Jornada - BBVA Catalunya

Prolongació de jornada: aquí falta gent


Poques persones alienes al BBVA entendrien la nostra contradictòria realitat: molts treballadors/es fan més hores de feina de les que corresponen, mentre desenes de milers d'universitaris ben preparats no troben feina i continuem amb prop de 6 milions d?aturats i aturades, amb una taxa del 25,7%. La cirereta són els desafortunats comentaris d'alguns Responsables sobre la conveniència de dedicar la vida a la feina, si es vol conservar el lloc de treball.

Els números no enganyen: si 100 persones fan la feina de 120, hi ha 20 persones que no es contracten. A sobre, aquest any el banc retalla la partida dedicada a contractacions temporals per cobrir absències; ja es cobriran amb les prolongacions.

Cal desmuntar el "tòpic típic" habitual, amb dues variants.

Una: prolongo la jornada, això és una cosa meva que no afecta ningú més.

Sí, sí que afecta. Afecta als companys i companyes que no prolonguen, perquè poden ser objecte de més pressions, directes o ambientals. Afecta els que mai podran ser companys/es, perquè la prolongació evita que puguin ser contractats. Afecta els comptes de la Seguretat Social i el futur de les pensions.

L'altra: prolongo la jornada perquè així em trec feina i, total, tampoc té tanta importància.
Sí, sí que té importància. Partim del fet que la plantilla del BBVA som bons professionals que, en molts casos, per un mal entès sentit de la responsabilitat, prolonguem sistemàticament la nostra jornada. Si he de prolongar la meva jornada habitualment és perquè tinc més feina de la que puc fer, perquè la feina està mal organitzada o per les dues coses alhora.

Les prolongacions eviten que el Banc busqui solucions als problemes que ell mateix crea.

Complint la jornada pactada, es visualitzaria que per tractar el volum de clientela i de negoci que vol BBVA, es necessiten més persones de les què som per a donar suport administratiu a la tasca comercial, i no menys, com passarà amb el projecte Vanguard i O2BEC. Calen més gestores i gestors, assessors financers, etcètera, per poder contractar operacions, sense que suposi haver d'acabar-les fora de la nostra jornada.

Aquí falta gent, i es cobreix amb les prolongacions. Un negoci ruïnós per a qui prolonga, que renuncia a part del seu temps lliure amb la seva família o amics per donar-lo al Banc a canvi de res. Un negoci ruïnós per a qui aspira a treballar en banca, normalment després de molts anys d'estudis, perquè les prolongacions són una xacra contra la generació de llocs de treball.

De la mateixa manera que prolongar és una decisió que afecta a qui la pren i tot el seu entorn, la decisió de complir la seva jornada també.

Posar-se límits és:                                      

- Treballar pel teu sou.                                                                              
- Conciliar la vida laboral amb la personal.      

Exigim entre tots i totes:

- Que el banc contracti el personal  necessari per a solucionar els problemes endèmics generats per les prolongacions.
                                                                                  
Segueix avançant en el teu trajecte fins a la feina saludable!                                

10 de març de 2014


Algunos Iconos extraídos de Freepik (www.flaticon.com) licencia de CC 3.0 BY