenen uns clars, distingibles i “culpables” caps, que ara volen sortir-s’en de la foto.